| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 30 d'octubre de 2020


dissabte, 19 de maig de 2007
>

El vot per la cohesió

Què han fet els nostres polítics perquè els homes i dones nouvinguts puguin exercir el seu dret a la plena ciutadania i votar, com qualsevol altre ciutadà que viu i treballa aquí? La resposta també és molt clara: no res!

tribuna
Membres de la Comissió pels Drets Socials i Polítics de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme


OLGA GIL I SÒNIA CERVIÀ..

«Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.» L'article 9.2 de la Constitució és tan clar que no deixa espai a l'ambigüitat. Però, a dia d'avui, què han fet els nostres polítics per tal que els homes i dones nouvinguts puguin exercir el seu dret a la plena ciutadania i votar, com qualsevol altre ciutadà que viu i treballa aquí, i que té els mateixos deures? La resposta també és molt clara: no res! A qui li importa un col·lectiu de prop de més de dos milions de persones, a l'Estat espanyol, sense cap valor de canvi en el mercat de compravenda de vots per a les alcaldies?

Des de l'any 2000, Catalunya registra un notable augment dels residents d'origen estranger que se suma a les persones d'origen immigrat que fa anys que viuen aquí. Malauradament, la llei actual nega els drets polítics a una part de la població catalana que en alguns municipis és tan significativa com el 36% a Salt. I aquest fet, no afecta només els directament implicats, sinó que fa trontollar els valors democràtics de la resta de la ciutadania. Perquè, és o no és universal el dret a vot? Si la llei reconegués el que la Constitució ja fa, el perill de fractura social seria menor. En un país, el nostre, on és tan necessari treballar per la cohesió de la societat, és imprescindible el reconeixement del dret a votar, a escollir democràticament els polítics que ens han de representar. Si les eleccions són el mirall de la nostra democràcia, posem a tothom al mateix nivell i l'enfortirem. Hem d'evitar l'existència de ciutadans de primera i de segona.

Els nostres amics, veïns, ciutadans nouvinguts de pobles i ciutats d'arreu de Catalunya pateixen un tracte discriminatori i desigual en una àmplia i infinitat d'àmbits de la seva vida diària: dificultat en l'accés d'habitatge a causa d'uns preus desorbitats i prohibitius i que desemboca en banlieus casolanes; dificultat, també, en l'accés a un lloc de treball que passa pel sedàs de la normativa d'estrangeria i està limitat als escalafons laborals inferiors; discriminació en el discurs folklòric i alarmista fomentat per molts mitjans de comunicació i per molts polítics que justifiquen la immigració pels beneficis que la societat n'obté i mai en la justícia i la igualtat social que es mereix la població immigrada per dret... Som o no som una nació democràtica? La desigualtat es produeix dins d'una societat que s'autoproclama orgullosament com a democràtica i fomentadora de la igualtat entre tots els individus. Hem de reclamar als nostres polítics valentia per prendre les decisions i mesures necessàries que evitin que se segueixin produint discriminacions i mancances de drets, davant dels nostres ulls... democràtics. Si tinc dret a vot, llavors existeixo i per força se m'haurà de tenir en compte. Si no voto, no hi sóc i els meus problemes, tampoc. No pot ser que es tingui en compte la xifra conjunta del padró (amb població autòctona i immigrada) a l'hora d'assignar quants representants polítics ha de tenir una demarcació, però que a l'hora de passar comptes, i mirar-nos els gràfics electorals, no hi aparegui l'opinió d'un col·lectiu que comparteix els nostres problemes i els nostres somnis, però no els nostres drets. Cal treballar perquè els drets reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans siguin una realitat. Hem d'exigir que es posin en pràctica polítiques d'integració dirigides a igualar en drets, obligacions i oportunitats a tots els ciutadans, que es faciliti l'empadronament, que es facin polítiques de promoció urbanístiques assequibles als col·lectius amb més fragilitat econòmica, que s'adoptin mesures per evitar l'existència de guetos excloents, que es vetlli per garantir l'accés al món laboral amb igualtat d'oportunitats. En definitiva, hem d'exigir que la política serveixi per garantir un tracte digne per a totes les persones que vivim i residim a Catalunya. Només una societat que realment sigui justa i igualitària, on l'assumpció i l'exercici lliure de tots els deures i drets cívics, socials i polítics sigui possible, comportarà la plena ciutadania democràtica i participativa i garantirà una bona cohesió social.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.