| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 15 de desembre de 2019


diumenge, 24 de juny de 2007
>

L'expansió urbanística se situa cada cop més a prop de les grans carreteres

Un estudi de la UdG encarregat pel Col·legi d'Aparelladors detecta un creixement cada vegada més difús i en xarxa

ORIOL MAS. Girona
L'entorn de les grans carreteres s'està consolidant els últims anys com un dels nous focus de l'expansió urbanística. Així ho detecta un estudi de la càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG, encarregat pel Col·legi d'Aparelladors, que analitza l'evolució de la construcció en els últims vint anys a les comarques gironines. La pèrdua de pes de l'habitatge a la costa respecte als municipis d'interior i l'augment de la superfície mitjana construïda, són algunes de les tendències urbanístiques actuals. També ho és, cada vegada més, el creixement més difús, en xarxa i supramunicipal, que supera no només les ciutats sinó les àrees urbanes consolidades. L'estudi també adverteix que, possiblement, la demanda d'habitatges no continuarà creixent al ritme actual.


+ Una promoció als afores de Sant Feliu de Guíxols, prop de l'accés a la C-31. Foto: MANEL LLADÓ

La construcció superarà cada cop més la tradicional frontera dels límits locals per formar noves estructures urbanitzades, en xarxa i supramunicipals, al voltant de les grans infraestructures viàries. Aquesta és, si més no, la tendència que la UdG detecta en els últims anys a les comarques gironines. Una tendència encara incipient, però que sembla que creixerà en els pròxims anys. El preu més econòmic del sòl i dels habitatges lluny dels grans nuclis urbans, i la modernització i ampliació de les carreteres –que faciliten la reducció del temps de trajecte– fa que molts compradors busquin casa en municipis petits i mitjans, però amb accés directe a una gran infraestructura que els comuniqui ràpidament amb el lloc de treball.

Aquest fet pot comportar un creixement difús, ja que els espais ben connectats entremig de grans àrees urbanes poden acaparar bona part de la futura expansió urbanística. Els eixos Girona-Banyoles, Figueres-Roses o la Costa Brava centre –Sant Feliu de Guíxols-Palamós-Palafrugell– ja en són alguns exemples, i pobles com ara Maçanet, Llagostera i Besalú ja estan adquirint més protagonisme gràcies a la seva situació baricèntrica respecte a diverses carreteres.

Tot plegat fa preveure una major dispersió del creixement, que ja no recau només en els grans pobles i ciutats, com passava tradicionalment, sinó sobre el conjunt d'una àrea urbana i els corredors d'infraestructures. Això, però, no trenca el model històric d'assentament en aquests grans nuclis, sinó que les dues fórmules es complementen, segons afirma l'informe encarregat pel Col·legi d'Aparelladors.

El document també adverteix que difícilment la demanda d'habitatge continuarà creixent al ritme actual, però que el grau de diversificació a què ha arribat el sector de la construcció no fa preveure una davallada important. Els canvis socials i econòmics –creixement demogràfic, reducció del nombre de persones per llar i la voluntat de millorar l'habitatge– són factors que en garanteixen la continuïtat. Per altra banda, l'esgotament del sòl i els nous criteris de sostenibilitat ambiental i de cohesió social són elements que, segons l'estudi, faran que cada vegada s'hagi de créixer «menys i millor».





Construcció d' habitatges nous a les comarques gironines - 1987: 6.055
- 1988: 6.725
- 1989: 8.313
- 1990: 8.677
- 1991: 6.789
- 1992: 5.037
- 1993: 4.749
- 1994: 4.660
- 1995: 5.263
- 1996: 5.547
- 1997: 6.254
- 1998: 6.398
- 1999: 7.335
- 2000: 9.073
- 2001: 10.298
- 2002: 9.938
- 2003: 10.216
- 2004: 11.091
- 2005: 12.149
- 2006: 12.737

Rànquing dels 13 municipis amb més habitatges construïts (1987-2006) - 1. Girona: 19.495
- 2. Lloret: 9.627
- 3. Blanes: 8.494
- 4. Figueres: 7.125
- 5. Roses: 6.753
- 6. Palafrugell: 5.032
- 7. Calonge: 4.932
- 8. Sant Feliu de Guíxols: 4.800
- 9. Castelló d'Empúries: 4.564
- 10. Olot: 4.545
- 11. L'Escala: 4.376
- 12. Castell-Platja d'Aro: 4.124
- 13. Palamós: 4.047


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Les comarques gironines tenen 157.304 habitatges més ara que fa 20 anys

>L'Alt i el Baix Empordà i la Selva, les comarques on es construeix més

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.