| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 2 de juliol de 2022


dimarts, 3 de juliol de 2007
>

Batxillerat líquid o liquidar el batxillerat

La reforma que ha proposat el Ministeri d'Educació, que permet als alumnes de primer repetir només les assignatures suspeses agafant-ne algunes de segon, ens porta cap a un batxillerat sense consistència, pel camí de la mediocritat

tribuna
Vicepresident de l'Associació de Catedràtics de Catalunya (ACESC)


ISIDRO CABELLO HERNANDORENA..

+ Alumnes de batxillerat del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre a la URV participant en la XX Olimpíada de Química. Foto: ROSA BONCOMPTE.

La sorprenent proposta del Ministeri d'Educació de presentar una reforma del batxillerat que permeti als alumnes repetir el primer curs sense recuperar totes les matèries agafant-ne algunes de segon, mereix unes reflexions quan encara som a temps d'evitar-ho. Com a docent amb llarga experiència exposaré les implicacions que, en quatre aspectes, puc preveure: psicologia de l'aprenentatge, organització dels centres, efectes sobre el professorat i viabilitat legal.

La proposta ministerial provocarà en els alumnes una baixada de tensió psicològica al llarg del curs, en una etapa en què necessiten posar-hi molta dedicació i fortalesa, ateses les grans oportunitats formatives que reben. Aquesta baixada de tensió serà contagiosa, fet que generarà als centres una sobreabundància d'alumnes que ja a mitjan primer començaran a abandonar algunes matèries, emparats en l'escassa repercussió acadèmica dels seus actes. Les raons de l'abandonament seran diverses: incapacitat acadèmica després de superar l'ESO sense veritable preparació, dèficit d'aguant i maduresa davant les dificultats, manca d'empatia amb determinats professors, incapacitat real o suposada per a matèries concretes, l'exemple d'amics i companys. Entre els trets psicològics de la transformació de l'ensenyament iniciada als anys noranta trobem la infantilització de les mentalitats dels alumnes i el corresponent allargament del període d'irresponsabilitat, tant en l'àmbit privat de casa com al públic. Ara es cullen els fruits de les reformes d'aquells anys.

Els alumnes arriben al batxillerat, ja ara, amb deficiències de maduració. En vista d'això, hi ha dues línies d'actuació: que facin un esforç personal i col·lectiu cap a la maduresa amb l'ajut de normes externes més estrictes, o que renunciïn a l'esforç atesa la seva incapacitat psicològica i rebin tot tipus de facilitats per anar fent sense exigència de responsabilitat. És curiós que el Ministeri intenti justificar aquest dèficit tot presentant-ho com un exercici de responsabilitat dels alumnes, que hauran d'organitzar-se a la manera dels universitaris, sense valorar-ne les diferències d'edat i maduresa.

L'organització dels centres quedarà bloquejada. Per una banda, atesa la casuística de matèries suspeses de primer curs i de diferents opcions de continuïtat a segon i eventualment a tercer, serà impossible que els horaris garanteixin a tots els alumnes totes les classes a totes les assignatures. Per l'altra, el control efectiu de l'assistència a classe serà mínim. Els dos factors sumats poden generar un ambient de desordre i descoordinació, amb zombis batxillerescos que apareixen i desapareixen per les tombes i cementiris –és a dir, per aules i passadissos– sense un objecte clar, sense sang a les venes, papallonejant, oblidant el que s'havia après, contagiant el seu desànim, treballant sense ritme ni regularitat. En comptes de l'oasi català, el bosc haitià…

El professorat, al qual ja se li va canviar la professió a l'ESO, la veurà canviada ara també al batxillerat. Amb la nova baixada de nivells, es trobarà que no té sentit la seva preparació d'especialista: amb alumnes intermitents, es perdrà la seva acció didàctica sobre el grup classe estable, i, amb els resultats acadèmics i organitzatius previsibles, creixerà la seva desmoralització.

Sobre la viabilitat legal de les propostes, s'ha de fer una distinció: resulta legal –malgrat que criticable– no haver de repetir el curs sencer tot i que s'hagin suspès tres, quatre o cinc matèries; en canvi, no sembla legal permetre que es cursin matèries de segon alhora que es repeteix primer. Permetre-ho seria un frau de llei, a més de confirmar la percepció social que es tracta d'un accés parcial a segon en comptes d'una repetició de primer. En conseqüència, és previsible que les impugnacions s'acumulin davant els tribunals.

No tot serà negatiu amb el nou batxillerat. Hi haurà, en efecte, alguns alumnes, pocs, als quals els estudis a terminis els facilitaran el títol de batxiller i això pot rebaixar l'índex de fracàs escolar. Podria afegir-se també que tants alumnes repetidors parcials faran augmentar el nombre de grups i es crearan més llocs de feina. No sembla, però, que els possibles avantatges específics superin els inconvenients globals. De fet, els estudiants amb dificultat intel·lectual o laboral haurien de rebre atenció personal o passar al nocturn. A més, amb el batxillerat «líquid» que vindrà augmentaran tant els abandonaments a meitat de trajecte com el fracàs escolar i, amb això, minvaran els grups en cada curs.

No tots els centres aplicaran aquest esquema: aquestes mesures de flexibilitat s'aplicaran molt als instituts públics –que s'enfonsaran–; als centres concertats gairebé gens –en sortiran reforçats–; i gens ni mica als privats –que tindran un futur gloriós–. Com a conseqüència, molts dels alumnes que de l'escola concertada passaven als IES en acabar l'ESO deixaran de fer-ho. La proposta esdevé, doncs, un torpede directe a la línia de flotació dels centres públics.

En conclusió, anem cap a un batxillerat «líquid» per la seva falta de consistència. Tot allunyant-nos d'Europa, se'ns porta a desfer l'edifici relativament sòlid del batxillerat tradicional, submergit en un magma gelatinós de mediocritat. Amb el batxillerat «líquid», es «liquidarà» el batxillerat. Personalment, amb experiència i perspectiva europea, m'inclino per la solidesa, que no implica immobilitat, i per la modificació del projecte de batxillerat. En cas contrari, l'alumnat anirà caminant borrós, lleuger, dissolvent, immadur i líquid...



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.