| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 11 de desembre de 2019


dilluns, 4 de juny de 2007
>

A ERC se li fonen els ploms

La crisi oberta per Jordi Portabella a l'Ajuntament de Barcelona no és municipal i barcelonina sinó que és nacional i posa en evidència el tripartit de la Generalitat

tribuna
Periodista


MANUEL CUYÀS..

+ Jordi Portabella, amb part de la seva candidatura municipal, el dia de la setmana que va anunciar que no repetiria el tripartit a l'Ajuntament de Barcelona./ Foto: QUIM PUIG

El mateix dia, dimecres de la setmana passada, que el president de la Generalitat, José Montilla, afirmava que l'alta, altíssima, escandalosa abstenció de les eleccions municipals de diumenge s'havia d'atribuir a la satisfacció dels ciutadans pels seus governs, Jordi Portabella, cap de llista d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, feia dels mateixos resultats la interpretació correcta: l'alta abstenció era deguda a la insatisfacció. El president de la Generalitat ens tractava de desagraïts i de tenir poc seny: estem tan contents dels nostres governs que en comptes de tornar-los a votar com a mostra de reconeixement, que seria la posició educada i la que asseguraria que aquests governs tinguessin llarga vida, els girem l'esquena tot i el perill que els adversaris vagin a votar en massa pels seus i nosaltres ens quedem sense els nostres, que ens donen tantes satisfaccions.

Portabella, doncs, veient que si els seus electors no l'han anat a votar és perquè estan descontents, va decidir passar a l'oposició negant-se a formar part d'un nou i molt forçat tripartit barceloní que havia perdut vots i escons. Portabella, que presenta una estampa i una manera de parlar que transmeten la sensació d'home bufat que es desviu pel càrrec que li permet avantatges i viatges, se'ns ha destapat com un polític conseqüent i un intel·ligent analista. Els tímids ho tenen: semblen una cosa i en són una altra.

Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, màxims dirigents d'ERC i consellers destacats en el tripartit govern de la Generalitat, van decidir celebrar i abonar la decisió de Jordi Portabella després d'uns moments de dubtes. Van dir que el PSC municipal barceloní s'havia fet seva l'obra portada a terme per ERC al consistori amb les arts de qui té la majoria i l'alcaldia. Home: si ERC només hagués baixat en vots i escons a la ciutat de Barcelona podríem entendre les aclamacions i els raonaments de l'alta direcció. Però és que ERC ha baixat a Barcelona i ha baixat a Catalunya. Tots sabem que molta gent, sobretot si són barcelonins, confonen Barcelona amb Catalunya sencera, però per important i influent que sigui la capital és evident que Jordi Portabella no pot ser de cap manera, i t'hi posis com t'hi posis, el responsable que ERC hagi perdut vots a Berga, a Mataró, a Vic, a Matadepera i, amb algunes comptades excepcions, arreu.

Parlem clar? Parlem clar d'una vegada. La crisi oberta per Jordi Portabella a l'Ajuntament de Barcelona no és una crisi municipal. És una crisi política nacional. L'elector d'ERC no ha castigat Portabella pels seus pactes amb el tripartit de l'Ajuntament barceloní ni els altres candidats d'ERC dels altres pobles de Catalunya per motius semblants o diferents. L'elector d'ERC ha castigat Carod i Puigcercós per haver fet president «l'espanyolista» Montilla. Això que dic pot entristir i revoltar algun lector que tingui estima per l'actual mandatari de la Generalitat, però només cal escoltar els votants –o exvotants– d'ERC, resseguir els seus blocs i webs o analitzar el fenomen integrista Joan Carretero per adonar-se que és així i no d'una altra manera. Tothom coneix gent que ha votat ERC des de les primeres eleccions, gent que per fidelitat inalterable a unes sigles i a un partit independentista històric han fet confiança a candidats tan diversos com ara Heribert Barrera, Àngel Colom i aquell Joan Hortalà, actual síndic de la Borsa de Barcelona, que va fer campanya muntat en un elefant. Doncs bé, els que coneixen aquests votants fidels i voluntariosos saben que aquesta vegada molts han dit prou i s'han quedat a casa o han canalitzat el vot a altres opcions, no per desacord amb el barceloní Portabella, sinó per desacord amb les inclinacions polítiques de Carod i Puigcercós. Els líders d'ERC justifiquen el pacte amb el PSC de Montilla parlant de pluja fina, d'ajornar l'independentisme per mor del catalanisme social, de vosaltres ja ens enteneu. No els ha entès gairebé ningú.

Com que el gest de retirada a l'oposició de Jordi Portabella ha estat rebut entusiàsticament per molts militants i votants d'ERC, Carod i Puigcercós potser es pensen que amb aquests aplaudiments ERC ja en té prou per congraciar-se amb els seus militants i votants. Portabella és un plom que s'ha fos per culpa d'una sobrecàrrega elèctrica. Aviat se'n fondran d'altres perquè el problema és a tota la xarxa i hi deu haver una aspiradora mal endollada. L'aspiradora que fa contacte és a la Generalitat.

Què han de fer Carod i Puigcercós? Si les eleccions a la Generalitat fossin d'aquí a mig any podrien actuar com Portabella: retirar-se i acumular un prestigi que els fes pujar vots entre els militants i votants que també pensen que el PSC a la Generalitat els escatima mèrits. Però les eleccions són d'aquí a tres anys i mig. Massa temps per estar a l'oposició i massa facilitats a una possible edició de la sociovergència. Les eleccions que vénen són les generals. La catàstrofe pot ser èpica per als que havien calculat que gràcies a governar la Generalitat la formació que es desfaria com un terrós de sucre seria CiU.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.