| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 30 de novembre de 2020


diumenge, 1 d'abril de 2007
>

Sabadell és la ciutat catalana on més habitatge protegit s'ha fet des del 2000

La cocapital vallesana, Santa Coloma i Barcelona són les úniques on el percentatge de pisos socials supera el 25%

IVAN VILA. Barcelona
Sabadell és la ciutat de més de 50.000 habitants on més habitatges protegits es fan en proporció a la seva població: des de l'any 2000 se n'han aixecat 4.386, quasi 22 per cada mil veïns. Sabadell és també, amb un 26%, un dels municipis on major és el percentatge de pisos socials respecte del total dels que s'hi fan. En aquest aspecte, en què també destaca Barcelona (amb un 25%), només el supera Santa Coloma de Gramenet, on la falta de sòl i la impossibilitat d'expandir el nucli urbà fan que es construeixi poc, però això sí, quasi una tercera part dels pisos que s'hi aixequen són protegits, segons les dades facilitades per la Generalitat. La creu és Mataró, on només 117 dels quasi 8.500 habitatges iniciats en els darrers set anys tenen algun tipus de protecció.


Sabadell va preveure en el pla general de 1996, el full de ruta que ha marcat des de llavors el desenvolupament urbanístic de la ciutat, importants reserves de terreny destinades a pisos protegits, i ja fa tres mandats que aposta per comprar sòl per fer-hi habitatge públic. Aquestes són, segons el regidor d'Urbanisme i Habitatge de la localitat, Joan Carles Sánchez, les claus que expliquen que Sabadell encapçali el rànquing de pisos protegits construïts per nombre d'habitants, tal com es pot veure en el gràfic que acompanya aquesta informació: a la cocapital vallesana, 4.386 dels 16.837 habitatges aixecats els últims sis anys tenen algun tipus de protecció, i la previsió, diu Sánchez, és mantenir el ritme.

Sant Cugat (amb 991 pisos iniciats en sis anys) és la segona de la llista, tot i que els deures els ha començat a fer els dos últims anys. De fet, el 2005 i el 2006, amb 554 i 265 pisos respectivament, el municipi vallesà és qui encapçala el rànquing, mentre que del 2000 al 2004 només s'hi van iniciar 172 habitatges assequibles. L'alcalde, Lluís Recoder (CiU), diu que, des que el 1988 es va crear Promusa, la societat municipal d'habitatge que ell presideix, «se n'han fet sempre», de pisos protegits, tot i que admet alts i baixos que tenen a veure, diu, amb les diferents fases per les quals passa cada pla urbanístic. L'«embranzida» de fa dos anys l'atribueix a la concreció de plans com ara els de Vullpalleres i del Turó de Can Matas, i a un treball continu d'adquisició de sòl, que no s'atura: la futura intervenció prevista a la Floresta, exemplifica Recoder, «permetrà obtenir sòl per fer més de 200 pisos protegits».

A diferència de Sabadell o Sant Cugat, que no han esgotat la capacitat per expandir-se, Santa Coloma de Gramenet no destaca si del que parlem és dels pisos socials fets proporcionalment als seus habitants (en el període analitzat se n'han fet 6,74 per cada 1.000 veïns, la meitat que a Sant Cugat, i menys d'un terç dels aixecats a Sabadell), però sí en l'esforç per aconseguir que bona part del poc habitatge que s'hi fa sigui protegit: un 31%, el percentatge més alt de tots.

En una situació similar es troba Barcelona, on el volum de pisos protegits és del 25%. El president del Patronat Municipal de l'Habitatge, el regidor Eugeni Forradellas, recorda que a Barcelona l'aposta per imposar reserves del 20% per a pisos socials en les promocions privades ja s'estava aplicant abans que ho digués la normativa urbanística, i que això és el que marca la diferència respecte d'altres municipis on la demanda s'ha desbordat molt més tard que a Barcelona. En el planejament desenvolupat aquest mandat, el consistori ha fixat reserves que en alguns casos arriben al 50% del total. L'Ajuntament, doncs, té motius per presumir, però exagera quan diu haver assolit els 10.000 pisos protegits previstos en la primera fase (2004-2007) del pla d'habitatge de Barcelona, perquè la Generalitat limita a 3.840 el nombre d'habitatges iniciats a la capital catalana de 2004 a 2006. Clar que en el seu recompte, el consistori inclou pisos que només estan projectats. De fet, els últims 2.000 formen part de plans urbanístics aprovats tot just fa dos divendres, en l'últim ple del mandat.

Si Barcelona, Santa Coloma i Sabadell ja fa temps que van apostar per la protecció, no és aquest el cas de Terrassa, la segona ciutat catalana on més s'ha construït aquest segle: 26.658 pisos, –10.000 més que Sabadell, 10.000 menys que a Barcelona–, dels quals només 1.080 són assequibles. La clau, com sempre, és el planejament. El que s'ha executat a Terrassa fins que fa quatre anys se'n va fer un de nou era del 1983, quan ningú no es plantejava encara la necessitat de reservar sòl per fer pisos socials, recorda el regidor terrassenc de Planificació del Territori, Josep Aran. Afegeix, però, que la situació es redreçarà perquè, seguint les previsions del nou planejament, l'Ajuntament ja disposa de prou sòl per garantir un mínim de 310 pisos protegits anuals d'ara fins al 2010.

A Rubí (només 122 pisos socials en set anys), el problema és similar al de Terrassa: el planejament que tot just s'ha esgotat es va aprovar el 1986. Ara, però, hi ha un nou full de ruta al forn, i el regidor d'Urbanisme i Habitatge, Josep Castro, assegura que s'hi faran 480 pisos socials en els propers tres anys.

On menys se'n fan (117 des del 2000) és a Mataró, on ara governen en coalició PSC, ICV i ERC. El coordinador de l'empresa municipal Prohabitatge, el republicà Sergi Penedès, argumenta que la ciutat té, com d'altres, un problema de falta de sòl, però també que l'habitatge protegit no va estar entre les prioritats dels anteriors equips de govern, ni del 1999 al 2003, quan els socialistes van governar en solitari, ni abans, quan ho van fer amb ICV. Possiblement tampoc no tenien motius per prioritzar-ho: l'hemeroteca constata que encara a final de la dècada passada, cada cop que se sortejaven pisos protegits a Mataró, en sobraven. Sigui com sigui, Penedès assegura, ell també, que les coses canviaran. En aquest cas, gràcies a un pla que preveu la construcció de més de 1.500 habitatges socials en el període 2005-2015.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Un objectiu ambiciós i difícil d'assolir

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.