| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 18 de juliol de 2007 > La reineta del Ridaura
El grup de natura Sterna de la Vall d'Aro ha engegat un programa per recuperar en basses i en el mateix Ridaura la reineta, un petit amfibi indicador de la bona salut del riula contra JOAN TRILLAS.
Pot semblar poca cosa; ho diem per la mida i, també, per l'animal: es tracta d'una granota, la reineta (Hyla meridionalis ). Però el canvi climàtic, ara de moda en tots els sentits –fins i tot hi deu haver qui hi fa negoci–, o la mala gestió del territori, la dessecació de les basses i els insecticides, sovint juguen en contra d'aquests petits amfibis. De fet, algunes espècies, antigament molt comunes a la nostra zona, han anat minvant any rere any fins a arribar a situacions francament preocupants. Una d'aquestes espècies més amenaçades és la simpàtica reineta; una granota de dimensions reduïdes, de no més 5 centímetres –d'aquí allò que dèiem de la seva mida–, amb els dits proveïts de ventoses, que li permeten la possibilitat d'enfilar-se pel brancatge i les plantes de la bassa on viu. Un animal que, de fet, és més fàcil de sentir que no pas de veure; la seva activitat cantora és més acusada durant les hores crepusculars i nocturnes que durant el dia. El seu color generalment verd clar, però en ocasions marronós, la fa molt difícil de detectar visualment. I és a l'estiu quan les petites reinetes, un cop acabada la seva metamorfosi i convertides en exemplars adults, abandonen en grans quantitats les basses on han nascut. En aquest període és quan la reineta és més vulnerable; els seus predadors naturals, com ara els bernats pescaires, els ànecs, les garses i un llarg nombre d'altres animals, esperen aquesta sortida massiva per omplir el pap dels polls que criden al niu. Un procés més d'aquest gran cercle de la vida. El grup de natura Sterna des de fa tres anys treballa per la recuperació de les fonts i les basses de la Vall d'Aro, on el riu Ridaura, amb el seu fluir vital, aporta el marc incomparable per contribuir a aquest gran cercle vital. I, en aquest escenari, els naturalistes de Sterna han observat que en moltes d'aquestes basses recuperades, com ara la d'en Tomàs, s'ha perdut la població d'amfibis, en molts casos per la sedimentació de terres que les havien soterrat. Amb el temps, i segons explica el naturalista Jaume Ramot, algunes d'aquestes basses han anat recuperant una vegetació aquàtica òptima. Per tant, segons Ramot, ara és el moment per a la recuperació d'aquests amfibis –cal no confondre el terme amb repoblació, que té altres connotacions, com ara la introducció d'espècies no autòctones–. En aquest moment és quan les dues històries es creuen: d'una banda, la recuperació de les basses i, de l'altra, la de les petites reinetes: «Restaurar aquestes basses –explica Jaume Ramot– és una tasca molt important per mantenir la biodiversitat faunística i florística i recuperar aquesta gran riquesa que és i ha de ser patrimoni de tots.» Del que es tracta, doncs, és de fer reviure i mantenir la riquesa dels ambients humits dels boscos mediterranis, que a causa de l'abandonament i d'una imparable pressió urbanística, que podríem qualificar de ferotge, es troben any rere any en un estat molt delicat i, per què no dir-ho pel seu nom, deteriorat. La recuperació d'aquest petit amfibi pot semblar poca cosa, però, en la natura –suposem que com en tot–, són precisament el conjunt de les petites coses les que acaben per construir el tot. |
)
 | |||
|