| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 17 de maig de 2021


dimarts, 12 de juny de 2007
>

Dies estranys

Són dies estranys, pensa la cronista, mentre deambula pel Pallol, per un Mercadal on en sec apareixen jardineres o per un ajuntament on s'intueix un nou mandat tens i complex

la crònica

NATÀLIA BORBONÈS.

Són dies estranys, pensa la cronista, mentre travessa un Pallol fred i mig buit i que en res no recorda la ciutat vella, bruta i degradada, cert, però la que era no fa gaires anys part indestriable del Reus de tota la vida. De moment no es veuen enlloc les restes de les torres i les muralles medievals que fortificaven la ciutat i que la Generalitat va obligar a conservar, davant la irritació evident de l'Ajuntament, quan van aparèixer fa sis anys. Tampoc no hi ha cap equipament cultural que pugui atraure l'interès dels visitants no interessats a menjar un gelat o comprar unes sabates perquè, noia, amb la Capsa Gaudí a tocar, per a què volíem un museu aquí? El Pallol és el resultat d'un procés molt complicat que, cal recordar, va culminar l'any 1999 amb una adjudicació del projecte de reforma d'aquest bocí del nucli antic que no va acontentar ningú però, noia, no hi havia gaire on triar. I dies abans de les eleccions municipals van forçar la maquinària perquè el president de la Generalitat, el molt honorable José Montilla, el pogués inaugurar davant quatre escollits i flanquejat pel Lluís i l'Empar. Però ja sense la catifa vermella, el nou Pallol s'ha revelat com un conjunt de locals comercials i pisos amb poca personalitat i per on, ara per ara, deambulen sobretot paletes i guardes jurats. Ve a ser com un compendi de les frustracions municipals de les últimes dues dècades. Un complex que el consistori ha permès que sigui adotzenat i que està a Reus com podria estar a Tarragona o a Palau de Plegamans.

Invitacions a vips, credencials a la boca, senyal únic televisiu i amenaces de querella per a tot aquell que no es cregui les versions de trets accidentals que dóna el regidor en funcions de la Guàrdia Urbana és també la política informativa i protocol·lària que durant el proper mandat podria ser la marca de la casa gran, de l'administració més propera al ciutadà, de la casa de tots, del lloc on reposa la sobirania local i de la repartidora de títols de fill il·lustre. Dies estranys, doncs, a l'Ajuntament, on les restriccions informatives i la prohibició de càmeres de televisió al saló de plens han coincidit, ves quina casualitat, noia, però no és per això, de veritat, no siguis paranoica, amb la irrupció del juantxisme al consistori. Un juantxisme del qual la cronista no creu que els seus votants esperin que faci crítica seriosa de coses serioses, que per això ja hi ha el tripartit de sempre, l'oposició de sempre i l'Ernest, que és nou, però que aviat serà de sempre, sinó que es posi de seguida a la feina amb el seu programa electoral, amb el follòdrom, el repintat de rosa de la façana de l'ajuntament, els detectors de mentides als plens, els quatre anys sense obres i l'atenció gratis als vells als pubs, bars i tavernes. Dies estranys, sí, continua pensant la cronista, mentre ja a la plaça del Mercadal veu que ja han tret les torretes gegantines que hi van aparèixer dies abans de les eleccions sense que els dignataris municipals s'encomanessin a ningú, perquè, a veure, a quins ciutadans estratègics van demanar permís o quina consulta popular van convocar per decidir transformar ridículament en verda una plaça històricament dura, exmercat, punt de cites d'enamorats adolescents, lloc de concentració de gent irritada i escenari impagable de les tronades de la festa major? Doncs a ningú perquè es veu, segons va dir l'alcalde, que a les ciutats europees hi ha tradició de jardineres semblants. Però, ai, a les ciutats de la vella Europa també han conservat als seus centres històrics (fem un tomet per Viena o París) les mateixes llambordes de granit que foren arrancades sense pietat de les entranyes del Mercadal i canviades per una rajola trencadissa i de sèrie i que està a Reus com podria estar a Tortosa o a Molins de Rei.

Són dies estranys, sí, que la cronista espera que passin aviat, o és que potser necessita unes vacances per tornar amb energies renovades i sotmetre's al que, intueix, serà un mandat complicat, tens i histèric. Un mandat decidit per uns administradors que no han volgut, o no han pogut, interpretar els senyals que els administrats els han enviat en les últimes eleccions municipals.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.