| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 20 de setembre de 2021


dijous, 1 de febrer de 2007
>

Tot és possible



la galeria

LLUÍS FREIXAS MASCORT.
Potser vostès ja saben que el nuditisme és un moviment sorgit a Catalunya que defensa la llibertat indumentària absoluta, inclosa la nuesa. Els nuditistes –que es diferencien del nudistes i dels naturistes– consideren que el dret d'anar despullat no es pot limitar a llocs específics, i la legalitat els empara perquè, des de 1989, no existeixen ni «delictes d'escàndol públic» ni faltes contra «la moral pública». Malgrat tot, la causa del nuditisme ha arribat als jutjats. Un ciutadà va presentar el 2005 dues denúncies contra agents de policia que el van obligar a vestir-se quan exercia el seu dret a circular despullat per la via pública a Barcelona i a Sant Pol de Mar. Van xocar la legalitat i les convencions socials. Van xocar, doncs, l'ordenament jurídic inevitable i l'ordenament cultural (en termes antropològics), que és força més discutible. A més, segons el denunciant, el to dels policies no va ser l'adequat. Mirem d'aclarir-ho: La nuesa, certament, no és pecaminosa encara que a moltes persones els resulti més aviat incòmoda. Aleshores, qui té raó? Qui vol anar vestit o qui vol anar despullat? Tothom, és clar. Cadascú s'ha de regir per les pautes vitals que tingui. A molts també ens resultaria absurd passejar per la plaça Catalunya amb una galleda al cap, en pantalons curts al mes de gener, en xancletes a muntanya o amb jersei de coll alt a la piscina, però si no es perjudica a ningú, és perfectament legal i moral, només faltaria!

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.