| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 23 de setembre de 2018


dimarts, 16 de gener de 2007
>

Punt i a part. SOS per les esglésies de Barcelona

La Generalitat i el Bisbat s'alien per frenar la degradació dels principals monuments eclesiàstics de la ciutat

RAÜL MAIGÍ. Barcelona
Els segles passen factura. A la ciutat de Barcelona es calcula que hi ha unes 500 esglésies i capelles, de les quals una vintena necessiten actuacions urgents. La major part són edificis monumentals amb una vàlua patrimonial de primer ordre, que s'han degradat progressivament amb els anys per falta de manteniment. En algun cas, les deficiències estructurals han posat en perill la integritat física tant dels fidels com dels transeünts. La Generalitat va signar fa uns mesos un acord marc amb tots els bisbats catalans que estableix les actuacions prioritàries amb el compromís d'un finançament d'un 50% de cadascuna de les parts. Uns i altres consideren que la fórmula és bona, tot i que les necessitats són moltíssimes i els recursos, com sempre, limitats.


+ La Catedral. Foto: ISABEL MARQUÈS

+ Sant Andreu de Palomar. Foto: I.M. I.M. I.M. I.M. I.M. I.M. I.M.






Els devots de Santa Eulàlia que van al migdia a la catedral per resar estan empipats perquè han de pagar per entrar. Són les tres hores que abans es dedicaven a la neteja, que ara es fa de nit. És una de les mesures impopulars que l'Arquebisbat de Barcelona ha establert per recaptar fons que contribueixin a fer front a les obres de restauració de l'edifici. A l'Eixample, a la parròquia de la Concepció, han fet un càlcul aproximat: a la comunitat li costa dos euros cada minut que les portes de l'església estiguin obertes a tothom per fer front a les diferents despeses. Amb aquesta crida, ben visible als taulells d'anuncis, conviden la feligresia i els visitants a contribuir econòmicament. A la Concepció també s'hi han de fer encara reformes.

Són exemples de dos esglésies de Barcelona que es troben en la llista de prioritats del Bisbat, i que reben o rebran diners de la Generalitat per actuar-hi.

Govern i Església catalans van signar l'any passat un conveni marc que preveu la inversió de 36 milions d'euros per restaurar 97 edificis eclesiàstics d'arreu del Principat en els pròxims tres anys. D'aquests diners, a grans trets, la Generalitat n'aporta la meitat. El govern canalitza també aportacions de l'Estat a través de l'1% cultural, i els diferents bisbats poden arribar a pactes concrets per rebre finançament d'ajuntaments, diputacions i també privat.

En el cas de l'Arquebisbat de Barcelona, el pressupost és lleugerament superior a cinc milions d'euros i preveu intervencions en vuit edificis: la Catedral, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor, Sant Pere de les Puel·les (o de les Puelles), Sant Andreu de Palomar, Sant Pau del Camp i Santa Maria de Mataró, a les quals cal afegir les esglésies de la Concepció i del Carme.

A partir del conveni marc, cada bisbat negocia amb l'administració catalana l'addenda, que esdevé un compromís anual en què es prioritzen les actuacions d'acord mutu entre les dues institucions. El tercer pas és el conveni particular amb cada parròquia.

Josep M. Martí Bonet, delegat de Patrimoni del bisbat de Barcelona, fa 35 anys que gestiona aquest àmbit i coneix gairebé cada pedra de la diòcesi. Tot i reconèixer que no tot està resolt, afirma: «Estic il·lusionat. Hi ha entesa, i estic convençut que hem trobat una bona fórmula de compromís per les dues bandes». Martí Bonet considera que una de les virtuts del nou marc és el pla director que ho regeix tot, i subratlla que l'objectiu essencial i «pioner» és aconseguir el compromís que les obres «comencin i acabin». Ell mateix reconeix que anys enrere s'havia funcionat de manera més individual, si un rector coneixia un diputat o un conseller que li podia donar un cop de mà, i s'havien donat casos de «favoritisme» en negociacions a Madrid. Un dels objectius d'aquest acord genèric és precisament marcar les pautes a seguir, vinculades al pla director, i amb una comissió de seguiment de les actuacions amb representants dels bisbats i de l'administració.

En aquesta línia es manifesta també Elsa Ibar, sotsdirectora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Malgrat que ja hi havia convenis anteriorment, «l'objectiu d'aquest acord era posar ordre, i crec que hem assolit una bona eina de planificació», indica.

Una altra de les bondats del pla és que es preveuen petits convenis de manteniment que permetran, amb pocs diners, evitar que el deteriorament arribi a nivells tan crítics com els que presenten ja moltes esglésies.



QUI PAGA?
«L'Església és profundament pobra, i arribem just per pagar la nostra gent. Aquestes obres les haurien d'assumir els poders públics.» L'expressió és de Gaietà de Casacuberta, rector de la parròquia del Pi. La Generalitat finança les obres del temple amb un milió d'euros, però ell n'ha de buscar un milió més, perquè els costos es reparteixen al 50%. Com que no disposa d'aquests diners, es veu obligat a trucar a portes privades per trobar patrocinadors. «Altres comunitats autònomes això ja ho han resolt. Per què no aquí?», es pregunta el sacerdot.

