| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 21 d'octubre de 2018


dimarts, 9 de gener de 2007
>

Punt i a part. Teatre sobre paper i, ara, en xarxa

L'Institut del Teatre de Barcelona penjarà a internet al març el seu material històric i videogràfic

JORDI BORDES. Barcelona
L'Institut del Teatre és una referència europea pel que fa a documentació teatral. Al soterrani de l'edifici flamant de la Ciutat del Teatre de Barcelona s'hi poden trobar des de manuscrits de l'època de Calderón de la Barca fins a teatrins de les òperes del Liceu. Des de fa sis mesos, el Museu de les Arts Escèniques (MAE) s'ha unificat amb la biblioteca docent de l'Institut i ja prepara noves fórmules per facilitar l'accés al material ingent dels seus arxius. Segons la directora, Anna Valls, al març es podrà veure a través d'internet el fons escenogràfic, el de cartells i també bona part de les prop de 250.000 fotografies. Els 145.000 llibres, escanejats pàgina per pàgina, també es podran consultar en una segona fase, així com els espectacles gravats fa dècades.


+ Prestatgeries de la Fundació Romea on s'encabeixen uns 500 títols, sense estrenar, d'autors contemporanis. Foto: EL PUNT

El projecte anomenat, per ara, Memòria Audiovisual de les Arts Escèniques de Catalunya, pretén involucrar altres teatres, com ara el TNC, el Mercat de les Flors i, probablement, el Teatre Lliure. L'Institut del Teatre de Barcelona disposa de prop de 2.000 gravacions de muntatges de final de carrera i espectacles professionals. El TNC, per la seva banda, suma prop de 350 treballs, ja que a més dels seus deu anys de produccions també disposa de material del Centre Dramàtic de la Generalitat i de la Companyia Flotats. La intenció és actualitzar tots els formats (des d'U-Matic i Betamax fins a VHS) i posar-los a disposició en un gran servidor. Perquè arrenqui aquesta experiència cal el finançament del Departament de Cultura. Anna Valls reflexiona que cada teatre (també s'hi vol involucrar el Mercat de les Flors, amb vint anys d'història, i el Teatre Lliure, fundat el 1976 però que es desconeix des de quan fa gravacions de les produccions que presenta als seus escenaris) hauria d'entregar les gravacions versionades en el model modern i que, posteriorment, el nou servei ho aniria actualitzant.

La memòria audiovisual resoldrà els problemes de conservació de cada arxiu. Anna Valls comenta que fins ara suposa un treball estèril haver d'anar transformant en formats nous les gravacions, amb el perill de perdre material. «En deu anys, les cintes de VHS que no s'han rebobinat s'enganxen i són irrecuperables.»

Disposar d'informació teatral a internet ja és una realitat des de fa deu anys. El portal Teatralnet informa de l'actualitat i amb un simple cercador es poden trobar avui referències des de l'any 2000. Teatralnet és una oferta privada totalment virtual i per això no ha hagut de fer cap escaneig ni transformació d'informació per mantenir-la en xarxa. Albert Miret, director de Teatralnet, afirma contundent: «Vam ser els primers a internet.» El web inclou entrevistes, reportatges, crítiques i notícies pròpies i que s'han publicat en els mitjans d'informació general. Es vol donar el màxim d'informació perquè l'objectiu de Miret és facilitar la divulgació teatral contemporània. Actualment, la pàgina té 90.000 visites mensuals. També es distribueixen 16.000 butlletins setmanals per correu electrònic.



DETECTIUS I RASTRES


Maryse Badiou, responsable de documentació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), parteix habitualment de la biblioteca de l'Institut del Teatre per iniciar les seves recerques. Però sovint necessita completar la recerca fora d'aquest equipament. I aquí comença el seu treball detectivesc. Badiou, que ja era documentalista en la Companyia Flotats (al Poliorama), admet que la prioritat de la seva recerca «és l'espectacle, però a vegades oblidem que sense la documentació no té la mateixa densitat: és la memòria d'un país i d'una dramatúrgia». L'Institut del Teatre ajuda a verificar dates de produccions anteriors però també es prodiguen consultes al Museu d'Història de la Ciutat, a la Biblioteca de Catalunya, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a la Filmoteca i a fons (no catalogats) de noms com ara Adrià Gual, Salvador Espriu i Àngel Guimerà. Badiou té clar que la informació «és inesgotable». Lamenta, però, que el TNC tingui només un servei limitat: els arxius de la Companyia Flotats i també del Centre Dramàtic estan situats a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Badiou recorda la seva temporada al Poliorama, en què podia oferir a l'investigador tot el material de cada obra (traduccions, figurins, maquetes, quaderns de direcció, ocupacions del teatre). Al TNC, exemplifica, «no hi ha pressupost ni per adquirir una col·lecció de clàssics catalans».

També el Teatre Lliure disposa d'una biblioteca d'ús intern, a part de les edicions dels textos estrenats a la sala Fabià Puigserver, que editen regularment. Segons fonts del teatre públic de la Ciutat del Teatre, bona part del material es pot trobar a la biblioteca de l'Institut del Teatre. «De tot el que fem, els n'enviem una còpia», comenten. També és austera la biblioteca de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, que es limita als llibres especialitzats que els cedeix la Diputació i als títols de textos editats per l'associació sindical cultural. Aquesta biblioteca també fa intercanvis de revistes. A la majoria dels centres s'acumula informació però molta encara s'ha de processar.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Punt i a part. Textos verges en prestatgeries provisionals

>Punt i a part. «Toc Toc», per a canalla

>Punt i a part. «En Moviment», pionera

>Punt i a part. «DDT», l'antídot

>Punt i a part. AIET, eclèctica

>Punt i a part. Embrió escènic a la nevera

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.