Cada cop hi ha més elements per afirmar que Barcelona, on el problema de l'habitatge és especialment greu, ha esdevingut una ciutat capdavantera en la lluita contra els imponderables del mercat immobiliari. No només pels elevats percentatges d'habitatge protegit (prop del 30%) que l'Ajuntament fixa ara en els planejaments urbanístics, més elevats que en la immensa majoria de ciutats, sinó per la força que, en poc temps, ha agafat el moviment social contra l'especulació encapçalat pel col·lectiu popular que té el nom d'Assemblea per un Habitatge Digne.

La protesta d'ahir, tot i que oficialment convocada de manera anònima, va suposar un nou sostre per al grup, que va aplegar unes 7.000 persones (tot i que membres de l'assemblea inflaven ahir la xifra fins als 15.000) al centre de Barcelona. Pensada inicialment com una concentració a la plaça Catalunya, on es van repartir tota mena d'accessoris entre els participants (adhesius amb el lema «No tindràs una casa en la puta vida», guixos, pasquins i globus per simbolitzar la bombolla immobiliària), la gran afluència de persones va fer-la derivar en una marxa que va recórrer la Via Laietana i un tram del passeig d'Isabel II darrere d'una pancarta que deia «No podem tornar a casa per Nadal perquè encara no n'hem marxat». El recorregut va acabar a Pla de Palau, on es va fer una actuació còmica i una batucada, abans que els manifestants es dispersessin pels volts de les vuit del vespre, segons la Guàrdia Urbana.

A Catalunya, també hi va haver protestes a Lleida, on es van aplegar unes 150 persones, i a Tarragona, amb unes 70. A València s'hi van concentrar 2.500 persones, segons l'organització.

INCIDENTS A MADRID
A diferència de Barcelona, la protesta a Madrid, amb més de 2.000 persones, va acabar amb càrregues policials per evitar una seguda davant el Congrés dels Diputats.