Hi va haver un temps que els comentaris polítics es feien al voltant d'un suquet de peix, cuinat per Pitu Ametller, que el cineasta Pere Portabella oferia a la classe política al final de l'estiu a la seva casa de Llofriu. Després el va succeir el democratacristià Jordi Casas, amb uns embotits de la Cerdanya, a la seva casa de Queixans. I ara, la política es fa també al voltant dels calçots. Una ceba tendra, blanca i dolça cuinada al foc, que ha passat a formar part de l'argot polític, perquè va ser entre calçot i calçot que el vicesecretari general d'ERC va oferir la presidència de la Generalitat a Artur Mas si donava suport a un referèndum d'autodeterminació. Al Palau de la Generalitat hi circula un acudit: el consell de govern de dimarts prohibirà les calçotades. Evidentment no és cert, però almenys hi haurà una moratòria, perquè la temporada va de novembre a Setmana Santa, amb epicentre en la gran calçotada de Valls, l'últim diumenge de gener. Per si de cas, a la web d'ERC i a la de les JERC no n'hi ha cap d'anunciada.

Les paraules calçot i calçotada han estat en boca de tothom aquesta setmana i fins i tot hi ha cartes al director que es queixen perquè es barreja calçots i política. El portaveu de CDC, David Madí, va considerar que les paraules de Vendrell eren fruit d'haver ingerit «calçots al·lucinògens», un aspecte descartable, perquè ni tan sols en la salsa hi ha elements de risc: alls, ametlles, avellanes, tomàquet, oli, pa i pebre vermell. Potser, per això, el sociòleg Salvador Cardús feia broma en una tertúlia a Catalunya Ràdio que potser eren porros i no, calçots. I quan deia «porros» volia dir una altra ceba. Josep Antoni Duran i Lleida, no s'ha quedat enrere i ha escrit que «per sempre més, els d'Esquerra han quedat batejats com a independentistes de calçotada». El socialista Miquel Iceta en va dir «coses de calçotada». El seu company Joan Ferran va etzibar a CiU que «els ha salvat el ple la calçotada». La diputada independent del PP Montserrat Nebrera i Iceta mateix s'han referit també a un rave –una arrel que té en comú amb el calçot que està colgada de terra–. És el que creuen que els importa l'autodeterminació a la gent del carrer, i a CiU, l'Estatut.