| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 7 de març de 2021


dilluns, 10 de setembre de 2007
>

El pasturatge estalvia fins a un 42% del cost de manteniment dels boscos

La neteja controlada del sotabosc feta pels ramats elimina el 70% del combustible i augmenta un 55% la biodiversitat

EVA POMARES. Barcelona
Reintroduir ramats de cabres, ovelles i vaques als boscos catalans comportaria beneficis socials, com la conservació d'una activitat tradicional a la muntanya i uns ramats alimentats ecològicament. Però, a més, suposaria un estalvi important en la neteja dels boscos que reduiria el risc d'incendi. Segons un estudi d'Àmbit Rural, empresa vinculada a Unió de Pagesos, la retallada de costos respecte als treballs fets manualment o amb maquinària arriba al 42%. El Departament d'Agricultura prepara una proposta del pla de desenvolupament rural que preveu, fins al 2013, el foment del pasturatge controlat del sotabosc en municipis de protecció prioritària, on el risc de focs és més alt. El nombre d'explotacions de remugants s'ha reduït a menys de la meitat en els últims vuit anys.



L'estudi d'Àmbit Rural, que ha estat finançat pel Departament de Medi Ambient i la Fundació Biodiversitat, calcula el potencial del pasturatge del sotabosc com a mesura de gestió forestal sostenible en la prevenció d'incendis, el cost respecte a altres mètodes de manteniment dels boscos i les mesures que cal adoptar per implantar-lo. La presència de ramats als boscos és segurament tan mil·lenària com la ramaderia, però el despoblament de masos i pobles de muntanya a finals del segle XIX i al XX l'ha convertit en una activitat inusual a Catalunya.

El pas de ramats controlats en zones determinades pels tècnics forestals disminueixen fins a un 70% de tones per hectàrea la massa de combustible. L'estudi destaca que el pasturatge «trenca la continuïtat vertical del combustible, per la desaparició del matollar, cosa que dificulta que un foc de terra esdevingui un foc de capçades, i augmenti així la magnitud». L'esclarida facilita el pas de bombers, i contribueix a mantenir i recuperar senders. A més, i tot i que sembli una paradoxa, els ecosistemes silvopastorals tenen una major diversitat d'espècies herbàcies de fins a un 55% en zones pasturades freqüentment.

L'abandonament de l'agricultura i ramaderia de muntanya i el poc rendiment econòmic de les explotacions forestals –sobretot en determinades zones de Catalunya– han propiciat boscos quasi impenetrables. Els tècnics forestals tallen bardisses i fan aclarides d'arbres regulars per mantenir-lo en millors condicions, però el cost és alt: 1.419,2 euros per ha de mitjana cada sis anys (vegeu quadre). Per això, i tenint en compte que la majoria de boscos catalans estan en mans privades, molts propietaris no hi fan treballs de conservació. El pasturatge no elimina la necessitat d'estassar, però sí permet reduir entre un 35-40% el recobriment arbustiu. Així, el manteniment es pot realitzar cada 12 anys, amb un cost de 745 euros/ha, ja que tampoc cal fer podes per entrar-hi. A més, l'explotació forestal combinada amb la ramaderia extensiva eleva les rendes mitjanes obtingudes fins a 143 euros/ha en el cas de les explotacions bovines i 104 euros/ha en ovins, segons destaca l'estudi.

Les condicions del sotabosc varien considerablement segons la zona. Àmbit Rural ha realitzat un mapa de prioritats per aplicar mesures de foment del pasturatge, segons els excedents farratgers, els municipis d'alt risc d'incendi i els inclosos o no en el perímetre de protecció prioritària i el perill bàsic de risc d'incendi (vegeu mapa). Pel que fa als farratges, són escassos i caldria complementar amb pinso l'alimentació del bestiar al Camp, Terres de l'Ebre, planes de Lleida, Empordà, Osona, Bages, Vallès i Penedès. L'impacte pressupostari de pastura de sotabosc és de 96,3 euros/ha l'any pel vaquí, incloent el complement alimentari i sense comptar la transhumància. En el cas de cabres i ovelles, es calcula uns 81,75 euros/ha cada any. El cost total per usar el pasturatge com a mesura de prevenció d'incendis varia segons el nivell de prioritat territorial: des dels 3.072.891 euros que caldria destinar a les zones de prioritat molt alta, fins als 15.771.148 en zones no prioritàries. En total, s'haurien d'invertir 492.137 euros per cada hectàrea. És a dir, 42 milions en total per cobrir el 100% de la cabana ramadera actual si totes les explotacions sol·licitessin els ajuts necessaris i previstos per la política agrícola comuna de la Unió Europea.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Un pla d'impuls

>El pasturatge estalvia un 42% del cost de manteniment dels boscos catalans

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.