La segona jornada del MMVV va començar al matí amb un concert especial de Pep Sala dedicat als nens amb deficiències psíquiques. Un dels darrers concerts de Sala amb la seva actual formació, ja que ha anunciat un proper canvi d'orientació en la seva música. Durant les dues primeres jornades del Mercat el Pavelló Comercial ha bullit d'activitat professional. Des de trobades amb les sales de música en directe d'arreu de l'Estat fins a les més diverses presentacions musicals. Un espai de contacte que es manté estable amb referència a anteriors edicions. «Tot i que hem fet contactes amb festivals de Grècia i Costa Rica, el Mercat ens serveix per reafirmar els lligams amb els programadors d'aquí», assegurava Amparo Martín, de la promotora Hace Color, que enguany ha pogut col·locar quatre grups (La Varda, Xazzar, Nour i Ràbia Positiva) en la programació. Un mercat que «ha de variar conceptes per fer front a la forta competència del Womex que se celebrarà a Sevilla el proper mes».

CANVI DE FESOMIA
En els darrers anys el MMVV ha canviat la seva fesomia. La plaça Major, que abans era el melic del certamen i on s'aplegava la major part del públic, ara gairebé és un punt de trobada. L'actuació de l'italià Ricardo Tessi & Banditaliana en el sobredimensionat escenari de la plaça quedava deslluïda davant l'aspra imatge d'una plaça sense caliu. També ha desaparegut la música espontània al carrer, la cruïlla entre el carrer Verdaguer i la rambla de l'Hospital ara apareix buida quan en altres temps era una de les cantonades més disputades per grups amateurs. Per altra banda, el Mercat ha acabat assimilant i incloent a la seva programació les propostes Off Mercat que havien crescut al seu voltant. Encara en queda una petita mostra, un off dins d'off, a la cantonada de l'edifici d'El Sucre, on bandes de hardcore munten un precari escenari al marge de tot i de tothom. Ha estat potser In Victro la proposta alternativa que més ha pujat amb les sis edicions ja a la seva esquena. Divendres en els seus escenaris van sonar propostes força interessants com les de Tarannà, un troballa de jazz-pop avalada pel segell Bank Robber, amb l'atractiva veu de la cantant Sabina Witt. Al Casino s'hi va presentar Sing'lot, un projecte 100% osonenc amb la veu de l'exmembre de Karda Fàstik Gudi i l'excomponent de Brams Xef a la bateria. En canvi, el trio de galifardeus Los Carradine van fer de les seves al Claustre Escola d'Art amb versions de Nacha Pop, Glutamato Ye-Ye, Devo i, és clar, Violent Femmes.

REFREE, INTIMISTA
La presentació de les cançons d'Els invertebrats, el darrer treball de Refree, era un dels concerts més esperats d'aquest Mercat. Raül Fernàndez ha collat encara més el seu sentit de la sensibilitat reafirmant la condició intimista de les seves cançons, sobretot quan van sonar El sud acompanyat només per un contrabaix o Puerto de los Cristianos, el seu concepte de cançó protesta. Per sort, El Sant Sopar amb què va acabar l'actuació també va posar una dosi de llum i optimisme al seu repertori acollidor. Poc després i al mateix escenari del Centre Comunitari, la suïssa Erika Stucky oferia una curiosa i divertida combinació entre veu, trombó i tuba dins de les distàncies que hi ha entre el jazz i el pop. La nit es va acabar als dos escenaris d'El Sucre amb les dues propostes barcelonines que millor s'han sabut vendre més enllà de les nostres fronteres. Per una banda, la festa electrònica sense fi dels The Pinker Tones, que venien a presentar el seu disc de remescles More colours!, i per l'altra els Mendetz amb la música sintetitzada i orgànica convertits ja en un secret de domini públic dins de l'escena postpunk.