| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 17 d'agost de 2018


dissabte, 24 de febrer de 2007
>

Flix recorda la seua nit més llarga amb la recuperació d'un dels refugis antiaeris

L'Ajuntament espera museïtzar l'espai i fomentar la memòria històrica amb un pla que s'executarà a través del Comebe

GUSTAU MORENO. Flix
El refugi antiaeri del carrer Sant Josep, que l'Ajuntament de Flix ha recuperat amb el suport de la direcció general de la Memòria Democràtica, va obrir ahir les portes, amb motiu dels actes per commemorar el setantè aniversari del primer bombardeig de la població. La nit del 23 de febrer de 1937, entre les deu de la nit i les dues de la matinada, l'aviació italiana va castigar durament aquesta vila de l'Ebre, que era objectiu militar perquè l'exèrcit de Franco tenia indicis que a la factoria electroquímica de Flix es fabricaven explosius per al govern de la república. Les bombes llançades pels avions, que van agafar Flix per sorpresa i sense defensa antiaèria, van matar vuit persones. Després, les dones, els nens i la gent gran van ajudar a construir i mantenir els refugis.



+ A dalt, Descàrrega i Montagut, dins del refugi. A baix, els taüts de les vuit víctimes. Foto: J.P.R.

El flixenc Joan Descàrrega tenia nou anys quan l'aviació franquista va bombardejar per primer cop la població. Era una nit de febrer, amb una lluna plena que il·luminava tot el cel. «Recordo que només eren tres o quatre avions, que es veien perfectament al cel, i que anaven i tornaven de Saragossa, sense deixar de tirar-nos bombes», va rememorar aquell xiquet que ahir ja era un home gran. Dins del refugi del carrer Sant Josep, que durant aquells anys es va conèixer com el refugi de Casa Porra, Descàrrega va evocar aquella primera nit sota les bombes, en què ell i la seua família van amagar-se a les zones d'horta de les vores de l'Ebre. «La gent va refugiar-se com bé podia, als masos i al túnel de la presa», va explicar abans de remarcar que les bombes «van arrasar» l'hospital provisional que s'havia instal·lat a Flix per atendre els ferits del front d'Aragó. «Per sort, aquella nit només hi havia una persona», va assenyalar.

El bombardeig de Flix va ser, molt possiblement, un dels primers atacs aeris sobre la població indefensa de la Guerra Civil, com a mínim a Catalunya. El veí Cisco Montagut també era un xiquet, amb només set anys, quan aquella nit van sentir l'arribada dels avions i el seu pare va preguntar a un soldat quin seria l'abast de l'atac. «El soldat va respondre que només serien quatre esquitxades, però el pare ens va agafar als quatre germans i vam amagar-nos dins d'un forat que hi havia al carrer», va recordar. Segons Montagut, després van refugiar-se, com molts altres flixencs, en una cova que hi ha prop del cementiri. «Hi havia molta gent amb llençols, i com que hi havia tanta lluna, podíem veure els avions», va dir. «Després, no he tornat a anar-hi mai més, a la cova aquella», hi va afegir. Montagut va detallar que l'endemà al migdia va haver-hi un altre bombardeig, però que ell i la seua família ja havien fugit al mas, on van passar gairebé tota la guerra. Amb tot, ahir encara recordava el racó del refugi del carrer Sant Josep en què ell havia passat alguna nit, i l'assenyalava als fotògrafs, com si haguessin de captar la imatge perduda d'un xiquet embolcallat en una manta. De fet, la història del primer atac aeri sobre Flix també s'havia perdut fins que l'historiador local Francesc Ramon Visa va publicar un article al número de febrer del 1992 de la revista La Veu de Flix. Visa va posar noms a les víctimes mortals: Josep B. Arbolí, Batiste Mur, Pere-Pau Bagés, Antonio Ortiga, Salvador Biarnés i el matrimoni Santamaria-Santaliestra. Només hi ha una sola persona sense identificar.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Els refugis flixencs

>Enregistrar la memòria

>Flix recupera un dels seus refugis antiaeris.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.