La caracterització dels residus tòxics acumulats al fons de l'embassament de Flix al llarg dels anys ha posat al descobert la presència de contaminants biopersistents, bioacumulables, cancerígens i mutàgens: metalls pesants, radionúclids, compostos organoclorats,... Un còctel explosiu que cada cop que es remena deixa anar riu avall concentracions variables de la seva essència.

Si el creador de The Simpson, Matt Groening, hagués conegut la Ribera d'Ebre abans que se li acudís donar vida a Homer, Marge, Bart, Lisa, Maggie i la resta de personatges de la sèrie, potser hauria triat Flix o Ascó com a escenari de les seves aventures, en lloc de fer que siguin a Springfield.

No és casual que alguns dels científics que treballen a Flix es refereixin al municipi com a Springflix. I és que el dimoxinil, la phenolbutamine, el cyclobenzanone, la viagrogaine, el repressitol, el lithium dibromide i el focusyn, medicaments imaginaris utilitzats a la sèrie de dibuixos, ben bé podrien fer-se passar com a compostos dels llots tòxics de Flix. I, si no ho creieu, aneu a veure la nova pel·lícula dels Simpson, en la qual Homer contamina l'aigua de Springfield. El govern decideix aïllar el poble amb una cúpula però la família que protagonitza el film aconsegueix escapar i... acaba bé. Ens queda, però, aquest consol. I de la mateixa manera que a cada estat dels EUA hi ha un Springfield, també a l'Estat espanyol tenim Aznalcóllar, Vandellòs, Springflix i altres pobles famosos a la petita pantalla.

Els treballs duts a terme al pantà de Flix han posat de manifest que la massa de residus acumulats és una «font emissora» de DDT, segons l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Joan Grimalt. El DDT va ser prohibit als anys vuitanta per la seva alta toxicitat i la seva elevada biopersistència. En el medi ambient o després de ser assimilat per algun organisme, aquest compost es transforma en DDE.

Aquest darrer compost, que ha perdut un àtom de clor i un d'hidrogen, és menys tòxic que l'original, però molt més estable. Això explica, segons Grimalt, que «avui dia, tant en el medi ambient com en els organismes vius, inclosos els humans, es trobi més DDE que DDT, com a conseqüència de l'ús del segon en el passat, que en gran part ha estat transformat en el primer».

Però a Flix no passa el mateix: «Normalment es mira la relació entre DDT i DDE per veure si el que tenim prova una introducció recent de DDT o no. Si hi ha més DDE vol dir que el que trobem reflecteix un ús antic de DDT, encara que la concentració pugui ser molt alta». Per contra, «si hi ha més DDT que DDE, això vol dir que s'ha introduït l'insecticida de manera recent».

Atès que els científics descarten que el sector agrícola actualment faci servir DDT, de fet no se'n pot comprar en tot l'Estat i a més hi ha altres insecticides alternatius, «la hipòtesi més probable és que es tracta de residus d'aquest insecticida provinents dels temps en què la seva fabricació era legal i que a causa de les característiques específiques dels fangs han quedat preservats en forma de DDT sense passar a DDE».

EL CAS DEL MUSCLO ZEBRAT
El bivalve que s'ha estudiat fins ara ha estat el musclo zebrat, concretament el que es troba a l'embassament de Flix, aigües avall de la massa de residus. El que s'ha pogut observar és que tenen un nivell més alt de DDT que de DDE, cosa que «mostra una aportació de DDT directa», i s'hi afegeix: «També hem vist que quan hi ha una mobilització de fangs per alguna crescuda de riu es produeix un increment net de DDT.»

«Això», assegura l'investigador del CSIC, «vol dir que la massa de residus que hi ha a l'embassament de Flix és un emissor de DDT», i que «a mesura que es mobilitzen part dels fangs riu avall el DDT (amb altres compostos orgànics) també es mobilitza. El problema principal és que es tracta de compostos persistents. Si no, ja no hi serien. Aquests compostos poden entrar en la cadena tròfica i tenir un efecte acumulat sobre els organismes i sobre els éssers humans». La retirada programada dels fangs de l'embassament eliminarà aquest risc del riu Ebre.

NIVELLS BAIXOS A L'AIGUA
Malgrat tot, segons les anàlisis dutes a terme, «els nivells a l'aigua d'aquest compost (el DDT) són baixos, l'aigua compleix les normatives». En el cas del musclo zebrat, com altres bivalves que acumulen els compostos presents a l'aigua pel fet que actuen com a filtres naturals, «concentren el DDT i altres coses» com ara més compostos organoclorats. També poden acumular metalls pesants i radionúclids procedents de l'ús de fosforita en el procés de fabricació de fosfat bicàlcic, present a la fàbrica de Flix des de 1973, i cobalt-60 com a resultat de la presència pròxima del complex nuclear d'Ascó.