| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 23 de setembre de 2018


dissabte, 21 d'octubre de 2006
>

La «generació bloc» s'obre pas

La «generació bloc» és la que empeny i jubilarà una altra generació, la «generació tap» i la que governarà el país passades no més de dues legislatures

tribuna
Periodista


MANUEL CUYÀS..

+ Un jove es connecta a Internet en una platja de Barcelona condicionada per accedir a la xarxa sense necessitat de fils. / Foto: GABRIEL MASSANA

El principi és la imatge. Dimarts vaig assistir a una conferència de l'historiador Oriol Junqueras, conegut per les seves intervencions radiofòniques i televisives. Escoltant-lo i veient-lo moure's vaig obtenir el retrat precís que necessitava de les persones que formen part del que des d'ara en direm la «generació bloc». La paraula generació tothom sap què significa, i en aquest cas hi incloc persones de vint-i-cinc a quaranta anys. Pel que fa a bloc, són aquestes pàgines que es publiquen a Internet i que omplen amb les seves opinions i les seves imatges aquestes persones de vint-i-cinc a quaranta anys, la «generació bloc».

Oriol Junqueras havia de parlar de Lluís Companys en el saló de sessions de l'ajuntament d'una ciutat. L'acte tenia una certa solemnitat, de manera que l'alcalde s'havia lligat al coll la millor corbata i la sala tenia tots els llums encesos. Entre el públic, tothom superava l'edat d'Oriol Junqueras. El jovenàs conferenciant no es va deixar impressionar per l'escenari ni per l'alcalde ni per l'auditori. Vestia texans i una camisa negra espitregada de màniga curta. Va renunciar al micròfon i a seure a l'estrada, es va posar dret de cara al públic donant l'esquena a la primera autoritat i va entrar en matèria. Els primers moviments desimbolts del conferenciant van deixar una mica parat l'alcalde. Immediatament, però, tant ell com el públic com el fotògraf que documentava l'acte i el bidell que aguantava la porta van quedar seduïts per la peça oratòria i la van anar seguint, de vegades amb emoció, de vegades amb riures i tota l'estona amb tensió, fins al cap d'una hora, que és quan es va acabar.

Jo no sé, i ara mateix no m'interessa, si Oriol Junqueras manté un bloc a la xarxa. Jo només dic que la seva manera neta de complexos i de manies de parlar, la seguretat en les afirmacions, l'aplom, aquell cert descarament, aquella manera de jugar amb el risc a equivocar-se i afrontar-ne les conseqüències, respon a la majoria de textos que omplen els blocs i a tot un perfil generacional, amb bloc o sense. Parlo de textos amb cara i ulls i signats, no del frikisme anònim, visceral i mig tocat del bolet que també abunda i també està creant escola. I em refereixo, posant Junqueras d'exemple, a gent jove molt preparada que ha crescut en democràcia i amb l'Estatut, que s'ha educat en escoles actives, dialogants i catalanes, que ha més o menys viatjat, que sap algun idioma fonamental i que, en general, practica un catalanisme que en molts casos porta al sobiranisme i que no acaba de trobar lloc en els partits polítics convencionals. ERC i, una mica menys, CiU se'ls podrien apropiar, només a mitges i encara a estones. El PSC, mai i ICV amb prou feines. Les esquerres tradicionals han envellit fatal a Catalunya i connecten malament amb la «generació bloc» que és la que empeny i expulsa una altra generació, la «generació tap» i la que governarà el país passades no més de dues legislatures. La legislatura que encetarem i la que vindrà després seran de transició, una manera com una altra d'esperar que la «generació bloc» desplegui les potències i presenti un projecte nou de Catalunya. Les èpoques convulses són les més creatives. Els tres anys esvalotats de tripartit posteriors a la calma de CiU i l'elaboració i el referèndum de l'Estatut han generat esperits crítics que estan disposats a menjar-se el món i el que sigui.

El mitjà segueix sent el missatge, i la cultura del bloc ha creat una prosa i una oratòria nerviosa, d'urgència, de contingut provisional revisable a temps real que els autors traslladen després als llibres i articles que escriuen en paper. Hi ha novel·les, assaigs, estudis d'història, cròniques periodístiques escrits en l'estil vertiginós dels blocs.

El cultivador de blocs és també un tipus generós i un dialèctic. El seu bloc, escrit sense ànim de lucre, sempre remet a un altre bloc o a una dotzena o centenars d'altres. Si defensa una idea política, et condueix a blocs que defensen la mateixa idea, però també als que defensen la contrària. Jo fa uns dies, en aquest diari, vaig publicar un article que no deixava ben parat un llibre sobre Lluís Companys que acaba de treure un periodista i historiador al qual la descripció que porto feta de «generació bloc» li va com anell al dit. Un altre m'hauria titllat de cul d'olla o m'hauria fet el buit. L'autor en qüestió ha tingut la magnanimitat de reproduir el meu escrit en el seu bloc de manera íntegra, sense escatimar els paràgrafs més desagradables. Oriol Junqueras, en la seva conferència sobre Companys, es va referir a aquest llibre. No està d'acord amb la tesi que s'hi defensa, però la seva manera de no estar-hi d'acord no tenia res de destructiva, sinó que més aviat era una invitació a discutir-la amb l'autor de viva veu o, públicament, a través dels respectius blocs.

Un dia Saül Gordillo, l'autor de bloc més distingit i constant que conec, em va dir: «l'agitació que la vostra generació feia amb conferències i manifestacions on es llançaven llambordes pel cap, nosaltres la fem amb uns blocs que si un dia serveixen per la discussió intel·lectual, un altre criden a la desobediència civil o a votar no al nou Estatut.»

Atenció a la «generació bloc». Fa ràbia perquè ens deixa antics i ens jubila, però ho fa molt dignament.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.