| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 23 de novembre de 2020


dissabte, 31 de març de 2007
>

El túnel del tren d'alta velocitat a l'Eixample

Entenc que hi hagi gent inquieta pel túnel urbà, sobretot escarmentats per l'accident del Carmel, però jo crec en la professionalitat dels tècnics i de les empreses constructores del país

opinió
Arquitecte


JOSEP MARTORELL CODINA..

+ Una pancarta davant de la Sagrada Família contra el pas del tren de gran velocitat pel centre de Barcelona. Foto: EL PUNT

No entenc aquesta preocupació de tanta gent de Barcelona pel túnel del tren d'alta velocitat que ha de travessar la ciutat. El Metro de Barcelona es va començar a construir als anys vint, quan es planejava l'exposició del 1929 a Montjuïc i l'enginyer Esteve Terradas en va ser l'artífex. No és fins que ha arribat l'època de l'opulència econòmica i de la sensibilitat llepafils dels col·lectius ciutadans que han començat a aparèixer queixes absurdes i egoistes.

I, ara, per acabar-ho d'adobar, hi hem afegit un nou neguit: que el túnel passi a la vora de la Sagrada Família de Gaudí. Però no és la Sagrada Família de Gaudí el tros afectat. Gaudí, abans de morir-se el 1926, només havia fet la porta del Naixement i els seus quatre campanars. I com que és d'ell, és arquitectura excel·lent. No passa el mateix amb els altres quatre campanars i la façana de la Passió, que varen construir els que es deien deixebles de Gaudí. Les proporcions dels campanars són lleugerament diferents i la façana, un desastre. I quan semblava que hi hauria dificultats econòmiques per poder fer més obra, van començar a arribar, sense treva, turistes japonesos i no japonesos que van fer possible –amb el pagament de les entrades per visitar el temple– no solament que no es paressin les obres sinó que es poguessin continuar folgadament. I amb aquests recursos de manera, per mi, agosarada i poc respectuosa, s'ha construït la nau principal i la façana lateral, la qual –n'estic segur– no hauria fet Gaudí tal com és. Ell era molt crític amb ell mateix i l'hauria millorat abans de construir-la.

I aquesta opinió no és d'ara i només meva. Fa molts anys, potser uns quaranta, quan els il·lusos gaudinians s'entossudien a reprendre les obres, va haver-hi un manifest d'uns dos-cents professionals d'arreu d'Europa, encapçalats per Le Corbusier, en què es demanava que es respectés l'obra de Gaudí i no s'afegís res més al que ell havia deixat fet en morir d'accident l'any 1926. Però va ser picar ferro fred. Encara que es digui el contrari, a Barcelona hi ha molt poca sensibilitat i gens de respecte al Gaudí professional. Ell era molt exigent amb si mateix i revisava i millorava els projectes, si calia, a peu d'obra. ¿Algú seriosament creu que Gaudí hauria mantingut aquestes façanes laterals de la nau, tan maldestres? Jo insisteixo a demanar respecte pel Gaudí arquitecte. I tornem al túnel. Entenc –a part de l'excusa de la Sagrada Família– que hi hagi gent inquieta pel túnel urbà, sobretot escarmentats per l'accident del Carmel. A Catalunya hi ha molt bons enginyers, capaços de fer boníssims projectes d'obres públiques complicades i de dirigir-les responsablement i eficaçment. I, també, hi ha empreses constructores molt solvents, tècnicament i econòmicament, per construir-les. El cas del Carmel va ser un accident desgraciat, però potser algú va oblidar de quina manera havia estat construïda molt bona part d'aquest barri. El Carmel va ser un barri d'autoconstrucció. Primer de barraques, fetes pels mateixos immigrants amb les seves mans i sense recursos tècnics. I després, de cases de pisos, també autoconstruïdes. Un catedràtic d'estructures molt intel·ligent, que jo havia tingut a l'Escola d'Arquitectura, deia que, si no haguessin tingut mandra de caure, d'aquelles cases n'hauria caigut, almenys, una cada dia.

Jo crec en la professionalitat dels tècnics i de les empreses constructores del país. Però és possible que algunes grans empreses constructores –perquè són el diner i el diner és l'únic déu d'Occident– s'hagin cregut déu i hagin actuat sense responsabilitat professional. El Carmel pot haver estat un d'aquests casos: el diner hauria passat per damunt de tot. Evidentment molt lamentable, però, també, corregible. Ha estat tan gros que crec que és impossible que a Catalunya es repeteixi un Carmel. I com que aquesta és la meva convicció, jo dic: endavant amb el projecte del túnel de l'Eixample, llargament debatut durant anys i responsablement decidit.

I acabo. Pel que fa a la manifestació a la Sagrada Família del diumenge 18 de març, espero que acabi en no res. (Em dóna esperança el fet que molts dels signants a favor de la manifestació, el mateix diumenge que es feia donaven excuses a la premsa, al·legant manca d'informació, i denunciaven que s'hagués preparat l'acte en temps plenament preelectoral. Deien la majoria d'ells que amb això no hi comptaven). Tot plegat molt poc seriós, molt infantil i, a més, utilitzant Gaudí de manera incorrecta. No s'hi val.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.