| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 8 de desembre de 2021


dimecres, 12 de setembre de 2007
>

La Diada desborda el sostre de l'Estatut

Els expresidents, les plataformes civils, ERC i CiU situen l'ambició nacional més enllà de la defensada per Montilla

TIAN RIBA. Barcelona
Un any després de l'entrada en vigor del nou Estatut, el debat sobre el futur del catalanisme i l'ambició nacional, amplificats per la Diada Nacional, ha desbordat els límits reivindicatius del sostre que va quedar marcat en la carta d'autogovern que havia de resoldre per uns quants anys l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. José Montilla va accedir a la presidència de la Generalitat amb el que teòricament havia de ser un full de ruta que, com a mínim pels partits del «sí», igualava l'ambició nacional i situava el debat en l'eix esquerra-dreta i en els fets. Però la gasiveria en l'aplicació de l'Estatut del PSOE, el descontentament ciutadà amb les infraestructures que depenen de l'Estat, i l'espasa de Dàmocles del Tribunal Constitucional ha capgirat el plantejament.


+ El públic assistent contempla la formació de gala dels Mossos d'Esquadra, i Pujol, Montilla i Maragall al Palau de la Generalitat. Foto: Q.PUIG R. LAMSDORFF

+ El públic assistent contempla la formació de gala dels Mossos d'Esquadra, i Pujol, Montilla i Maragall al Palau de la Generalitat.
Ve de la pàgina anterior
 Foto: Q.PUIG R. LAMSDORFF

Els discursos d'ahir de Jordi Pujol i Pasqual Maragall reivindicant que Catalunya està per sobre de cotilles constitucionals, les reivindicacions de plataformes sobiranistes que apareixen com bolets reivindicant el dret de decidir, el referèndum que planteja ERC i el debat sense límit –encara que defensant la validesa de l'Estatut– obert per CDC, superen un president que s'ha quedat sense fets –o amb fets que no ajuden com ara les infraestructures– i a qui costa trobar paraules que liderin un sentiment de greuge que almenys en bona part s'ha apropiat de la ciutadania. Quan Pujol era president, tenia l'habilitat per fer creure a Madrid que tenia sentit d'Estat i, alhora, desactivar una ERC que tenia menys força amb un discurs sobiranista fent creure que era més independentista que ningú. Maragall no es va veure superat pels partits nacionalistes perquè remava en la direcció de l'Estatut i tenia ERC dins del govern. Però Montilla, que ahir va donar la medalla d'or de la Generalitat i es va voler posar en el seu deixant, s'ha trobat amb el problema que el PSOE, amb qui el PSC està federat i comparteix grup a Madrid, bombardeja el camí que traça l'Estatut i que és el sostre realista que el President s'ha fixat i que només comparteix ja amb ICV. La falta de lideratge en el discurs de Montilla i el malestar amb l'Estat provoca una reacció en el món catalanista que supera per elevació l'acord de les Corts espanyoles i és aprofitat per CiU per desgastar el President. Montilla es va trobar ahir, fins i tot, que Pujol i Maragall li van reclamar que lideri l'«ambició» del país, va dir l'expresident convergent, i que «de tant en tant convé que la rauxa, ni que sigui la rauxa calculada, s'imposi a la parsimònia sistemàtica», va reblar l'imaginatiu expresident socialista.

Per Pujol i Maragall, l'ambició va més enllà del mateix Estatut que va costar anys de negociacions i on no veuen reconeguda la identitat nacional. «No és Catalunya la que s'ha d'adaptar a la Constitució, sinó la Constitució, la que sigui, a Catalunya, va dir Pujol», que va alertar dels intents d'harmonització de l'Estat, malgrat que va reivindicar que mai es podrà reduir a un mínim comú denominador una institució com és la Generalitat que té un president afusellat només pel fet de ser-ho. La insatisfacció de Maragall amb el reconeixement de Catalunya en el preàmbul de l'Estatut i de manera alambinada, és conegut de sobres. Ahir va insistir que, amb paciència, Espanya i Europa reconeixeran que Catalunya és una nació i que hi haurà una «eclosió» de nacions sense Estat. Montilla, ambigu, va dir que Catalunya serà el que els catalans vulguin.

