«Visca la terra... lliure!» Aquest és el crit amb què, a la dècada dels vuitanta i part dels noranta acabava qualsevol acte independentista a Catalunya. La consigna es repetia amb cadència fins a tres vegades. Després del tercer cop, la militància corejava la consigna més transgressora «Visca, visca, visca... visca Terra Lliure.»

Terra Lliure és, probablement, un dels fenòmens polítics menys analitzats de la història recent de Catalunya. Estigmatitzada per una valoració menyspreadora, curiosament pel baix nivell de la seva activitat armada, que cal situar més en el terreny de la propaganda armada que en el de la lluita armada, els analistes han deixat de banda una organització que malgrat tot va tenir una forta influència simbòlica durant la Transició en un segment social del país, va tenir uns quants centenars d'activistes, alguns d'ells morts en acció i desenes de detinguts, i va protagonitzar centenars d'atemptats.

Ara, Televisió de Catalunya ha programat per dissabte (Canal 33, 22.00) un ampli reportatge que, amb el títol de Terra Lliure, punt final, repassa la història de l'organització. El documental l'ha dirigit el periodista David Bassa, autor d'obres d'assaig sobre independentisme.

El reportatge aporta testimonis inèdits. I en algun cas, paradoxals. Per exemple, el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, recorda com va passar a la Catalunya Nord acompanyat del llavors dirigent de Catalunya Lliure Jaume Renyer –company en aquella organització de l'exconseller Xavier Vendrell– per negociar amb els dirigents de Terra Lliure la seva dissolució i l'ingrés a Esquerra, dirigida en aquella època per Àngel Colom, que va ser clau en l'operació. Una dècada després, Carod i Renyer tornaven a travessar la frontera per entrevistar-se amb els dirigents d'una altra organització armada a Perpinyà. Aquest cop era ETA i a Carod li va costar el càrrec de conseller en cap i a Renyer, el de membre del Consell Consultiu de la Generalitat.

Al marge del paper d'ERC en la dissolució, el reportatge dóna altres detalls, com ara quan l'expresident Jordi Pujol reconeix que va reunir-se amb l'alcalde de Barcelona de l'època, Pasqual Maragall, el delegat del govern espanyol Francesc Martí i Jusmet i responsables del Ministeri de l'Interior per parlar de Terra Lliure. Finalment, l'operació Garzón de 1992 és un dels detonants definitius que va provocar-ne la dissolució com a conseqüència de la dura repressió desfermada, amb desenes de detinguts i l'aplicació sistemàtica de tortures. Garzón fa tot un acte de cinisme negant unes tortures en relació amb les quals l'Estat espanyol va ser condemnat pel Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg.

El treball dirigit per Bassa és un reportatge coral que a més de repassar les claus dels motius que van provocar l'inici i el fracàs de Terra Lliure dóna veu a una àmplia representació dels activistes. Des dels primers escamots que demanen suport logístic a ETA, tal com explica Frederic Bentanachs, a la fusió amb els militants d'Època com ara Carles Sastre i Xavier Barberà. Parlen històrics dirigents com Josep Serra, Carles Benítez i Jaume Fernández Calvet, i dirigents de l'última etapa com ara Pep Musté. I dirigents polítics de l'MDT i els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans com Carles Castellanos i Blanca Serra. Es troba a faltar alguns protagonistes com ara Pere Bascompte, que va dirigir l'escamot que va segrestar i disparar a Federico Jiménez Losantos.

L'historiador Agustí Colomines atribueix el fracàs de Terra Lliure a una profunda falta de preparació política. Pujol al rebuig majoritari de la societat catalana –l'expresident minimitza la importància de la lluita armada, tot i que Martí i Jusmet reconeix que «preocupava» en àmbits del govern de Pujol. I els seus militants, a la ràpida desarticulació de les direccions de Terra Lliure per l'acció policial. Les disputes ideològiques i personalistes que van acabar amb dues Terra Lliure –assemblees Tercera i Quarta– mimetitzant les disputes fratricides del moviment polític independentista i la seva atomització –com mostra el documental potser amb massa detall per al gran públic–, segurament també van tenir-hi a veure. Probablement la causa és la suma de totes aquestes raons. Però més enllà de la seva intrahistòria, Terra Lliure va ser un nom amb influència sociopolítica, com es desprèn de les paraules de l'històric militant del PSUC i un dels «pares» de l'Estatut de Sau Josep Solé Barberà, en un testimoniatge recuperat en el documental: «Terra Lliure ens recorda constantment que el poble de Catalunya té dret a pronunciar-se, no solament perquè no ha renunciat a l'autodeterminació sinó essencialment perquè els problemes derivats de l'Estatut [de Sau] els estem veient cada dia.»