| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 21 d'octubre de 2018


diumenge, 18 de març de 2007
>

Un assaig s'endinsa en la vida dels pares de l'Enciclopèdia

Philipp Blom troba semblances entre la gesta del XVIII i l'actual Viquipèdia

VALÈRIA GAILLARD. Barcelona
Què més es pot dir dels pares de l'Enciclopèdia, Denis Diderot i Jean d'Alambert? L'historiador alemany Philipp Blom (Hamburg, 1970) defensa que encara queden aspectes poc tractats, com ara que l'Enciclopèdia va ser fruit d'una empresa col·lectiva, en què no hi van faltar històries d'amistat. Encyclopédie (Anagrama) posa damunt la taula, a més, els punts en comú d'aquella aventura –origen de la secularització– i l'època actual. «Com llavors, ara també estem afrontats al fonamentalisme.»


+ Philipp Blom, aquesta setmana a Barcelona. Foto: M.T. SLANZI

El que va començar sent una simple traducció d'un diccionari anglès per un grup de joves inquiets en el París de 1750, va acabar prenent dimensions descomunals: 27 volums, 72.000 articles, 16.500 pàgines i 17 milions de paraules. Blom s'endinsa en la història personal que s'amaga rere aquesta aventura intel·lectual i destaca que va ser una empresa col·lectiva que va unir en amistat homes d'horitzons molt diferents, com ara Denis Diderot, que es va apropar a la tasca com un artesà, seguint l'exemple del seu pare, Voltaire i Rousseau, que va acabar els seus dies convençut que el perseguien. «No són els grans herois que entenem avui. A l'ombra dels grans noms se'n troben d'altres com ara Louis de Jaucourt, sense els quals no hauria existit l'Encyclopédie». L'autor, que ha escrit l'assaig com si fos una novel·la, també recorda la figura de mossèn Mallet, un catòlic ortodox que va encarregar-se d'escriure sobre els temes religiosos amb tota la minúcia del món.



TOT «AL MATEIX NIVELL»


Blom reconeix que en algun cas l'empresa dels enciclopedistes va ser un «gran fracàs», perquè va rebre molta pressió –els editors estaven en perill–, i en aquella època no hi havia ordinadors que facilitessin la redacció dels articles. Malgrat el «caos», el principi filosòfic que els guiava és molt clar: «Seguint l'ordre alfabètic posaven tots els temes del saber al mateix nivell i això va tenir un impacte profund, considerant que fins llavors tot seguia una jerarquia regida per Déu.»

El pensador José Antonio Marina, encarregat de presentar el llibre aquesta setmana, assenyala que l'Encyclopédie va ser la primera gran empresa de la indústria cultural. «Van construir una catedral intel·lectual individus molt diferents, els més coneguts: Diderot, el màrtir, i D'Alambert, el barrut; però també commovedors, com ara Jaucourt i el misteriós Mallet, que va exposar la teologia oficial de la manera més avorrida possible perquè no el poguessin atacar per enlloc.»



VIQUIPÈDIA


Un dels punts que aproximen els enciclopedistes a l'actualitat, segons Blom, és la semblança d'èpoques. «Avui la civilització occidental també està afrontada a un cert fonamentalisme, com llavors als monarques i a l'Església.» Un altre lligam és el que estableix entre l'Encyclopédie i la Viquipèdia, la gran enciclopèdia per internet: «Tenen les mateixes faltes, s'hi poden trobar articles escrits per grans pensadors, al costat de les coses més trivials.» Les dues iniciatives lluiten contra la fragmentació del coneixement.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.