| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 13 de novembre de 2018


dimarts, 10 d'abril de 2007
>

L'aeroport de Girona fa 40 anys

Més de 35 milions de viatgers han passat per les instal·lacions, primer gràcies als vols xàrter i ara als vols de baix cost

ORIOL MAS. Vilobí d'Onyar
Tenir una porta d'entrada per al turisme, aquest era l'objectiu de la construcció de l'aeroport de Girona, inaugurat l'1 d'abril del 1967, ara fa 40 anys. Des d'aleshores, 35 milions de passatgers han passat per les instal·lacions de Vilobí, que van arrencar molt bé, però que des de mitjan anys setanta van anar perdent pes, fins que es van limitar als vols xàrter de turistes estiuencs o a ser, la resta de l'any, un camp de pràctiques per a pilots novells. L'inici dels 90 van ser, en aquest sentit, la pitjor època de la seva història. La liberalització del mercat aeri, però, amb l'aparició dels vols de baix cost, ha suposat una gran empenta per a l'aeroport, que gràcies a Ryanair ja supera els 3 milions de viatgers l'any. Avui es presenten els actes de celebració de l'aniversari.


 Foto: JORDI SOLER



 Foto: JORDI SOLER

 Foto: JORDI SOLER

 Foto: JORDI SOLER

+ Diverses imatges preses el dia de la inauguració, tret de la del mig a l'esquerra, amb gent contemplant avions al voltant de l'aeroport. Foto: JORDI SOLER

L'embranzida que experimentava el turisme a la Costa Brava va ser el motiu principal de l'empresariat gironí per reclamar de manera insistent la construcció de l'aeroport, i així facilitar l'entrada dels estrangers que volien venir a l'estiu. Per aconseguir-ho, entre els empresaris i els ajuntaments van pagar un 35% de l'obra, que es va fer sobre uns terrenys cedits per la Diputació. Els primers anys de funcionament els van donar la raó. A principi dels 70 es va superar el milió de viatgers anuals, i els vols xàrter inundaven de tal manera les instal·lacions que ràpidament es va haver d'ampliar les pistes i construir una nova terminal, que va començar a funcionar encara no deu anys després de la inauguració. Entre el 1967 i el 1973, el moviment d'avions va passar de 1.408 a 12.218 a l'any, amb unes sinergies que només eren positives.

A partir de llavors, però, va començar un declivi progressiu. El centralisme del Prat, el descens del turisme i una mala gestió són algunes de les causes que expliquen que durant gairebé trenta anys les instal·lacions rebessin només vols xàrter a l'estiu i que fracassessin tots els intents de vols regulars o de reactivació que es proposaven.

Salons com ara el Cosmo'86 –destinat a l'aeronàutica, que es va repetir el 1988– o la fira de l'avió usat –celebrada per primera vegada el 1984– semblaven l'única manera de portar gent, fins al punt que el 1990 la Patronal i la Cambra de Comerç van demanar que es privatitzés l'aeroport. Esdeveniments com ara els Jocs Olímpics eren salvavides puntuals, i només l'arribada de Ryanair –amb la seva política d'abaratir costos utilitzant aeroports secundaris– va suposar una veritable empenta per a l'aeroport, que es va consolidar com el segon aeroport de Catalunya, i que, com als anys 70, sembla que es torna a quedar petit.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>El viacrucis dels vols regulars

>Velocitat de creuer

>L'aeroport ha rebut 35 milions de passatgers en quaranta anys d'història

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.