| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 17 d'agost de 2022


dissabte, 14 de juliol de 2007
>

El planter irlandès




Banville pot entendre el gaèlic però no escriure'l: «És gairebé una llengua morta per a nosaltres.» Una desaparició, però, que ha fet la particularitat irlandesa, una terra que ha donat noms a la literatura com James Joyce i Oscar Wilde. «El gaèlic és molt ambigu, com si volgués evitar la comunicació. Quan els irlandesos es van passar a l'anglès en la dècada dels quaranta, van prendre l'anglès com el llatí, una llengua de comandament, d'accions directes i de narrativa. Imposar aquesta llengua a la sensibilitat irlandesa va crear una versió de l'anglès immensament rica.» A part d'aquesta raó per produir tants escriptors, Black en dóna una altra: «Irlanda és un poble narratiu. Més que els crims i els escàndols ens fascina la manera d'explicar la història i algú pot sortir-se'n si sap explicar-la.»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.