El magatzem temporal centralitzat (ATC) ocuparà unes 25 hectàrees compromeses, en principi, durant 60 anys. Segons l'empresa estatal de residus, Enresa, «una característica bàsica de la instal·lació és la de la seva reversibilitat, és a dir, que el combustible gastat i els residus radioactius seguiran el camí invers al que recorreran per a la seva recepció i emmagatzematge, quan siguin transportats de l'ATC a la següent etapa de gestió». Els residus arribaran a l'ATC en camió o en tren. Tot i que «no es requereixen característiques especialment particulars» per al seu emplaçament, es valora la proximitat del ferrocarril.

El debat sobre la ubicació de l'ATC continua obert i ha generat polèmica des que el juny del 2006 el govern espanyol va aprovar crear una comissió interministerial sobre la instal·lació. Prèviament, la comissió d'Indústria del Congrés havia aprovat per unanimitat una resolució (desembre del 2004) que instava el govern a «desenvolupar els criteris necessaris» per fer realitat l'ATC. El 28 de febrer acaba el termini perquè els municipis interessats sol·licitin informació sobre el projecte.

Segons Enresa l'ATC ha d'estar disponible el 2011, per això «la decisió de l'emplaçament s'hauria de prendre durant el 2007 per començar la fase inicial de construcció», que durarà quatre anys.

En aquesta fase es faran els edificis generals i les quatre primeres voltes d'emmagatzematge; en les dues fases posteriors s'afegiran un segon edifici d'emmagatzematge (disponible sis anys després que l'ATC comenci a funcionar) i un tercer edifici disponible 14 anys després del segon. El pressupost total és de 670 milions d'euros: un 25% per a obra civil, un 25% per a equipaments de sistemes, enginyeria, supervisió i posada en marxa, i la resta per a components mecànics. L'ATC crearà 300 llocs de treball directes durant la construcció i 110 de permanents durant l'operació.

MODEL HOLANDÈS
El projecte de l'ATC s'emmiralla en una instal·lació similar, la de Habog, que va començar a funcionar el 2003 al polígon industrial de Vlissingen-Oost (Holanda). Està dissenyada per emmagatzemar durant cent anys combustible gastat i residus vitrificats i està formada per una estructura paral·lelepípede que pot ampliar-se en el futur per ampliar la capacitat. Però, a més, el projecte espanyol preveu un centre tecnològic associat que farà recerca bàsica i aplicada sobre les diferents etapes de gestió dels residus i algunes actuacions puntuals en àrees mediambientals. El centre rebrà bona part de les inversions que el pla d'R+D d'Enresa destina a la gestió dels residus i vol ser un punt de referència europeu.