| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 12 de novembre de 2019


diumenge, 24 de juny de 2007
>

Les comarques gironines tenen 157.304 habitatges més ara que fa 20 anys

Aquesta xifra representa un terç del volum total de cases que hi ha a la demarcació

ORIOL MAS. Girona
A les comarques gironines s'han construït 157.304 habitatges els últims 20 anys, un terç del volum total de cases que hi ha a la demarcació. Després d'un període de recessió entre el 1992 i el 1994, des del 1995 ha anat creixent cada any, amb l'única excepció de l'any 2000. De fet, entre el 2000 i el 2006 s'han fet gairebé la meitat dels habitatges nous de la comarques gironines i l'any passat es va registrar un altre rècord de 12.737 habitatges. Girona, Lloret, Blanes, Figueres, Roses i Palafrugell, per aquest ordre, són els únics municipis on s'han superat les 5.000 cases noves, i només a Sant Miquel de Campmajor no n'han construït cap.

Durant aquest període de 20 anys, el sector s'ha caracteritzat per dues etapes clarament diferenciades, abans i després del 1995, i en funció del moment econòmic. Entre el 1987 i el 1990 va ser una etapa de creixement, amb un rècord de més de 8.600 habitatges el 1990. A partir del 1991, i fins al 1994, la disminució va ser progressiva, arribant als 4.660 habitatges del 1994. Des de llavors, però, el nombre no ha parat de créixer, amb més o menys empenta depenent de l'any, fins a arribar al rècord de 12.737 habitatges el 2006. Només amb una excepció, el 2002, amb un petit pas enrere de poc més de 300 habitatges.

La conclusió és que en aquest període s'ha viscut un creixement «meteòric», que s'ha anat adaptant a les demandes de la població, segons l'estudi de la UdG. Una demanda cada vegada més complexa, en què conflueixen factors com ara la inversió econòmica, la immigració i l'augment demogràfic, la reducció del nombre de persones per llars i la socialització dels habitatges unifamiliars.



DE LA COSTA A L'INTERIOR


Una de les tendències que es visualitza en aquests 20 anys és la reducció del pes de la construcció a la costa. Els 22 municipis del litoral –que representen un 11,1% de la superfície de les comarques gironines– han aglutinat gairebé un 46% dels habitatges nous durant tot aquest temps. Tot i això, des de la crisi de principi dels noranta la costa ha deixat de ser el principal receptor d'habitatges nous, i progressivament aquests habitatges han tendit a desplaçar-se més cap a l'interior. Des de llavors, la costa no ha superat mai en termes absoluts el nombre d'habitatges de l'interior, si bé la construcció al litoral també ha anat a l'alça paral·lelament al boom immobiliari. Els motius són la pèrdua de pes de les segones residències sobre el total, i també un desplaçament cap a la segona línia de mar a causa de l'esgotament i l'encariment del sòl.



ÀREES URBANES


Una de les conseqüències d'aquest desplaçament de la construcció cap a l'interior és també la consolidació de les àrees urbanes, l'àmbit que agrupa els nuclis segons els seus mercats de treball i habitatge. A les comarques gironines es consideren àrees urbanes les zones de l'entorn (per ordre de nombre d'habitatges construïts el 2006) de Girona, Blanes-Lloret, Figueres, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Banyoles, Palamós, Puigcerdà i Ripoll. Les dues primeres són les que, de lluny, més moviment tenen, i tot seguit només les àrees de Figueres, Palafrugell i Sant Feliu superen habitualment els 500 habitatges cada any.

Aquesta consolidació de les àrees urbanes es deu sobretot a l'increment demogràfic, combinat en molts casos –sobretot a la costa– amb el turisme. Això també demostra la tendència a la urbanització al voltant de les ciutats grans, i la pèrdua de pes d'aquestes ciutats respecte als municipis del seu entorn. Aquests municipis formen unes corones de pobles que aquests últims anys han tingut un creixement urbanístic important, pobles sobretot rurals o industrials en el cas de les àrees d'interior, i dedicats a la segona residència en la costa. Banyoles amb Fontcoberta o Porqueres en el primer cas, i Palafrugell amb Begur en el segon en serien exemples.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>L'Alt i el Baix Empordà i la Selva, les comarques on es construeix més

>L'expansió urbanística se situa cada cop més a prop de les grans carreteres

>En vint anys s'han fet 157.304 habitatges nous a les comarques gironines

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.