| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 27 de maig de 2020


diumenge, 20 de maig de 2007
>

Debat a cinc.. Barcelona oblida Carlinhos Brown

Els assumptes domèstics i de civisme han arraconat l'ànsia de projecció internacional i els grans plans urbanístics

l'anàlisi de Barcelona

DAVID MARÍN / G. MASSANA. Barcelona
Barcelona viu un moment de canvi d'etapa i la nit del 27 de maig es resoldrà qui haurà de conduir la ciutat en el començament d'un cicle nou. El model olímpic d'èxit urbanístic i turístic iniciat per Pasqual Maragall i continuat per Joan Clos fins al Fòrum del 2004 aquest mandat ha entrat en col·lisió amb els problemes més domèstics: la falta d'habitatge assequible i els problemes de convivència i d'incivisme. El PSC ha reaccionat amb un canvi de discurs i amb un candidat poc conegut sorgit de la maquinària municipal, Jordi Hereu. CiU torna a presentar Xavier Trias, amb un missatge de canvi tranquil i sentit comú, que era més efectiu contra Joan Clos. De la Barcelona del Fòrum i Carlinhos Brown, dels grans esdeveniments i èxit mundial, ja no en parla ningú.


El mandat va començar amb una mostra de bones intencions i de diàlegs interculturals –el Fòrum de les Cultures– i ha acabat amb un enduriment de la política contra el moviment esquàter, la prostitució al carrer i un càstig més gran als que ocasionen problemes de convivència. Ja no es balla samba als carrers de Barcelona. I si algú treu els bongos, no s'hi presentarà l'alcalde per ballar dalt de l'autobús sinó agents de la Guàrdia Urbana per posar una multa en aplicació de la nova ordenança de civisme. El mandat a Barcelona ha fet molts tombs i el PSC s'hi ha volgut adaptar canviant de candidat i de discurs.

Aquesta serà una de les incògnites que es resoldran la nit del 27 de maig: saber si des dels despatxos del carrer Nicaragua la van encertar quan, a pocs mesos de les eleccions, l'agost passat, van canviar d'alcalde i de candidat gràcies a una carambola política que va portar Jordi Hereu a l'alcaldia; Joan Clos, al Ministeri d'Indústria; José Montilla, al Palau de la Generalitat, i Pasqual Maragall, a una jubilació anticipada. En el cas de Montilla els va sortir bé. Hereu és, per al PSC, qui ha de tancar la renovació impulsada per l'aparell al capdavant dels llocs de poder de Catalunya.

Jordi Hereu, de 41 anys, format a Esade i amb un historial polític que passa estrictament per la política municipal, surt amb l'avantatge d'haver fet uns mesos d'alcalde, un temps durant el qual s'ha donat a conèixer i ha intentat guanyar imatge institucional. En això coincideix amb Joan Clos i amb Pasqual Maragall. Tots dos venien de les sales de màquines de l'Ajuntament i van accedir a l'alcaldia abans de passar per les urnes gràcies al fet que el seu predecessor marxés.

Al contrari que Artur Mas en les eleccions al Parlament, Xavier Trias no ha plantejat els comicis com un duel entre el tripartit i ell. Trias no ha buscat el cos a cos ni els atacs frontals a l'adversari. Els càlculs de Xavier Trias són empatar o superar per un o dos regidors el PSC i haver d'entendre's llavors amb un o uns quants membres del tripartit municipal perquè, per acció o omissió, li permetin accedir a l'alcaldia. L'optimisme de Trias es basa en els bons resultats que CiU va obtenir a la ciutat en les eleccions al Parlament, quan van superar els socialistes. El comportament electoral en les municipals canvia, però a CiU confien que el rebuig a la situació política nacional i la possibilitat d'obtenir l'alcaldia de la primera ciutat del país pugui tornar a mobilitzar tot l'electorat. Durant els últims dies Trias s'ha dedicat, sobretot, a lluitar contra les enquestes, que auguren un altre tripartit a Barcelona sense cap aritmètica alternativa possible, i ha convertit els actes electorals en arengues enceses per animar i mobilitzar els seus.



TRIAS TÉ PUJOL, PERÒ NO MAS
Xavier Trias no va de bracet d'Artur Mas, que fa campanya pel territori i deixa les mans lliures a l'equip de Trias a Barcelona. El suport incondicional l'ha trobat en Jordi Pujol. L'expresident s'ha abocat en la campanya de l'exconseller i l'està acompanyant en un periple intens per tots els barris de la ciutat.

ERC i ICV intenten fer valer la gestió de les àrees que han controlat i també allò amb què durant el mandat s'han apartat del consens de govern per marcar perfil propi: un urbanisme «més humà» –els republicans– i més drets civils i convivència –els ecosocialistes–, que es van oposar a l'ordenança de civisme.

El PP insisteix en el discurs que Alberto Fernández Díaz fa des del seu escó de regidor des de l'any 2003: més policies i seguretat al carrer, més pressió sobre els esquàters i més control de la immigració. Un discurs dur que, en l'aspecte identitari i lingüístic clarament espanyolista, intenta deixar sense espai Ciutadans.

Els cinc caps de llista dels grups amb representació municipal (d'esquerra a dreta, Imma Mayol, d'ICV-EUiA; Alberto Fernández Díaz, del PP; Jordi Hereu, del PSC; Xavier Trias, de CiU, i Jordi Portabella, d'ERC) s'han vist les cares fins ara en dos debats televisats i durant la recta final ho tornaran a fer en el tradicional debat electoral de l'Ateneu Barcelonès. En els debats, Hereu, amb les enquestes favorables per reeditar el tripartit, s'ha mostrat fins ara esquiu, mentre que Trias buscava el cos a cos.



Tren d'Alta Velocitat - L'esvoranc de les obres del metro al barri del Carmel, el gener del 2005, va provocar una gran desconfiança cap a l'obra pública i va fer néixer un moviment ciutadà contrari al túnel del TAV, que haurà de travessar la ciutat i passar per la Sagrada Família. CiU, el PP, i ara ERC, per fugir d'un possible desgast s'han definit en contra del traçat del túnel, mentre que el PSC i ICV afirmen que l'obra serà segura.

L'aritmètica - Sembla complicat que el tripartit no sumi. La majoria absoluta és en els 21 regidors i actualment les esquerres la superen sense problemes, amb 25 regidors: el PSC (15), ERC (5) i ICV-EUiA (5). L'aposta de CiU (9) és igualar o sumar un regidor més que el PSC i, a partir d'aquí, negociar amb uns i altres. El PP (7) ja ha dit que només participarà en un govern de canvi amb CiU.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Contenidors soterrats?

>«D'aquí a quatre dies seran Fires. A qui farien pregoner?»

>Montjuïc, els pisos i el trasllat del Tibidabo

>L'estació de trens, el TAV i la mobilitat centren el debat

>El PSC reuneix vuit-centes persones en un sopar al parc de la Maçana de Salt

>Tots i sense excepció novament contra Romaguera

>Aspirant a veu cantant

>Els candidats i els programes

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.