| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2019


dilluns, 6 de novembre de 2006
>

Escriptors en línia

Cada cop més autors aprofiten els recursos d'Internet per crear les seves pàgines web i mantenir blocs literaris

VALÈRIA GAILLARD. Barcelona
Quim Monzó, Joan Francesc Mira, Jaume Subirana i Màrius Serra són alguns dels escriptors que han obert una pàgina web personal per ampliar les possibilitats de donar-se a conèixer i interactuar amb els lectors. Cada autor dissenya la seva web segons les seves preferències, per exemple, Francesc Serès l'aprofita per penjar les fotografies dels indrets que apareixen en les seves novel·les. A banda de les webs, d'altres escriptors, com ara el Premi Nacional de Literatura Biel Mesquida, prefereixen mantenir un bloc, una mena de dietari virtual obert als comentaris dels internautes que sovint acaba prenent la forma de llibre. Es podria parlar de la literatura del futur? Més aviat es tracta d'explotar formats nous que enriqueixen la creació literària.


 Foto: EL PUNT

 Foto: EL PUNT

 Foto: EL PUNT

+ A dalt, les pàgines web de Francesc Serés i Màrius Serra, a baix, la de Joan Francesc Mira i Jaume Subirana. Foto: EL PUNT

Que els escriptors estan en línia no és cap novetat. Ja fa alguns anys que portals com ara Lletra o l'Associació en Llengua Catalana (AELC) ofereixen una base extensa de dades virtual amb l'obra, la biografia i documentació diversa sobre autors catalans, sense oblidar el Qui es Qui? de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Més enllà d'aquests portals, però, alguns autors han decidit tenir la seva web. «Volia tenir un lloc controlat per mi amb tota la informació en cinc llengües. No és que tot el material estigui traduït, sinó que afegeixo les ressenyes que apareixen en diferents països dels meus llibres», explica Màrius Serra. A www.mariusserra.info s'hi troben, a banda de la informació general, textos difícils de trobar, com ara el primer capítol de Farsa traduït a l'anglès per Matthew Tree, que encara no s'ha publicat. Serra, que també manté la pàgina www.verbalia.com, assegura que el manteniment de la web no implica gaire feina i en canvi és una bona targeta de visita, sobretot des d'una perspectiva internacional. «M'interessa, a més, perquè em facilita un contacte directe amb els lectors sense passar pels intermediaris: la indústria editorial, els mitjans de comunicació i les institucions universitàries.» A partir de la seva experiència a la xarxa, Serra va publicar De com s'escriu una novel·la, les propostes de final del qual van sorgir d'un diàleg amb els internautes. Un altre dels pioners en temes de webs literàries és Jaume Subirana, fins ara director de l'ILC i antic director de Lletra. «Crec en la potencialitat d'Internet com a eina de difusió i em sorprèn que encara pocs autors tinguin web. Aconsegueixes més ressò per a les teves obres que mitjançant anuncis a la premsa.» Jaumesubirana.com ha significat tota una experiència per l'autor: «T'has d'explicar i presentar a tu mateix i això et permet no limitar-te a la teva faceta d'escriptor.» Així, a la web, tracta de les seves «devocions i embolics».



LITERATURA BLOQUÍSTICA


Altres webs d'escriptors són la de Francesc Serés (www.francescseres.net), en què a banda de textos inèdits ofereix com a peculiaritat les fotografies dels indrets que apareixen en les seves obres; Isidre Grau (www.isidregrau.net); Joan Francesc Mira (www.joanmira.info); Jordi Cabré (www.jordicabre.net); Josep Maria Quintana (www.quintapetrus.com), que té un llibre publicat exclusivament per Internet, El temps i la memòria; Quim Monzó (www.monzo.info); Xavier Gual (xaviergual.com) i Toni Ibáñez (www.freewebs.com/tonibanez/operamonia/htm), de qui Bromera publicarà el llibre L'oracle imminent, escrit amb Emma Piqué a la xarxa i guardonat amb el Premi de Poesia Eròtica. A banda de les web personals, alguns literats s'han llançat a l'experiència dels dietaris electrònics. Jaume Subirana porta dos blocs, un dedicat exclusivament a Carner (Carneriana) i un de més general, Flux. «No m'ho prenc com una feina perquè m'agrada escriure i tens l'avantatge que pots establir complicitat amb els lectors. Comparat amb el llibre tradicional, és més potent perquè pots jugar amb les imatges, corregir els textos de forma immediata i tens un públic obert que reacciona.» El seu últim llibre, Adrada, s'alimenta dels posts o articles del bloc. Un altre dels escriptors que més suc ha sabut treure dels blocs és Biel Mesquida. La seva Plagueta d'Abord és tota una referència en el món dels blocaires. «He hagut de superar les pors, perquè per mi la llengua és una cosa fràgil i treballosa i en el blog, en canvi, esdevé directa i immediata. L'escriptura digital està oberta al món i està en continua recerca i experimentació, per això és vertiginosa», sosté Mesquida. L'autor mallorquí destaca el compromís que es crea amb els lectors (malgrat que un 80%, diu, fan comentaris insultants amagats rere l'anonimat) i la disciplina d'escriure al bloc, que li porta unes dues hores de feina diàries. Com per Subirana, el bloc és un caldo de cultiu per a futurs llibres. Vilaweb va publicar el seu primer bloc, Homersea, per commemorar el centenari del Bloomsday i alguns textos d'El detall del món provenen de la Plagueta. Ara projecta passar a paper l'article Aràlia: «Sempre els corregeixo perquè en impremta l'edició és definitiva.» Altres autors que mantenen blocs són Toni Ibáñez (Entrellum), Josep M. Quintana (en la seva web) i Toni Cucarella (Cucarella).

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Blocs literaris per a tots els gustos

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.