| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 4 de març de 2021


dilluns, 26 de març de 2007
>

Foraster, roig i morrut



la crònica

PIUS PUJADES.

+ Una palmera canariensis, atacada pel morrut roig.

La mestressa aprofita que passa un amic que es dedica a la jardineria.

–Has vist quina mala cara que fa aquesta palmera? Té la meitat de les fulles ben seques...

L'amic es mira la planta, que, certament, fa mala pinta. Després es mira la mestressa i li diu:

–I tu quina cara faries si fossis morta?

S'enfila i es mira bé les fulles més verdes.

–T'ha agafat el morrut vermell. Ja la pots tallar i cremar.

–És una pena! Tan bonica com era. I els anys que tenia. Més de cinquanta, si ho compte bé. I això del morrut, què carai és?

–Un escarabat que pon els ous a les fulles verdes de la palmera, sobretot a les d'origen canari, que són les més freqüents als jardins de la zona. L'escarabat no fa cap mal, tot sigui dit. Però quan neixen les larves es cruspeixen les parts més vitals de la planta fins a matar-la. Sembla que ve de l'Àsia, que va arribar ja fa molts anys a Egipte i que, des d'allà, s'ha anat estenent per tota la Mediterrània. És una plaga similar a la papallona dels geranis. Actua de la mateixa manera.

–Sí, però un gerani creix en un any...

–És ben cert. Saben greu, tantes palmeres infectades. Perquè n'hi ha moltes. A la península es va detectar l'escarabat a la costa de Múrcia, sembla, però s'ha estès per tot el litoral, fins a Girona. I ja el tenim aquí.

A Elx, que un escarabat que ataca les palmeres els ha de preocupar de debò, han decretat la declaració obligatòria de qualsevol senyal de plaga. Si no es declara, actua l'Ajuntament i imposa una multa al propietari; si es declara, els serveis municipals actuen, tallen la planta i la cremen, després de pagar uns mils de pessetes a l'amo –quatre o cinc mil per metre d'altura, em diuen–. I he de deduir que ja fa anys que lluiten contra la plaga perquè les compensacions me les diuen en pessetes.

A Mataró o a d'altres poblacions del Maresme també han decidit que siguin els serveis municipals –els responsables de medi ambient– els que s'encarreguin de fer els tractaments i de tallar i cremar les palmeres afectades.

I em sembla bé, perquè el propietari té un problema, però la ciutat el té més gros si no s'actua seguint unes indicacions precises. Evitar que les larves es converteixin en escarabats és evitar que la plaga es vagi estenent fins a no deixar ni una palmera viva en molts quilòmetres de la rodalia.

Llegeixo que el Servei de Salut Vegetal de la Generalitat comptava amb la fred d'aquest hivern per aturar el creixement del problema. Però no ha fet fred en tot l'hivern. De manera que el Rhynchophorus ferrugineus Olivier, com li diuen els científics, s'està instal·lant a les nostres comarques amb tota comoditat.

Ve del sud-est asiàtic i de la Polinèsia, però amb això de la globalització i els fluxos migratoris, es busca la vida per aquests verals.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.