| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 6 de desembre de 2024


dilluns, 9 de juliol de 2007
>

Una història tèrbola, grisa i llunyana

Ja fa quinze anys de les detencions dels independentistes catalans just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
Fa quinze anys el país només tenia al cap els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Hi havia ganes de ser molt feliços i de quedar bé amb el món entre l'encesa del peveter amb la flama olímpica, el dia de Sant Jaume, i la cerimònia de clausura, el 9 d'agost. A algú se li va acudir que a Catalunya hi havia un moviment independentista furiós i violent, armat al voltant d'un grup terrorista molt perillós anomenat Terra Lliure. I així, el dia de Sant Pere, la Guàrdia Civil, comandada pel corrupte Luis Roldán, sota les ordres del magistrat mediàtic Baltasar Garzón, gràcies a informes antiquats del Ministeri de l'Interior, dirigit aleshores per José Luis Corcuera, el ministre de la llei de la puntada de peu a la porta, va detenir i torturar independentistes. Mig centenar de víctimes directes.


+ El 3 de novembre del 2004, l'advocat Sebastià Salellas va comparèixer amb els afectats per la sentència del tribunal d'Estrasburg, que condemnava la no-investigació de les tortures denunciades en l'operació Garzón del 1992. Foto: ANDREU PUIG

Pere Navarro, aleshores governador civil de Girona, assegura avui que no té pulcritud de records per parlar d'aquells fets: «Va ser una història tèrbola, grisa i llunyana. Aquí a Girona, no en teníem ni idea. Així com hi havia temes que vivíem i gestionàvem, com el segrest, assassinats i màfies, d'aquest no en sabíem res; és impossible que jo en pugui donar detalls.»

L'operació va implicar la detenció d'una cinquantena de persones i l'acusació amb càrrecs de vint-icinc independentistes catalans. Van ser arrestats per pertinença o per col·laboració amb banda armada. I els detinguts van denunciar les tortures de què van ser objecte durant la incomunicació que permet la llei antiterrorista d'un Regne, en el qual, segons presumeixen alguns, impera l'estat de dret.

Pere Navarro insisteix que va ser un tema d'àmbit superior, d'ordres directes de l'Audiencia Nacional (Baltasar Garzón), del Ministeri de l'Interior (José Luis Corcuera) i de la direcció general de la Guàrdia Civil (Luis Roldán).

Hi ha un fet estrany del qual ningú no parla, que va ser l'excusa oficial de l'aparell de l'Estat per començar les detencions massives. Es tracta de la col·locació, el dia de Sant Pere, de dos artefactes explosius a Girona i un a Barcelona, accions que van ser atribuïdes a un presumpte comando de Terra Lliure. Mai no s'ha sabut l'autoria d'aquest atemptat. Molts dels detinguts s'han desvinculat sempre d'aquesta acció i, fins i tot, no s'han estat d'assenyalar els serveis secrets com a autors de l'acció.

Carles Bonaventura, aleshores cap comarcal d'ERC al Gironès, pensa que l'Estat va començar aquesta acció per frenar la projecció de l'independentisme català al món amb les accions pacífiques, com les de l'arribada de la flama olímpica, els xiulets al Rei el dia de la inauguració de l'estadi, el 1989, o la campanya Freedom for Catalonia.

Bonaventura no descarta que entre els detinguts hi hagués l'últim escamot de TL, però assegura que molts dels detinguts mai no n'havien sigut i que, a més, aleshores ja militaven en altres partits, sobretot a ERC. En el llibre De les armes a les urnes (2005), el periodista i detingut a la garzonada Oriol Malló situa l'acte de defunció de Terra Lliure en aquell moment.

Aquesta opinió és força general, tot i que el final oficial de Terra Lliure no es produeix fins a la primavera del 1995, en un macrojudici contra els vint-i-cinc encausats per les detencions. En la sentència, publicada el maig del 1996, es diu sobre Terra Lliure: «Els seus membres han proclamat l'acceptació de fins polítics dins de les vies institucionals de l'Estat, renunciant a la utilització de mitjans il·lícits i violents.»

Al final, els que no van ser absolts van ser indultats, a petició de la fiscalia, prova de l'objectiu polític d'aquelles detencions. Quedava el tema de les tortures. Finalment, com recorda Marcel Dalmau, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans va posar les coses al seu lloc: «Va ser la reparació pública i un reconeixement jurídic, de gran valor moral per als torturats, però que no tanca la ferida.»

«Aquella operació és una gran taca negra de Garzón», segons l'advocat Sebastià Salellas, defensor dels detinguts en tots els seus processos judicials.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Sobre seqüeles psicològiques

>Tortures, ACAT, Estrasburg i Amnistia Internacional

>Catalunya vol viure en llibertat

>Es compleixen quinze anys de les detencions d'independentistes abans dels Jocs Olímpics del 1992

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.