| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 5 de juliol de 2022


dimarts, 4 de setembre de 2007
>

«Doña Magdalena», un sou ben guanyat

Sempre hi ha una dona que fa al cas per a ministeris «calents» i que respon a un clixé que no falla mai: parlar «gracioset», discurs de mestressa de casa, retòrica popular i «dicharachera». I qui dia passa, any empeny

tribuna
Escriptora


NATÀLIA MOLERO..

+ La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, el dia que va comparèixer al Congrés dels Diputats per explicar, o no, els desastres de les infraestructures a Catalunya. Foto: EFE

Mentre estava retinguda a la C-31 (tres hores i mitja per anar de l'Escala a Platja d'Aro, uns 25 km) vaig poder sentir la compareixença de la ministra de Foment, doña Magdalena. Suposava que hauria preparat amb cura aquella roda de premsa donades les circumstàncies que viu el país en el darrer any, però no. Com aquell qui puja de la platja i abans de passar pel Carrefour, la doña repetia amb insistència una sèrie de bajanades que deixaven perplexos els pobres becaris que aquella tarda d'agost exercien el seu ofici mentre els periodistes titulars feien vacances.

Val a dir que cal dedicar un aplaudiment per a tots ells. Els micròfons de Catalunya Ràdio tallaven just però no tant un cop aquella beneitona acabava de dir que «en el Prá no pasa nada, se lo aseguro, si acaso reclamen a laj compañías que no ponen sufisientes mostradore y esa é la rasón por la que se hasen tanta cola.»

Els joves professionals, impertèrrits, repetien les preguntes: a què era degut el col·lapse, com és que amb l'experiència del 31 de juliol de l'any passat no s'havia previst res...

Ella s'empipava, encara no acabava de dir: «Mire uzté, dezde el gobienno y a travé de AENA gestionamo lo aeropuertoj y é nuetra responsabilidá y competensia y le aseguro que el personá ej de lo má cualificado», que a la propera pregunta saltava: «Le repito que laj compañía de háling ponen mu poco personá pa el trasporte de la maletaj de modo que la sintáj se colapsan y loj avioné no tienen tiempo sufisiente pá llená laj bodegá así que de ahí viene lo retrasoj, le repito que no podemo hasé ná que son compañía privá»...

Se' m va fer la llum en aquell magnífic túnel a mig construir, entre materials de tota mena a la meitat de carretera sense asfaltar, com si un follet dolentot ens hagués enviat un malefici pel mes d'agost i en el punt central i més transitat de la Costa Brava: el PSOE ja tenia la seva pròpia Celia Villalobos, només que corregida i augmentada.

Ja al principi del seu mandat, en la primera crisi del ministeri des que és dirigit per aquesta bona dona, mentre les carreteres es bloquejaven a causa de la fred i el gel vaig sentir-li dir, tan graciosa ella, que havia viatjat feia poc al nord d'Europa i que allà tothom portava a la maleta del cotxe «un kí pal frío consistente en un par de velaj, serija y una manta, que ejtán acotumbrao al frío y la nieve pero no salen de casa sin él y aquí, claro, too er mundo sale sin nada ante la inclemensia del tiempo.»

Per estrany que els pugui semblar, només el periodista Màrius Carol va esmentar com s'havia esgarrifat en sentir això. Ningú més; això sí, es va dir que se li havia de donar temps perquè agafés les mesures del seu càrrec i responsabilitat.

Tots els que hem tingut responsabilitats públiques sabem que immediatament després del nomenament s'ha de donar compte del que es pensa fer i actuar davant els imprevistos amb rigor i competència. Només faltaria! Per això se'ns confia un càrrec públic, perquè per la preparació i currículum podem donar raó d'assumir aquelles competències en qualsevol circumstància. A l'amic Xuclà (diputat de Convergència i Unió), que darrerament sembla que està tan atabalat amb el sou d'alguns càrrecs públics, li dic, amb tota cordialitat, que és la gestió el que hauria de preocupar-lo, estudiar i, amb dades a la mà, demostrar si un és competent o no; pel que fa als salaris, li puc assegurar que faria més favor si es dediqués a analitzar quina relació hi ha entre resultats obtinguts en la gestió pública i diners cobrats per realitzar aquesta feina.

A més, essent diputat al Congrés ens hauria de poder explicar el dia a dia de la senyora Álvarez, la seva agenda, les seves paraules, resseguir quantes afirmacions falses ha fet, comparar inversions per dia, per any, esbrinar quines inversions han saltat del pressupost d'un any al següent i que compten com si s'hagués invertit dues vegades... bé, ell sap molt millor que jo què ha de fer...

Magdalena Álvarez, no creguin: se'l guanya, el sou. Sempre hi ha una doneta que fa al cas per a aquests ministeris «calents». Respon a un clixé que no falla mai: andalusa, parlar gracioset, discurs de mestressa de casa, retòrica popular i «dicharachera» com si parlés a la canalla advertint-los abans d'anar d'excursió... i, naturalment, dient tot el que li passi pel cap sense respondre a cap de les qüestions que li pertoquen. Així es fan conegudes de la gent, les imiten, en fan acudits, en tenen prou de caure simpàtiques i anar explicant «chascarrillos» com un bon personatge de Berlanga. D'aquesta manera qui dia passa any empeny i el més calent és a l'aigüera pel que fa a les inversions en infraestructures que tothom li exigeix. S'imaginen el ministre Solbes amb una actitud així?

Senzillament, que Zapatero la mantingui és un acte de cinisme polític envers tots els ciutadans i una traïció al PSC. Amb un pal així ja em diran qui pot aguantar la vela.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.