Que ERC ha donat per enterrada la via estatutària i fins i tot federalista tampoc és cap sorpresa i, també influenciats per la lluita interna que porta a una escalada d'ambició, com a mínim verbal, Josep-Lluís Carod-Rovira ha proposat un referèndum de dret a decidir pel 2014 o «en un termini sensat», com va dir ahir, i Joan Puigcercós va reiterar que o hi ha submissió a Espanya o hi ha independència seguint la via escocesa, sobretot pel que fa que sindicats i patronal s'afegeixin al projecte. La tradicional manifestació d'ERC va tenir la virtualitat que va unir els crítics, que estan quedant desactivats pels discursos dels líders, sota la mateixa pancarta. Des de CiU, al voltant i dins de la qual creixen les veus que aposten per la independència, Artur Mas va insistir en un front comú catalanista, mentre Duran i Lleida, des de Xile, on participa al III Fòrum Parlamentari Iberoamericà, sempre un contrapunt, va demanar unitat «des del respecte a la diversitat». Al voltant de CiU i ERC han aparegut plataformes sobiranistes que ahir es van tornar a fer sentir i, a falta de qui ho canalitzi encara políticament, Òmnium Cultural proposa reunir-les amb l'objectiu de trobar «elements de confluència». I al Fossar de les Moreres, l'esquerra independentista extraparlamentària i algunes d'aquestes plataformes van fer els discursos més reivindicatius, inclòs l'actor Joel Joan, que va fer seves les paraules de l'homenatjat Lluís Maria Xirinacs en què es deia «amic d'ETA».

Per la resta, la Diada va transcórrer sense incidents al marge de la xiulada indiscriminada amb més o menys intensitat a l'ofrena dels polítics al monument a Rafael Casanova malgrat el temor que hi havia que el PP instrumentalitzés una hipotètica pluja d'ous. Ciutadans va ser l'únic partit que no va rebre xiulets, perquè consideren que els fets del 1714 són una tergiversació històrica i que els catalans no van perdre les llibertats civils, sinó els poderosos els seus privilegis. I el nou emplaçament de l'acte institucional va permetre un augment de públic de fins a 20.000 persones al parc de la Ciutadella.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Pujol i Maragall defensen la identitat catalana per sobre de les cotilles jurídiques

>Esbroncada general als partits polítics en l'ofrena al monument de Casanova

>Diada de dos en dos

>Duran demana unitat política i assegura que «no tenim dret a queixar-nos»

>Barrera anima els catalans a triar la via de l'autodeterminació

>Carod advoca per aconseguir la independència en un «termini sensat»

>Zapatero evita comparèixer al Congrés per informar de les inversions a Catalunya

>Òmnium reunirà les plataformes sobiranistes per ajudar a obtenir «estratègies compartides»

>El catalanisme es desinhibeix

>Joel Joan fa seu el discurs de Xirinacs al Fossar en què es declarava «amic d'ETA»

>El diputat escocès Gibson advoca per la independència des de Riudecanyes

>Ballesteros diu que l'ambició de país no pot estar renyida amb la incorporació del pluralisme

>Unes 42 entitats del Camp reivindiquen que es potenciï la participació i la vida associativa

>Calafell evoca el simbolisme del Monument als Presidents, amb l'absència del PP

>Móra d'Ebre inaugura «L'estela per la llibertat» amb una ofrena floral

>Faura aprofita la conferència de la Diada per reclamar la millora de les infraestructures a l'Ebre

>ERC desplega una estelada al castell de Tortosa per reclamar la gestió del parador

>El cinc de nou rosat, una mica més a prop

>El Rei «anima» la Diada a Girona

>La protesta dels antilínia arriba a Montserrat

>Només el PSC i ICV defensen el sostre que fixa l'Estatut aprovat fa un any

>Només el PSC i ICV defensen el sostre que fixa l'Estatut aprovat fa un any

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.