| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 5 d'octubre de 2022


dimecres, 26 de setembre de 2007
>

Gracia Querejeta du a Sant Sebastià un nou film amb formes televisives



I. MERINO. Sant Sebastià
Tenint present la recent visió a Sant Sebastià de Mataharis, d'Iciar Bollaín, la projecció ahir, també en concurs, de Siete mesas de billar francés, la nova pel·lícula de Gracia Querejeta, convida a afirmar que hi ha una certa tendència del cinema espanyol (o s'hauria de dir madrileny) que realitza pel·lícules a la manera d'episodis pilot d'una sèrie televisiva: diversos personatges relacionats, cadascú amb la seva història vital per solucionar; apel·lació al costumisme i diàlegs que volen ser naturals expressats per actors que volen demostrar que ho són; barreja d'aspectes sentimentals amb comentaris suposadament graciosos, i sobretot la forma, que no apunta cap ambició estètica, cap atreviment formal, cap provatura narrativa. Protagonitzada per Maribel Verdú i Blanca Portillo, que, després de Volver, va pel camí de convertir-se en l'actriuassa omnipresent durant una temporada en el cinema estatal, Siete mesas de billar francés arrenca amb dos fets dramàtics que canviaran la vida d'una dona: la mort del seu pare i la desaparició del seu marit, un policia acusat de corrupció. L'ombra del pare, del qual la dona hereta el ruïnós negoci d'una sala de billars, gravita sobre la protagonista de la nova i previsible obra de la filla del productor Elías Querejeta. Superat l'equador d'aquesta 55a edició, fins ara més protagonitzada per Richard Gere que pels films, van confirmant-se les escasses expectatives respecte a la secció oficial d'un festival al qual costa aconseguir films dels grans cineastes reconeguts i que no acaba d'arriscar-se amb nous directors amb un cert agosarament o que exhibeixin una voluntat estètica que recordi que el cinema exigeix un treball de la mirada. Per això pot sorprendre i destacar-se una proposta que, arribada de Hong Kong, du per títol Exodus. Dirigida per Pang Ho-Cheung, la seva premissa argumental pot semblar una poca-soltada: interrogant un home detingut en un lavabo de senyores per voyeur, un policia segueix la pista d'una conspiració de dones disposades a matar els homes. A partir d'aquí, tot i que l'argument pesa, Pang Ho-Cheung, amb un excel·lent sentit de l'enquadrament, aporta imatges de certa bellesa, i en algun cas carregades d'estranyesa. Mentre desconcerta, Pang demostra almenys un sentit visual.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.