No hi ha bons si no hi ha dolents. És més, si els dolents no són molt i molt dolents, els bons mai no podran ser molt i molt bons. Per això ens ha fascinat tant el personatge de Sylar d'Herois, perquè ha estat un malvat de categoria. Sense cap ànim de situar en el mateix nivell aquest psicòpata xuclacervells i la Ruïnosa, sí que hi ha més d'una cosa que els uneix: l'excentricitat i l'obsessió per transgredir les normes. Són, probablement, els ingredients de l'èxit d'aquest personatge, que durant nou anys s'ha mantingut en antena.

Darrere les ungles esmolades de la Ruïnosa hi ha l'actriu Anna Casas. És ella la que ha compartit la llet de l'esmorzar molt matins amb els petits energúmens.

Però aquesta mena de bruixa ha captivat tant els menuts com el dolent d'Herois ha fet amb nosaltres? Sembla que sí. Anna Casas explica que en les festes dels súpers la quitxalla es mirava la Ruïnosa d'una manera especial: «Ella podia dir coses que ells no podien dir, i podia saltar totes les normes, i això els feia enfadar molt. Li tenien enveja!» Sí, però també la volien fer fora de l'escenari. La dolenta perfecta!

La Ruïnosa sempre ha buscat provocar, convertir-se en el centre d'atenció, ser la protagonista del moment. Aquest afany no és precisament un tret que comparteixi amb Anna Casas, que afirma que, tot i que s'ho ha passat molt bé fent de Ruïnosa (s'ha arribat a tirar en paracaigudes!), poques coses comparteixen. «Sóc molt juganera i expressiva, però tot i que sóc actriu, sóc més aviat discreta.» Explica que no creu en la vocació; però sí, en canvi, en la creativitat. De fet, no tenia pas la intenció de dedicar-se a la televisió, ni de fer de Ruïnosa, és clar!

Nascuda el 1975 a Terrassa però instal·lada de ben petita a Barcelona, va començar dret convençuda que podria tenir una bona sortida laboral. La carrera, no la va acabar. Es va apuntar a l'escola de teatre Memory. Sap ballar, cantar, interpretar... Diu que cada any fa un curset relacionat, o no, amb la creació. Aquest any, per exemple, fa doma natural.

Les primeres aparicions d'Anna Casas a la petita pantalla, les hem de buscar a Estació d'enllaç, on va participar en un capítol. Al cap de poc temps, li van proposar de fer cinc sessions «per a un paperet» al Club Super3. Es van convertir en nou anys! Quan es treia el maquillatge, els plomalls i les ungles de Ruïnosa, intentava acabar la carrera de dret. Mentrestant, va anar fent altres feines. Va participar en la pel·lícula Nosotras, de Judith Collell.

Però tal com resa la dita, tot el que és bo s'acaba. I la Ruïnosa tenia data de caducitat. El personatge no va evolucionar, es va tornar més tronat del compte i és probable que no se li tragués tot el suc. «Al final era avorrit», diu Anna Casas.

Després de gairebé un decenni dedicat al públic infantil, és lògic pensar que es pot produir l'efecte Chanquete, però no va ser així. Casas no ha quedat encasellada en aquest personatge. Actualment, la dolenta més dolenta del Club Super3 toca moltes tecles. La veurem fent de ionqui en un capítol d'Hospital Central, participa a Com Ràdio, fa teatre familiar al Poliorama, on fa de personatge trapella a Pirats, els joglars flotants, ha format part del muntatge Rèquiem for Comaneci, i té en marxa mil i una històries més. «Sóc un cul inquiet!», diu.

I ara que tot just té representant, el camp que se li obre és immens. Amb tot, confessa que troba a faltar el dia a dia televisiu. «Davant les càmeres em sento com a casa.» I és que nou anys energumitzant són molts anys.