| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 17 d'agost de 2022


dissabte, 14 de juliol de 2007
>

«Els escriptors som molt privilegiats de saber transformar el món en frases»

Banville es converteix en Black en la seva primera novel·la de gènere

VALÈRIA GAILLARD. Barcelona
«Tinc una certa edat i ha arribat l'hora de relaxar-me.» John Banville, per diversió i per trencar amb la rutina de ser qui és, ha adoptat una personalitat nova, la de Benjamin Black, i s'ha posat a escriure per primer cop una novel·la negra. El resultat es diu El secret de Christine Falls (Bromera/Alfaguara).


+ John Banville, ahir en un hotel del centre de Barcelona. Foto: LLUÍS SERRAT

«Quan vaig enllestir El mar al setembre del 2004 vaig pensar que era molt dolenta i que em calia canviar. Així va néixer Benjamin Black i El secret de Christine Falls.» L'adopció d'un pseudònim, més que per amagar-s'hi, era per indicar als lectors que el llibre era «diferent» dels anteriors.

Tot i així, entre Banville i Black hi ha trets comuns: «El sentit de l'humor i l'alegria de viure –ironitza–, però sobretot l'obsessió per la frase.» Segons l'autor, que ahir va visitar Barcelona, l'invent més complicat de la civilització humana és la frase: «Els escriptors som uns privilegiats de saber transformar el món en frases i poder expressar els pensaments més complexos, subtils i diversos.»



LA PISTA DE SIMENON


L'autor d'El mar és lector de novel·la negra, tot i que prefereix no parlar de gèneres, i sent devoció per Simenon: «Em vaig quedar bocabadat al veure que aconseguia tants efectes amb tan poc material.» També ha llegit Agatha Christie i Raymond Chandler, però creu que el millor «noir» és el realista, «més fins i tot que Banville, que posa una capa de vernís a la vida».



RELIGIÓ I PODER


Els personatges de la novel·la, ambientada als anys 50, estan «atrapats» en el seu temps i accepten el poder absolut de l'Església. Black va explicar que quan es fundà la República d'Irlanda el 1922 es van unir política i Església en un estat confessional: «Van donar el poder a les mares, dient-los que els homes tornaven borratxos i els feien un fill cada any. Els van prometre que l'Església els donaria respecte a canvi que alguns dels seus fills entressin en el clergat.» El pacte política-Església va acabar el 1992 arran d'un escàndol protagonitzat per un mossèn que tenia un fill de 17 anys i una amant. «Va ser com un trauma i el poble es va despertar. Ara en lloc de pregar, es dediquen a guanyar molts diners.»

Fa uns mesos, l'autor ha acabat la segona novel·la de Benjamin Black i n'escriurà una altra per entregues per al diari The New York Times. Tot i que vol tornar a ser John Banville en un futur no llunyà, assegura que no abandonarà la novel·la negra perquè es diverteix molt escrivint.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.