| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 21 de gener de 2021


diumenge, 27 de maig de 2007
>

La llei d'Hondt decideix la composició dels ajuntaments

La fórmula és proporcional però afavoreix les llistes més votades

EL PUNT. Barcelona
Un cop passada la campanya electoral, avui és el dia que els electors decidiran amb el seu vot la composició dels nous ajuntaments i, per tant, els alcaldes. Quan s'hagi fet l'escrutini en tots els col·legis electorals, es farà l'atribució dels escons de regidors, d'acord amb els resultats, amb l'aplicació de la llei d'Hondt.


En aquestes eleccions cada terme municipal és una circumscripció en què s'elegeix un nombre de regidors d'acord amb una escala relacionada directament amb el nombre d'habitants de la localitat. Un cop escrutats tots els vots, s'assigna la representació de cada candidatura aplicant als vots obtinguts la llei d'Hondt.

La fórmula electoral del sistema d'Hondt, que està regulada per la llei orgànica de règim electoral general, és una fórmula que tot i ser de caràcter proporcional afavoreix les candidatures que han obtingut més vots. En aquest sistema d'elecció no es tenen en compte a l'hora de distribuir els escons les candidatures que no han obtingut, almenys, el 5% dels vots vàlids (els vots de les candidatures més els vots en blanc) emesos al municipi. Aquesta barrera, que pretén evitar una fragmentació excessiva de la representació, perjudica, lògicament, als partits, coalicions o grups independents més petits i que no tenen gaire representació.

L'aplicació del sistema d'Hondt en aquest procés d'elecció dels regidors i l'atribució dels escons d'acord amb els resultats de l'escrutini, es fa amb una fórmula no gaire complicada, si bé en les primeres eleccions va provocar molts maldecaps als ciutadans que van voler saber abans que ningú qui serien els seus representants municipals. El sistema no ha experimentat canvis, però avui dia ja no cal fer repetidament divisions amb la calculadora, perquè es poden trobar programes informàtics que calculen automàticament la distribució dels regidors electes; només cal introduir-hi les dades.

Si algú vol conèixer l'essència d'aquest sistema electoral, que no és gaire complicat, pot fer una prova amb les dades del gràfic d'aquesta plana, que ens presenta un ajuntament amb 7 regidors. La distribució dels escons es determina dividint el nombre de vots de cada llista successivament per 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 (o fins al nombre d'escons que corresponen al municipi). Després es classifiquen els quocients de major a menor i es reparteixen els escons segons l'ordre que ocupen en aquesta classificació, tal com exemplifiquem en el quadre. Possiblement els primers regidors se'ls repartirien els dos partits més votats (A i B), i el tercer (C) i quart (D) partit només podrien aspirar als regidors del repartiment o quedarien sense, com els altres grups. Les formacions van obtenint més regidors a mesura que els seus quocients superen els dels altres, fins a completar el màxim de regidors establerts per a la circumscripció. En el quadre, es pot observar que el primer, segon, tercer i quart regidors corresponen al partit A, el cinquè i el sisè al partit B, i el setè al C.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Un operatiu de més de 14 milions

>Els consistoris es constituiran el 16 de juny

>Ballesteros, el líder del PSC a Tarragona, el més matiner en dipositar el vot

>Hores silencioses

>La cassolada per un habitatge digne reuneix 200 persones

>L'hora de la veritat a Tarragona

>Amb permís de l'abstenció

>Búlgars i romanesos entren en joc

>5,3 milions de votants per 8.910 regidors

>L'augment de ciutadans estrangers amb dret a vot en les eleccions municipals s'ha multiplicat gairebé per quatre a la de...

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.