Acaçar, aixumara, asclaire, bitllo-bitllo, carrandella, eixavuiro, galiàs, safranòria, salitraco, voleio, xipella, xompo... Quantes persones coneixen el significat d'aquests mots? Aquestes són algunes paraules en via d'extinció que han estat «salvades» de l'oblit, gràcies a una original iniciativa de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i l'Escuela de Escritores de Madrid, que col·laboren per primer cop en un projecte comú. Apadrina una paraula convida a tothom a protegir un mot en desús, ja sigui en català o en castellà, a través del portal d'internet www.ateneubc.org/apadrinaunaparaula/, una forma lúdica, segons els organitzadors, de celebrar també Sant Jordi.

La iniciativa es va posar en marxa el 31 de març i ja s'han apadrinat gairebé 400 paraules. Joaquim Xercavins Mèrida, per exemple, ha escollit enxiquir: «En un món lingüístic cada cop més empetitit, crec que enxiquir dóna una altra possibilitat a l'acció de ‘fer petit', amb l'ànim que el nostre cabal lingüístic sigui cada cop més gran.» Raül Giró i Salvatierra s'ha decantat per nyèbit: «És un mot català que significa ‘perdulari', i es fa servir com a insult familiar, no agressiu. És una paraula estranya, poc comuna i gens utilitzada, però molt bonica.»

Alguns escriptors –Juan Marsé, Carme Riera, Imma Monsó, Jaume Cabré i Joan Margarit, entre d'altres–, s'han afegit a la tasca d'allargar la llista, oberta als internautes fins al 21 d'abril.

RESERVA VIRTUAL