| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 24 de setembre de 2021


dimarts, 29 de maig de 2007
>

Els experts atribueixen l'abstenció a uns partits llunyans i a la saturació de l'Estatut

En aquestes eleccions s'ha registrat l'abstenció més alta de tots els comicis municipals de la democràcia, un 46,2%

ROSA M. BRAVO. Barcelona
Els experts atribueixen l'elevada abstenció de les eleccions de diumenge, la més alta de tots els comicis municipals de la democràcia, a un allunyament dels polítics de la ciutadania, a la saturació del procés estatutari, a la sensació de campanya permanent des que el PP va perdre el govern de l'Estat el 2004 i a un envelliment de les fórmules amb què es dissenyen les campanyes. El fet que les municipals es considerin unes eleccions de segon grau també ha contribuït a la baixa participació, atiada a més pel que els experts consultats qualifiquen de mediocritat política i de falta de programes. L'abstenció mitjana ha estat d'un 46,20%, ben lluny del 31,48% que es va registrar a les municipals del 1987. Terrassa ha estat la ciutat gran amb més abstenció, un 55,8%.


+ 22 tones de paperetes a Barcelona. Foto: ACN

Sociòlegs i politòlegs coincideixen a afirmar que l'alta taxa d'abstenció és deguda a un allunyament dels partits polítics respecte de la ciutadania. Aquest allunyament es manifesta, segons Oriol Bartomeus, de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, en «un envelliment dels discursos, especialment del PSC i CiU», i en uns mètodes que han quedat obsolets, com ara els mítings, «que estan morts com a format televisiu». El sociòleg Salvador Cardús apunta una «mediocritat» pel que fa als polítics que conformen les llistes electorals com un factor més d'aquest allunyament. «Les cúpules dels partits es volen envoltar de gent dòcil, i per això els millors dels partits són expulsats» o relegats als llocs més baixos de les candidatures. «La prova és la incapacitat general de recordar qui va en el número 2», diu Cardús, que considera que el fet de trobar un cap de llista destacable és «excepcional». El també sociòleg Salvador Giner es mostra contundent quan afirma que «hi ha un avorriment polític, la gent no vota per manca d'emocions, no hi ha programes i els polítics no diuen res».

Els experts parlen així mateix d'un moment polític baix, provocat en part per una acumulació d'eleccions en els últims quatre anys, en què s'han viscut dues eleccions al Parlament, dues municipals, unes generals, dues europees, un referèndum per la Constitució Europea i un altre per l'Estatut, definit aquest últim per Cardús com «una tortura política». Bartomeus parla de «campanya electoral permanent», un sentiment accentuat «pel cansament de la batussa política des que el PP va perdre les generals el 2004». Òscar Barberà, professor de ciència política a la UAB, afegeix que les eleccions municipals són percebudes com de «segon nivell», menys decisives que les generals o les parlamentàries, i per això és més difícil mobilitzar l'electorat.

L'Ajuntament de Barcelona preveu recollir 22 tones de paperetes electorals després de les eleccions. Els serveis municipals van posar en marxa un dispositiu ahir de 32 operaris, que recolliran fins avui les paperetes sobrants i les traslladaran a diverses plantes de tractament per reciclar-les. Les paperetes i les caixes de cartró que es van fer servir per al transport estan distribuïdes en 286 col·legis electorals.



Terrassa - 55,8% d'abstenció

La Seu d'Urgell - 54,4%

Mataró - 53,8%

Sabadell - 52%

Barcelona - 50,5%

Reus - 50,1%

Manresa - 50,1%

Vilanova i la Geltrú - 49,4%

Girona - 48,8%

Granollers - 48,4%

Lleida - 48,2%

Igualada - 47,8%

Tarragona - 47%


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Hereu comença les converses amb ERC i ICV per formar un govern més social

>El PSC perd en dotze anys un 47,5% dels vots a Barcelona

>ERC torna a tenir la clau del govern a la Diputació de Girona i també a la de Lleida, on CiU perd la majoria absoluta

>Dotze dels catorze alcaldes convergents que ha fitxat el PSC revaliden l'alcaldia amb les noves sigles

>Les mateixes promeses de sempre contra l'abstenció

>Tres setmanes per decidir la governabilitat dels ajuntaments

>L'abstenció remou l'escenari

>Saura encarregarà un estudi sobre l'abstenció perquè no imaginaven que els colpejàs tant

>Mas demana a les esquerres que no tornin a marginar CiU excloent-la dels pactes

>Esquerra admet que s'havia fixat uns objectius «massa ambiciosos»

>Els partits aposten per majories «lògiques» i «sòlides», basades en decisions locals

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.