divendres, 16 de febrer de 2007 > L'MD'A descobreix el Ramon Pichot més íntim a través dels seus dibuixos inèdits
La filla de l'artista figuerenc ha escollit per a la mostra 120 obres sobre paper d'entre 1940 i 1996
EVA VÀZQUEZ.
Girona El Museu d'Art de Girona (MD'A) exposa a partir de demà més d'un centenar de dibuixos de Ramon Pichot mai presentats fins ara al públic a Fragments de vida, un recorregut per l'obra més íntima de l'artista figuerenc a través de pastels, ceres, guaixos i carbons sobre paper en què es revela sobretot la sensualitat de la figura femenina sorpresa en la seva privada languidesa. L'exposició, comissariada per la seva filla Gemma Pichot, amb l'assessorament de la mare, Anna Maria Sagi, serà inaugurada demà (12 h) pel crític Daniel Giralt-Miracle; l'actor Bruno Oro Pichot, i Miquel Molins, director del Banc Sabadell, que patrocina la mostra.
 Foto: LLUÍS SERRAT
|
 Foto: LLUÍS SERRAT
|
 + A dalt, un esbós a llapis i un pastel de l'any 1971. A sota, Anna M. Sagi, néta de Juli Vallmitjana, davant un retrat que li va fer l'artista el 1956. Foto: LLUÍS SERRAT
|
Ha quedat per a la llegenda familiar que als quinze anys, quan estudiava música seguint la professió del pare, el violoncel·lista Ricard Pichot, va rebre del seu oncle i també músic Lluís Pichot un regal que li canviaria la vida: un llibre il·lustrat del pintor, dibuixant i gravador del segle XVI Hans Holbein. A partir d'aquell moment, Ramon Pichot (Figueres, 1924-Barcelona, 1996) se sentiria molt més a prop del seu altre oncle, el tertulià d'Els Quatre Gats Ramon Pichot, amic de Mir, Picasso, Nonell i Rusiñol, i com molts d'ells faria del paisatge, el món dels gitanos i, sobretot, la figura femenina, el motiu central de tota la seva obra de maduresa. Però lluny de la pintura lluminosa i colorista que acabaria exposant a les principals galeries de Barcelona, Miami i Nova York, existeix un Ramon Pichot recollit a l'estudi, sol davant la model i esforçant-se a crear una atmosfera de lassitud i confidencialitat que afavorís la captació fugaç d'un instant de la seva privacitat, un fragment irrepetible de vida. Aquesta obra oculta però gens subsidiària i en gran part inèdita és la que es podrà veure fins al 20 de maig a l'MD'A, a partir d'una selecció de dibuixos, esbossos, pastels i guaixos procedents de les carpetes de la col·lecció familiar. Gemma Pichot, responsable de la tria en estreta col·laboració amb la seva mare, Anna Maria Sagi, néta de l'escriptor Juli Vallmitjana, autor de novel·les com ara La Xava i del qual Pichot va contagiar-se del gust per freqüentar els gitanos del Somorrostro, va argumentar ahir en la presentació de la mostra la importància d'aquest conjunt dins l'obra del seu pare i per comprendre el seu procés mateix de creació, considerant que «el dibuix representa el fonament estructural sobre el qual reposa tot el seu treball pictòric posterior». La selecció, personal i emotiva, s'ha distribuït en dos espais: l'un, reservat a l'obra sobre paper que el mateix Pichot considerava obres concluses amb finalitat per si mateixes, i entre les quals figuren alguns dels seus pastels i ceres més sensuals, d'un erotisme elegant i suau; l'altre, en canvi, reuneix prop d'un centenar d'esbossos amb llapis i carbó de traç veloç i intuïtiu en què l'artista capturava escenes de la intimitat quotidiana, sovint prenent com a models els fills i la dona, en seqüències que revelen una mirada quasi cinematogràfica. «El pare necessitava crear una relació de complicitat molt estreta amb les models, perquè fins que no arribava a aquesta compenetració no se sentia a punt per dibuixar-les i captar-ne la personalitat», va dir Gemma Pichot, que tot i això va admetre que l'artista donava més valor a la perfecció que a la semblança: «Tenia una imatge idíl·lica de la bellesa, i encara que al final sempre s'hi reconeixien els trets essencials, tendia a harmonitzar les expressions que eren més irregulars.»
|