En la segona calçotada independentista que les JERC van fer a Reus, Xavier Vendrell va deixar clar que Esquerra està oberta a fer Artur Mas president de la Generalitat «si està disposat a convocar aquest referèndum aquesta mateixa legislatura». Els republicans no tindrien cap inconvenient a «canviar de socis», llevat que «el PSC estigui disposat a fer aquest pas», cosa que ahir mateix va descartar. L'oferta de Vendrell és en realitat un repte, perquè CiU concreti què vol dir exactament Artur Mas quan assenyala que si el Tribunal Constitucional retalla o fa una interpretació restrictiva de l'Estatut «Catalunya es veurà amb llibertat per escollir el seu camí de futur». La competència de convocar referèndums és exclusiva de l'Estat, segons fixa l'article 149 de la Constitució. CiU ho podria fer de manera «alegal», segons el vicesecretari de coordinació interna dels republicans, emparant-se en «la jurisprudència europea i la legislació internacional», en què es recull el dret d'autodeterminació. El traspàs d'aquesta competència és una de les qüestions que van «caure» de l'Estatut en la negociació a Madrid. Els republicans han inclòs en l'ordre del dia del ple del Congrés de demà una proposició de llei per tornar a demanar que es transfereixi a les comunitats autònomes la facultat de convocar referèndums.
Per Vendrell, l'actitud del Tribunal Constitucional i del govern espanyol envers l'Estatut és «de burla al poble català», per la qual cosa no caldria esperar la resposta del TC al text per convocar el referèndum. En tot cas, si l'alt tribunal el devalua, «cal ser capaços de deixar parlar els ciutadans i demostrar el rebuig a aquesta situació, que ja és insostenible». El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, no es va pronunciar sobre les afirmacions de Vendrell, que es concretaran després de l'executiva que el partit celebra aquest matí.
Les paraules del vicesecretari d'Esquerra arriben abans del ple monogràfic sobre l'Estatut, que es farà dimecres i dijous, i s'adiuen amb la proposta de resolució d'ERC base per negociar amb els socis una proposta conjunta per a la sessió, en què dóna per exhaurida «la via autonomista» i es compromet a donar suport a les iniciatives per fer efectiu el dret a celebrar un plebiscit d'independència. El text es va ratificar en el mateix consell nacional, en el qual l'exconseller Joan Carretero, impulsor del col·lectiu crític Reagrupament.cat, va explicitar les seves crítiques a la direcció perquè considera que perd pes dins del govern d'entesa. Diverses fonts dels republicans admetien que les paraules de Vendrell es poden interpretar com una reacció als retrets de l'exconseller i com un intent de marcar perfil de cara al ple de l'Estatut.
El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, va advertir ERC que no compti amb ells «per abocar Catalunya a un carreró sense sortida o a un perillós aventurisme». Iceta va dir que no s'ha de prejutjar una sentència negativa del TC, i que, en cas que ho sigui, els polítics hauran de buscar la fórmula per mantenir el llistó competencial «amb ple respecte a les regles del joc».