| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 21 de juny de 2024


dilluns, 17 de setembre de 2007
>

Regenerar el teixit social

Una cosa és que sempre s'hagin cantat havaneres en castellà i l'altra és que no tinguem la voluntat de regenerar la nostra llengua amb havaneres nostrades, tant o més expressives que moltes de llengua castellana

tribuna
Grup d'opinió de l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC)


RAMON TORRAMADÉ..

Tot sovint, en la premsa trobem articles d'opinió que tenen com a tema central Catalunya, encara que des d'àmbits molt diferents. A tall d'exemple, el dia 21 de juliol a la mateixa plana d'El Punt hi ha dos articles que parlen de Catalunya, l'un (de David Marca) des del vessant dels catalanisme polític i l'altre (de Rosa Congost) des de la perspectiva dels desafiaments universitaris del món de les humanitats. Tot i que qualsevol lector, mínimament preocupat per quina ruta segueix la nostra nau, sovint a la deriva, estarà d'acord amb les idees i propostes que s'hi expressen, després d'aprofundir i analitzar la realitat diria que es queden curts, s'enfilen molt enlaire (cap als càrrecs polítics o universitaris) i, en canvi, no esmenten les arrels i els fonaments del problema; no s'adonen que és al nivell de la base que estem perdent la saó necessària per a mantenir viu l'arbre.

Ho explicarem millor a través de dues notícies recents que, segons la meva opinió, haurien de preocupar també la nostra consciència: les havaneres de Calella de Palafrugell i la davallada de l'ús de la llengua catalana a la UdG.

Quan m'instal·lo davant del televisor per escoltar les havaneres de Calella, ja em sorprèn que la primera sigui en castellà; després m'adono que els conjunts van seguint el mateix ritme, interpretant-ne dues en català i dues en castellà, amb un programa calcat. Així, vaig entendre que era obligatori el bilingüisme al 50%. D'on va sortir l'exigència? De l'organització o d'algun ens polític? Encara que segurament als conjunts ja els anava bé. Certament, em va sobtar tant que si no vaig tancar el televisor va ser per veure fins on arribava la imposició. Després he sentit algunes opinions, de catalans, que em fan adonar que estem arribant al fons del barranc, sense delit per a sortir-ne. Una cosa és que sempre s'hagin cantat havaneres en castellà i l'altra és que no tinguem la voluntat de regenerar la nostra llengua amb havaneres nostrades, tant o més expressives que moltes de llengua castellana, tenint en compte que la cantada d'havaneres de renom tenia com a centre un poble del nostrat Empordà. I el pitjor de tot és que els espectadors en sortissin satisfets com si fos la cosa més natural del món aquesta assumpció d'uns fets que haurien de ser un revulsiu a la pressió constant a què està sotmesa la nostra cultura i la nostra llengua. Ens hem arribat a creure que el bilingüisme és natural, de tal manera que la major part de gent ni s'adona de l'alternança de llengües. També passaria el mateix a Madrid, si un grup català en la seva actuació anés alternant cançons en català i en castellà?

Poble educat

Com volem reclamar als polítics unes actuacions contràries al que el poble assumeix? Ja sabem que el poble català ha estat educat –per la força del garrot en èpoques no tan llunyanes– a ser submís, per interessos aliens a la identitat catalana. Però, què hem fet o estem fent per reviscolar la nostra cultura? Que no em diguin que la culpa és del president Montilla; si de cas, com a màxim, l'honorable President deu ser el resultat d'una renúncia nostra, orientada a tal fi. Potser els polítics o els governants han perdut el sentiment del catalanisme perquè la societat catalana s'ha espanyolitzat i confós de tal manera que ja no sap quins són els valors propis que ha de defensar.

L'altra notícia esmentada es refereix a la universitat. Com volem que els estudiants es decideixin per la cultura, les humanitats i les lletres, si s'adonen que a la mateixa universitat el català està perdent terreny i, per tant, que té poques perspectives futures a la vista? Com volem que els estudiants es decantin per aquestes matèries, quan la societat els empeny a professions més lucratives? «Lluny. Hem d'anar més lluny...», cantava en Lluís Llach. Després senties conferenciants que ens feien veure que a cada bugada perdíem un llençol. Crec que ara no cal amoïnar-se pels llençols. N'hem perdut molts. Però no siguem derrotistes. El poble té molt de poder; som tots els catalans i catalanes qui amb la nostra lluita diària hem d'instar els nostres dirigents perquè es moguin en la defensa de la llengua i la cultura. Penso en l'au Fènix: o regenerem el teixit social empenyent polítics i intel·lectuals, o continuem ajupint el cap, que ja sembla el nostre destí.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.