| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 22 d'octubre de 2017


diumenge, 29 d'octubre de 2006
>

Una novel·la sobre el desarrelament i un assaig sobre Simenon obtenen els Octubre

Quatre dels guardonats de les cinc categories dels premis són del Principat i només un és del País Valencià

E. ORTS. València
Quatre dels cinc guardonats en els premis Octubre atorgats ahir a València són del Principat i només un, el de periodisme, del País Valencià. El premi assaig Joan Fuster, va ser per al gironí Xavier Pla, amb La connexió catalana, un treball sobre la relació entre l'autor de novel·les detectivesques, Georges Simenon, i l'editor Ferran Canyameres, que va publicar els llibres de l'escriptor en els primers anys del franquisme. El de narrativa (Andròmina) va ser per al barceloní David Nel·lo per La geografia de les veus, una novel·la sobre el conflicte entre la pertinença a un lloc i el desarrelament. Jordi Julià va guanyar el premi de poesia (Principi de plaer), Josep Julien el de teatre (Sex n'drugs n'Johan Cruyff) i Alfons Llorens el de periodisme.


+ Xavier Pla (esquerra) i David Nel·lo (dreta) ahir a València. Al mig, un membre del jurat. / Foto: EL PUNT

Canyameres va ser l'únic editor europeu de Simenon que no va guanyar diners. Al contrari, es va arruïnar. El primer va comprar-li al segon els drets d'autor per al mercat en castellà el 1942, en la França ocupada pels nazis. Va ser l'inici d'una aventura marcada per la censura exercida pel franquisme –que va mutilar els vora 70 llibres que es van publicar del belga–-i les dificultats econòmiques, que van acabar amb la retirada per part de Simenon dels drets a l'editor català, que van ser transferits a l'Amèrica Llatina.

«Es tracta d'un retrat del món editorial. Estem davant una obra singular i apassionant», va destacar del treball de Pla el portaveu del jurat del premi Joan Fuster, Jordi Balló.

L'autor de La connexió catalana, professor de literatura a la Universitat de Girona, va apuntar que l'obra de Simenon va influir en la generació de periodistes i escriptors catalans dels anys cinquanta i seixanta i va reivindicar alhora tots els actors de la literatura. «La societat literària no només se sustenta amb els autors, sinó també amb els editors, els llibreters i molts altres», va afirmar.

L'assaig inclou una entrevista poc coneguda que li va fer Josep Pla a Simenon a Marsella el març del 1937, en què queda palès que l'escriptor català s'identificava amb el concepte de cultura i de periodisme del belga.



NARRATIVA


El premi de narrativa va ser per a David Nel·lo, que comparteix les professions de músic i escriptor. La geografia de les veus, que es convertirà en la seua tercera novel·la, és un relat sobre el desarrelament, especialment el que pateixen els emigrants. La novel·la dóna veu a una família procedent de Torredembarra que marxa a Austràlia. A mesura que les generacions es van succeint el sentiment de pertinença es perd cada vegada més.

«L'eterna pregunta que es fa l'emigrant és si es va equivocar o no abandonant el lloc on va néixer, perquè la vida agafa un tombant brusc», va exposar Nel·lo.

El mite grec de Filemó i Baucis –l'únic matrimoni de Frígia que va voler donar de menjar els deus Zeus i Hermes que s'havien fet passar per mortals– plana per tot el llibre fins al punt que el nom de dos dels personatges recorda els protagonistes de la llegenda.



POESIA I TEATRE
El guanyador de la categoria de poesia (premi Vicent Andrés Estellés) va ser Jordi Julià, professor de teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona. L'obra Principi de plaer, explica «la postmodernitat i posa en evidència com ha canviat la vida que ens ensenyaren els nostres pares respecte a la nostra», va subratllar l'autor, nascut el 1972.

Per a Julià, natural de Sant Celoni, «s'ha substituït el principi de realitat pel principi de plaer». L'autor va escriure el poemari –«realista i reflexiu», al seu parer– al mateix temps que va acabar un assaig titulat Modernitat del món fungible en què aborda la mateixa qüestió.

El premi de teatre va ser per al suggeridor títol Sex n'drugs n'Johan Cruyff, una obra de l'actor Josep Julien, ambientada a l'Amsterdam de les prostitutes en els aparadors. Dues d'aquestes treballadores del sexe reben una trucada que creuen que fa ni més ni menys que l'exjugador i exentrenador del FC Barcelona.

El guardó de periodisme, premi Ramon Barnils, va ser per al valencià Alfons Llorens, que ha investigat el procés sumaríssim que va desembocar en la mort del director de Ràdio València Enrique Palau, víctima de la repressió franquista en la postguerra. «No només li van furtar la vida sinó el dret a la memòria. L'oblit ha sigut absolut. No ha sigut reconegut ni tan sols per la mateixa emissora en l'actualitat, que enguany celebra el 75 aniversari», va criticar Llorens.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Visita a l'edifici d'El Siglo

>Una novel·la sobre el desarrelament i un assaig sobre Simenon guanyen els Octubre

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.