| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 26 d'octubre de 2021


dimarts, 29 de maig de 2007
>

Mas demana a les esquerres que no tornin a marginar CiU excloent-la dels pactes

Vol «joc net» i «política de portes obertes i mà estesa» amb «la primera força municipal» i «l'única que ha avançat»

ALBERT SEGURA. Barcelona
El fantasma del tripartit persegueix ara CiU als ajuntaments i Artur Mas va pregar ahir al PSC, ERC i ICV que aquesta vegada «juguin net», sense «partidisme», i no tornin a marginar la federació excloent-la dels pactes de govern. Sobretot quan CiU «no només ha aguantat, tot i les circumstàncies adverses», esquivant el daltabaix que molts –fins i tot dins la federació– s'esperaven, «sinó que, a més, és l'única força que ha avançat». CiU té majoria absoluta i alcaldia assegurada en 337 municipis, més que tots els altres partits plegats i més del doble que el PSC. Els 116 alcaldables de la federació amb majoria relativa tenen total «autonomia» per pactar i governar amb qui vulguin, exceptuant només la xenòfoba Plataforma per Catalunya de Josep Anglada.


+ Mas i Duran i Lleida, ahir. Foto: GUIDO MANUILO EFE

Mas sap millor que ningú que un bon resultat –com el de les catalanes de 2003 o les de 2006– no garanteix governar i, per això, abans que comenci la negociació postelectoral va voler llançar un missatge de «portes obertes i mà estesa» al tripartit perquè «no excloguin CiU a priori de possibles acords». Ara que, al marge de la pèrdua de Tarragona, ha resistit la pressió del tripartit i «trencat» els pronòstics d'hecatombe electoral, CiU ha demostrat que «forma part molt explícitament de la realitat política i social» del país. I no se la pot marginar: «Fa falta política de fair play, no dic de generositat, sinó de fair play», va reclamar el cap de l'oposició, després d'analitzar els resultats amb Josep Antoni Duran i Lleida i els caps de campanya, Lluís Corominas i Antoni Castellà.

No va faltar la reivindicació, aquest cop en boca de Duran, que «el cap de llista més votat sigui l'alcalde» –recepta que la federació dóna contra l'elevada abstenció, de la qual fan responsable el tripartit–. El líder d'Unió va explicar que aquest cop CiU no es plantejarà cap proposta d'acord a escala nacional amb cap partit perquè el 2003 la federació sí que va oferir a ERC pactar en tots els ajuntaments on fos possible «però no va servir de res». Per això, la cúpula de CiU dóna «autonomia» total als seus alcaldables per pactar amb qui considerin –exceptuant només la Plataforma per Catalunya.



337 ALCALDES, D'ENTRADA
Duran, analitzant les dades, va celebrar que CiU es mantingui com a «primera força municipal», amb una caiguda «esmorteïda» del nombre de regidors: dels 3.687 del 2003 ha passat a 3.384, que ja són més que els que tenen la resta dels partits junts. Sense haver de pactar amb ningú, CiU té ja 337 alcaldies assegurades: això són «més alcaldies que la resta de partits junts i més del doble d'alcaldes que el PSC». La federació, a més, té majoria relativa en 116 municipis, és la primera força política en 33 consells comarcals –tot i que en tres empata amb el PSC– i està «en condicions de repetir govern» a les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona, després d'haver baixat dos diputats provincials a Lleida i haver-ne augmentat quatre a Barcelona.

Convergència i Unió tenen un debat pendent que havien ajornat fins després de les municipals: l'estratègia a seguir amb vista als comicis estatals –aquí Duran va assegurar que defensarà amb totes les conseqüències i fins al final que CiU ha d'entrar en el govern espanyol–. La cúpula no va tractar ahir el tema ni ho farà fins que no acabin la negociació postelectoral: «No tenim pressa, ja arribarà, el debat es farà quan faci falta, no hi ha cap urgència històrica», va defensar el cap de files de CiU a Madrid. El 5 de juny, però, es reunirà el comitè executiu nacional de la federació i se'n podria començar a parlar.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Esquerra admet que s'havia fixat uns objectius «massa ambiciosos»

>Els experts atribueixen l'abstenció a uns partits llunyans i a la saturació de l'Estatut

>Hereu comença les converses amb ERC i ICV per formar un govern més social

>El PSC perd en dotze anys un 47,5% dels vots a Barcelona

>ERC torna a tenir la clau del govern a la Diputació de Girona i també a la de Lleida, on CiU perd la majoria absoluta

>Dotze dels catorze alcaldes convergents que ha fitxat el PSC revaliden l'alcaldia amb les noves sigles

>CiU i el PSC prohibeixen els pactes amb la Plataforma per Catalunya

>L'abstenció remou l'escenari

>Saura encarregarà un estudi sobre l'abstenció perquè no imaginaven que els colpejàs tant

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.