| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 7 de febrer de 2023


dimarts, 19 de juny de 2007
>

El dia que ETA va malferir Catalunya

L'atemptat a Hipercor va unir els partits contra l'organització terrorista, que des d'aleshores ha estat rebutjada socialment

ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona
L'atemptat d'ETA a Hipercor, que va provocar la mort de 21 persones, va suposar un punt d'inflexió per als partits polítics catalans, que van unir-se contra l'organització. L'explosió d'un cotxe bomba al pàrquing d'aquests magatzems al barri de Sant Andreu va contribuir definitivament a la gestació d'un esperit unitari a Catalunya contra ETA, segons recorden CiU, el PSC, ERC, ICV i el PP. Destaquen que l'esdeveniment va trencar l'emmirallament que alguns independentistes catalans sentien per la via armada, i com va canviar la concepció sobre una organització que, una dècada després de la mort de Franco, havia perdut bona part del seu suport social, tot i que al llarg dels anys s'ha esforçat per influir en l'agenda política catalana.






+ D'esquerra a dreta: manifestació contra ETA després de l'assassinat de Lluch. L'organització declara la treva a Catalunya i Carod surt del govern. Protesta després de la mort de Gervilla. Un minut de silenci pel regidor del PP Ruiz Casado.

Tots els partits subratllen que el brutal atemptat d'Hipercor va unir definitivament les forces catalanes contra ETA. Va provocar el naixement d'un esperit que, tretze anys després, es manifestaria amb la mateixa força al carrers per l'assassinat de l'exministre socialista Ernest Lluch. Però que els anys han farcit de matisos. El diputat de CiU Esteve Orriols assenyala que l'atemptat d'Hipercor va significar «la posada en escena de la barbaritat més extraordinària» i sosté que va «desencaixar» tots aquells que havien viscut la lluita contra el franquisme, que a Catalunya va arrelar amb força des d'unes «ànsies d'autogovern» que «dubta» que fossin compartides a altres llocs de l'Estat. «Les nacions històriques han deixat un pòsit», argumenta. El president d'ERC al Congrés, Agustí Cerdà, assenyala que la «barbàrie» i «atrocitat» de l'atemptat va tallar de soca-rel la «legitimitat» d'ETA, amb què s'emmirallaven sectors de l'esquerra catalana independentista. També ho veu així Joan Herrera, el portaveu d'Iniciativa a la cambra baixa, que admet que les forces polítiques catalanes han connectat tradicionalment amb Euskadi i per aquesta raó han construït un discurs «menys bàsic» contra ETA del que han articulat «altres forces de l'Estat». El coordinador del grup de diputats i senadors del PSC a Madrid, Daniel Fernández, no creu, en canvi, que Catalunya tingui una sensibilitat diferent. Defensa que els atemptats perpetrats al país, que han provocat 54 morts, li van fer «patir el terror» i en conseqüència «actuar de manera unànime», i el secretari general del PP a Catalunya, Rafael Luna, diu que «com a qualsevol altre lloc» de l'Estat.



«DIALOGUIN, SI US PLAU»
Aquesta demanda, que la periodista Gemma Nierga va expressar com a sentiment majoritari en la manifestació de protesta a Barcelona per l'assassinat de Lluch, provoca la fissura més important entre la unitat radical dels partits catalans contra ETA que va agafar cos amb l'atemptat d'Hipercor. Cenyint-se al discurs dels populars, Luna descarta aquesta via perquè creu que «amb ETA no es pot parlar ni dialogar», mentre que la resta de partits la defensen. El PSC recorda que tots els governs espanyols hi han apostat.

LLUNY DE LES DECISIONS
Fernández també defensa que, tot i els intents d'ETA d'influir en l'agenda política catalana, no ha tingut «res a veure» en l'evolució de Catalunya ni podrà fer-ho «mai». Tots els partits neguen que el desenvolupament de l'Estatut, per exemple, s'hagi endarrerit perquè el procés de pau hagi centrat bona part del debat polític espanyol. Ben al contrari. Herrera assenyala que potser caldria haver aplicat la màxima d'«avançar sense fer soroll» que sí van intentar aprofitar els partits bascos quan el debat estatutari es va convertir en centre de totes les mirades a l'Estat.

EL CAS DE CAROD
La reunió que el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, va mantenir amb ETA poc abans de les darreres eleccions espanyoles, i la posterior declaració de la treva a Catalunya, sí que va trasbalsar l'escenari polític català. No obstant això, el PSC atribueix el terratrèmol a l'actitud de l'aleshores conseller en cap del govern de la Generalitat. Nega que tingués «cap conseqüència real en la legislatura». De fet, la marxa de Carod-Rovira va contribuir, en bona mesura, a mobilitzar els votants dels republicans contra el PP –que sosté que el president d'ERC va negociar la treva amb l'organització armada– i el març del 2004 Esquerra va aconseguir vuit diputats al Congrés.




1975 - El policia Ovidio López mor en un tiroteig a Barcelona.

1986 - Un cotxe bomba hi mata el també policia Ángel González.

1987 - El guàrdia civil Antonio González hi mor per l'explosió d'un artefacte.
- El veí Juan Fructuoso mor per l'explosió d'un cotxe bomba.
- 21 morts i quaranta ferits en l'atemptat a Hipercor.

1990 - Sis agents de policia moren a Sabadell per l'explosió d'un altre cotxe bomba.

1991 - Nou assassinats i 19 ferits en l'atemptat de Vic.
- Dos policies són tirotejats a Barcelona.

1992 - Tres membres de l'exèrcit perden la vida a la Ciutat Comtal en un tiroteig
- A Sant Quirze i Lliçà d'Amunt, ETA mata un veí de Sabadell, José Martos i l'artificier Enrique Martínez.

1994 - El coronel Leopoldo García és assassinat a Barcelona.
- Vicente Beti mor en un atemptat contra l'edifici del govern militar exèrcit.

2000 - Assassinat del regidor del PP a Sant Adrià Josep Lluís Ruiz.
- Ernest Lluch rep dos trets al clatell.
- Un cotxe bomba mata el regidor del PP a Viladecavalls Francisco Cano.
- L'agent Juan Miquel Gervilla és assassinat.
- El mosso Santos Santamaría mor per l'explosió d'un cotxe bomba a Roses.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>El govern ret homenatge a les víctimes

>L'híper al cor

>L'ajut no arriba

>La Catalunya d'Hipercor

>Vint anys de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona

>Víctimes d'Hipercor encara tenen compensacions pendents vint anys després

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.