No és, però, una opinió generalitzada, atès que l'Església, com a propietària dels béns, admet la seva responsabilitat, i hi ha encetades multitud de campanyes per recaptar diners dels fidels i d'empreses privades. «És important que ells també s'hi comprometin. L'administració ha de fer l'esforç, i el fa, perquè el patrimoni és de tots, però la propietat és de l'Església», reflexiona Elsa Ibar.

«La gent no pot assumir ni de lluny els costos», lamenta Josep Maria Martí. És el rector de Sant Pere de les Puel·les i espera que la intervenció no es retardi més. Manel Abadia, diaca responsable de Sant Pau del Camp, ho té clar: «La nostra església és del segle IX i tenim mancances de tota mena», indica. Després que Caja Madrid els hagi restaurat el claustre, confien que es rehabiliti la façana i se substitueixi la instal·lació elèctrica, obsoleta.



UNA QÜESTIÓ POLÈMICA
I és que el manteniment del patrimoni eclesiàstic és un autèntic maldecap per als mateixos bisbes i capellans, però també un problema que fa de mal resoldre políticament, en un moment en què l'administració pública i la societat en general es distancien cada vegada més del fet religiós. Les contradiccions, en aquest cas, no ajuden. Passa amb episodis conflictius com el del palau modernista on va fixar la seva residència el cardenal Ricard Maria Carles i que va ser denunciat fins i tot per sectors catòlics.

El finançament eclesial és una qüestió polèmica i sotmesa a examen continu. Una de les solucions per obtenir més ingressos podria ser la venda de patrimoni, una opció que està damunt la taula, però que es descarta perquè es considera que hi ha diòcesis en què només seria una solució a curt termini. Al si de l'Església també hi ha partidaris que en el futur s'estableixin taxes de serveis. És a dir, fer pagar una quota per fer un bateig o un enterrament a la parròquia, com una manera de contribuir en l'economia de la comunitat. Una altra via pot ser cobrar entrada a les esglésies més importants, una possibilitat que Martí Bonet, delegat de patrimoni del bisbat, descarta completament: «L'entrada ha de ser lliure perquè la gent entri a pregar; cal procurar tenir les portes obertes», opina. De la mateixa manera, es mostra contrari a una mesura radical com ara traspassar la titularitat dels monuments a l'administració. «Estem oberts a diferents fórmules, però aquesta no la veig factible, i crec que els polítics no se la plantegen, seria un pressupost enorme!», assevera Martí Bonet, que assenyala que l'experiència a l'Estat francès ha resultat un «fracàs total», perquè la funció religiosa és bàsica per a una església, que perd la raó de ser si està tancada. «Aquests monuments tenen una funció social, expliquen la nostra història, i encara que estiguin destinats al culte tenen una repercussió social, turística i cultural», opina.

Aquest criteri enllaça amb l'opinió d'Elsa Ibar, que considera la funció social un criteri substancial i prioritari a l'hora d'emprendre la restauració d'un monument, de manera que una comunitat viva passarà al davant d'una ermita del Pirineu que està tancada la major part del temps –només al Pirineu sud-català es calcula que hi ha unes 2.400 esglésies–. Així, el conveni que va presentar el conseller Mascarell a l'estiu preveia aquest criteri, a més del valor patrimonial, la urgència de la reforma de l'edifici, l'equilibri territorial i la continuïtat en els processos.

Actualment, les tres esglésies més representatives i més visitades de Barcelona estan en obres, encara que per diferents motius: la Catedral i Santa Maria del Mar (encara pendents), per reformes estructurals. L'altre cas paradigmàtic per inacabat és el temple expiatori de la Sagrada Família. Ara s'hi tanca la cripta per reforçar-ne els fonaments.

La immensa bastida que cobreix la façana de la catedral de Barcelona és la imatge contundent que resumeix la salut de molts edificis eclesiàstics. Aviat s'instal·larà una grua per intervenir al cimbori; mentrestant, s'actua a la façana per resoldre el problema que fa que el ferro es rovelli i augmenti de volum. Una tanca metàl·lica envolta des de fa mesos aquesta església singular, que té greus problemes d'infraestructura. Actualment s'actua a les cobertes; mentrestant, a la Universitat de Barcelona s'està estudiant el moviment de l'edifici, que fa que la façana tendeixi a separar-se del cos principal. La intervenció va endarrerida. Com moltes altres esglésies, té problemes de goteres, i el campanar està en molt mal estat. S'ha assegurat la façana, de la qual s'havien desprès pedres. L'aportació privada ha permès restaurar recentment el claustre romànic. La parròquia té tota mena de necessitats: cal renovar des de la instal·lació elèctrica fins a la façana, molt deteriorada. La basílica té filtracions d'aigua que han ennegrit el sostre. També s'han iniciat els estudis previs a la restauració integral que necessita de la pedra. Les obres duraran uns quatre anys. Després de la restauració, en diferents fases, de la façana, el campanar, les campanes i el claustre, queda pendent la intervenció en l'estructura interna de l'edifici. Una de les més antigues de Barcelona. Necessita una reforma dels terrats i de les dependències. El Bisbat preveu recuperar-ne l'estructura prèvia a la reforma de Puig i Cadafalch. A la primavera s'espera que comencin les obres per reparar la cúpula, deu anys després que s'hi detectessin els problemes. La Generalitat vol recuperar també l'antiga capella dels Segadors.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Vint grans esglésies de Barcelona necessiten restauració urgent

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.