| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 26 d'octubre de 2021


dimarts, 29 de maig de 2007
>

ERC torna a tenir la clau del govern a la Diputació de Girona i també a la de Lleida, on CiU perd la majoria absoluta

El PSC aconsegueix 30 consellers comarcals més, mentre que CiU en tindrà 24 menys

M. ALTIMIRA. Barcelona
ERC haurà de decidir a quina formació política dóna el seu suport per constituir el govern de la Diputació de Girona, actualment en mans de convergents i republicans, i de Lleida, on CiU, malgrat continuar sent la força amb més representació, perd la majoria absoluta. Tarragona registra exactament els mateixos resultats que el 2003 i a Barcelona el creixement de CiU i la davallada d'ICV-EUiA no significarà un canvi en l'equilibri de les forces en l'administració. Pel que fa als consells comarcals, la representació dels quals també depèn dels comicis municipals, CiU perd 24 consellers, mentre el PSC en guanya 30 i ERC, 28.


De les eleccions municipals no només en depèn la composició del govern local, sinó també la formació de les quatre diputacions i dels 41 consells comarcals del país. Concretament, els resultats totals dels antics partits judicials serveixen per triar la composició del ple de les diputacions i els resultats totals de cada comarca, per a la constitució de l'ens d'àmbit comarcal.

Aquest cop la victòria de les forces polítiques del tripartit també tindrà la seva rèplica en la formació del govern de la Diputació de Barcelona, on malgrat la davallada de ICV-EUiA, que passa de 7 diputats a 4, i l'embranzida de CiU, en guanya 4, la coalició ha aconseguit una majoria àmplia que li permetrà continuar liderant còmodament aquesta administració. Els convergents han perdut la majoria absoluta a la Diputació de Lleida i, malgrat haver obtingut un diputat més que el PSC, serà ERC qui acabarà decidint la futura composició de l'ens, ja sigui pactant amb els nacionalistes o optant pels seus socis a l'administració local i a l'executiu, el PSC. Els republicans també tornen a tenir la clau del govern de Girona, on tant CiU, amb 12 diputats, com el PSC amb 9, haurien d'aconseguir el suport d'aquesta formació per liderar l'ens supramunicipal.

Sense majoria absoluta i amb un escenari amb moltes combinacions possibles, CiU, el PSC i ERC van definir ahir les seves estratègies de pactes. El president de CDC a les comarques gironines, Eudald Casadesús, reclama «majories lògiques» i la primera secretària dels socialistes gironins, Marina Geli, ja preveu reunir-se avui amb Jaume Sitjà, president regional d'ERC. A Tarragona, els resultats es mantenen exactament iguals que els que es van registrar l'any 2003 i que van permetre a l'actual alcaldable convergent per Tarragona, Joan Aregio, accedir a la presidència. CiU ha aconseguit 12 diputats, 11 el PSC i hi ha un empat tècnic entre el ERC i el PP, tots dos amb 2 representants. En aquesta demarcació, doncs, serà la federació qui estarà en posició d'escollir el soci de govern que més li convingui.



CONSELLS COMARCALS
CiU també ha sortit mal parada pel que fa al nombre de representats de la seva formació als 41 consells comarcals. Així, els nacionalistes passen de 418 a 394 consellers, és a dir, en perden 24, i el PP també experimenta un retrocés en veure reduïda la seva representació de 53 a 43 diputats. A l'altre costat se situa el PSC, gran vencedor en termes quantitatius absoluts, que passa de 301 a 331 escons, i ERC, que obté 28 representants més que l'any 2003. ICV-EUiA també aconsegueix millors resultats, tot i que no gaire significatius, ja que l'ascens registrat és de tan sols 6 diputats. Tot i que els governs dels consells, encara per decidir, seran el resultat dels pactes que tindran lloc en els pròximes setmanes entre les diferents forces polítiques, algunes comarques han experimentat un gir en relació amb els resultats obtinguts fa quatre anys. En el cas de CiU, que abans tenia la majoria absoluta en 10 dels dotze consells comarcals de Lleida, aquest avantatge s'ha vist retallat a tres. Al Segrià i a l'Alt Urgell, on CiU ha governat aquest mandat amb ERC, s'obre la possibilitat que els antics socis sumin amb el PSC per assumir el govern, mentre que al Pallars Jussà la federació perd la posició de força més representada i el PSC l'assumeix. Al Baix Empordà, el PSC també ha arrabassat la primera posició als nacionalistes. Al Baix Ebre i al Tarragonès, CiU ha perdut la posició de lideratge i ara comparteix el títol honorífic amb els socialistes. El PSC, per la seva banda, perd el protagonisme i ara empata amb CiU al Montsià. A les comarques barcelonines, els socialistes també passen de la primera posició a una empat tècnic amb la federació a l'Alt Penedès, mentre que al Maresme s'inverteixen els papers.




CiU - 2003: 418
- 2007: 394

PSC - 2003: 301
- 2007: 331

ERC - 2003: 162
- 2007:190

ICV-EUiA - 2003: 46
- 2007: 52

PP - 2003: 53
- 2007: 43

Ciutadans

- 2003: 0
- 2007: 3

Plataforma per Catalunya - 2003: 0
- 2007: 3

CUP - 2003: 3
- 2007: 0

FIC - 2003: 9
- 2007: 5

ALTRES - 2003: 40
- 2007: 11
- Els consells comarcals es constituiran a partir del 9 de juliol en una data que encara està per decidir.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Dotze dels catorze alcaldes convergents que ha fitxat el PSC revaliden l'alcaldia amb les noves sigles

>CiU i el PSC prohibeixen els pactes amb la Plataforma per Catalunya

>L'abstenció remou l'escenari

>Saura encarregarà un estudi sobre l'abstenció perquè no imaginaven que els colpejàs tant

>Mas demana a les esquerres que no tornin a marginar CiU excloent-la dels pactes

>Esquerra admet que s'havia fixat uns objectius «massa ambiciosos»

>Els experts atribueixen l'abstenció a uns partits llunyans i a la saturació de l'Estatut

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.