| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 23 de juliol de 2018


dijous, 1 de febrer de 2007
>

Montilla i Carod avisen Maragall que el decret del castellà ha de passar pel govern

Recorden que per ara és «un esborrany» i pacten amb Saura portar el decret espanyol al Tribunal Constitucional

ANNA SERRANO. Barcelona
Cal veure la solució final que el govern donarà per desplegar el reial decret d'ensenyaments mínims de primària del govern espanyol que imposa una tercera hora de castellà setmanal. El president de la Generalitat, José Montilla, i el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, no van donar per bona la proposta feta pública per Educació, en què es dóna autonomia als centres perquè apliquin la tercera hora sempre que al final de primària hagin impartit les 120 que fixa el decret espanyol, i van deixar clar que és «un esborrany», que haurà de passar pel Consell Executiu. Maragall va insistir a dir que «és la proposta que farà el govern». L'executiu va deixar clar que l'únic acord del govern és recórrer contra el decret davant el Constitucional i elaborar-ne un de propi.


+ José Montilla, ahir, parlant amb Ernest Maragall al Parlament. Foto: GABRIEL MASSANA

Ernest Maragall sembla haver obert un estira-iarronsa particular dins del govern, en especial amb ERC, en fer públic el contingut de l'esborrany del decret que regula l'educació primària a Catalunya, que a la pràctica assumeix el reial decret d'ensenyaments mínims aprovat pel Ministeri d'Educació. Si dimarts la conselleria de Maragall anunciava una proposta en què s'accepta la tercera hora de castellà imposada per l'Estat, ahir el president de la Generalitat i el vicepresident posaven l'èmfasi en el fet que només és un «esborrany» d'Educació. Josep-Lluís Carod-Rovira recordava, igual que el conseller d'Innovació, el també republicà Josep Huguet, que no ha passat pel consell tècnic –que presideix Carod-Rovira– ni pel Consell Executiu, que és qui hi haurà de donar el vistiplau. El titular d'Educació, però, no es va donar per al·ludit, i en les seves intervencions dins i fora del ple va defensar el que havia fet públic el seu departament com «la proposta que farà el govern de Catalunya» tot i admetre que «acaba de sortir de la taula del conseller». En resposta a una interpel·lació de CiU, Maragall va assegurar que «és clarament i nítidament el millor que s'ha fet mai en aquest terreny al servei de l'educació de Catalunya i de la consideració del català com a eix vertebrador del sistema». El conseller va afirmar que, des de l'executiu, «ningú ha discutit mai que, dins les competències bàsiques del govern [espanyol], aquest té la capacitat de determinar horaris i mínims per matèries». Va negar que la proposta fos unilateral: «Ha estat explicada, comunicada i compartida amb la resta de grups.»

A la Presidència i la Vicepresidència es van mostrar molestos per les formes del conseller, i van deixar clar que l'únic acord en ferm del govern –pactat pel President, el vicepresident i el conseller d'Interior i Relacions Institucionals– era la presentació d'un conflicte positiu de competències al Constitucional –un recurs– en contra del decret espanyol en les dues properes setmanes i fer un decret propi. El recurs no és pel contingut de la norma estatal sinó perquè la consideren invasiva ja que, en paraules de Montilla, «regula qüestions que són competència de la Generalitat». El conflicte positiu de competències està avalat per una moció aprovada ahir pel PSC, ERC, ICV-EUiA i CiU en el ple, en la qual donen suport al govern per recórrer al Constitucional «d'acord amb el contingut de l'informe del gabinet jurídic de la Generalitat». L'insten, tot i mantenir la via del diàleg amb el seu homòleg estatal, a adoptar les iniciatives polítiques i jurídiques necessàries perquè en el desplegament de la LOE es garanteixin les competències consagrades a l'Estatut en matèria educativa «al servei del model d'escola catalana».

Tot i que la moció no parla de la tercera hora, CiU entén que la referència a l'informe del gabinet jurídic obliga l'executiu a recórrer-hi perquè, en aquest estudi, se cita com a invasiu l'annex tercer del reial decret espanyol, en què l'imposa. Les forces del govern van passar de puntetes sobre la qüestió. La portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, advertia de la possibilitat que el govern acabi acceptant les 120 hores de castellà a primària, ja que «si en això no hi ha fonament d'incompetència no es podrà presentar cap recurs, perquè no hi ha base jurídica per fer-ho». Fonts d'ERC i del PSC al govern apostaven perquè el decret propi fixi que, als centres on es detectin problemes amb el castellà, es reforci el seu ensenyament, i el mateix amb el català, perquè no totes les poblacions i barris són iguals.

Artur Mas va instar el govern a «no aplicar el decret estatal» i que en faci un que «estableixi un model educatiu propi», però que no sigui el de Maragall, que creu que posa fi a la immersió lingüística. El PP i Ciutadans van carregar contra la decisió d'anar al Constitucional.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Rebuig frontal d'entitats culturals i sindicats a la proposta

>L'executiu insinua que no recorrerà contra la llei de la dependència

>Montilla i Carod desautoritzen Maragall pel decret del castellà

>Montilla i Carod desautoritzen Maragall pel decret del castellà

>Montilla i Carod avisen Maragall que el decret del castellà ha de passar pel govern

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.