| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 27 de novembre de 2020


dijous, 12 d'octubre de 2006
>

Punt i a part. Un laberint d'escales fosques i túnels inacabables

Bona part de les estacions de Barcelona no han suprimit les barreres arquitectòniques

V.P..

 Foto: NEREA CHIRIVELLA

 Foto: NEREA CHIRIVELLA

 Foto: NEREA CHIRIVELLA

 Foto: NEREA CHIRIVELLA

+ Estacions plenes d'obstacles. Foto: NEREA CHIRIVELLA

Si un dia algú decideix fer un recorregut per les estacions de Renfe de Barcelona, millor que no comenci per la de Passeig de Gràcia. Es deprimirà. I més encara si accedeix a l'interior des de la línia lila del metro. Un passadís etern de més de 300 metres el portarà fins a un espai desconegut i mal senyalitzat. Sentirà que li falta l'aire, que s'ofega, i quan arribi al final estarà perdut i desorientat perquè no trobarà cap nou senyal que li indiqui on és l'estació de Renfe. Això és el que li va passar fa pocs dies a Satur Gordillo, una dona que viatjava cap a Vilanova i va haver de recórrer el túnel tres cops perquè no trobava l'entrada a l'estació de Renfe. «M'he equivocat, hauria d'haver anat fins a Barcelona-Sants perquè això, a part d'estar mal senyalitzat, no té ventilació i pots arribar a marejar-te», es queixava.

Al final, la Satur va haver d'accedir a l'estació de Passeig de Gràcia a través de la parada de la línia verda del metro. Però encara va haver de superar unes escales de pedra (les mecàniques encara s'han d'instal·lar) i un nou túnel, mes curt que el primer però també més estret, més brut i ple de rajoles desenganxades que ningú s'ha entretingut mai a retirar del terra. I això que no plovia, perquè segons explica Germán Ayúcar, un usuari habitual d'aquesta línia, cada vegada que plou per aquest túnel, pintat fa uns quants mesos de color blanc trencat, s'ha de passar amb paraigua si no vols acabar xop per culpa de les infinites goteres.



CALOR INSUPORTABLE
Però, malgrat tot, el pitjor de l'estació de Passeig de Gràcia no és ni la humitat, ni els túnels mal ventilats, ni la pudor ni les goteres. El pitjor, segons resumeix Ayúcar, és la calor i les aglomeracions en hores punta. «És insuportable, a l'estiu arribem als 41 graus i, és clar, amb aquestes temperatures la gent es mareja», relata aquest usuari, que no s'acaba de creure que Foment tingui un projecte de remodelació de l'estació en marxa. «Jo encara no he vist cap miracle», sentencia.

QUARANTA ESGLAONS
Qui tampoc sembla creure en miracles és la María Luisa González. I això que ve de família de ferroviaris i el seu marit era maquinista de la Renfe. La María Luisa té 69 anys i viu al barri de Sant Andreu. Per a ella els 40 esglaons que separen les andanes de l'estació de Sant Andreu Comtal són una creu. «Quan vinc carregada amb el carro de la compra m'ha d'ajudar a pujar-lo el vigilant», explica. I és que a Sant Andreu Comtal les escales, com el primer túnel de Passeig de Gràcia, es fan inacabables. Com passa també a les estacions d'Arc de Triomf o Sant Andreu Arenal, és recomanable no viatjar amb nens que encara vagin amb cadireta ni portar grans equipatges.

Maurici Martín ha tingut un accident laboral que l'obliga a caminar amb crosses. I ara està patint en carn pròpia el que significa que algunes estacions encara no tinguin ni ascensors ni escales mecàniques. «Afortunadament no vaig sempre així», comenta mentre puja les escales d'Arc de Triomf. Fosques i laberíntiques com poques, depriments i tètriques com el túnel de Sant Andreu Arenal, un altre dels punts negres de la xarxa, aquestes escales et fan viatjar ràpidament a través del túnel del temps fins a situar-te en una època passada que, excepte en casos evidents com ara Plaça Catalunya i Barcelona Sants, Renfe encara no ha superat.

A dalt, l'escala llarga i dreta amb 40 esglaons que separa les andanes de l'estació de Sant Andreu Comtal. Al mig, el túnel d'accés a l'estació de Passeig de Gràcia des de la parada de la línia verda, on la pudor i les rajoles despreses són una constant, i un detall de la humitat que hi ha a molts d'aquests passadissos subterranis. Sobre aquestes línies, dos detalls de les escales fosques i laberíntiques que hi ha a l'estació d'Arc de Triomf, on com es pot comprovar tampoc no és gaire recomanable entrar-hi carregat amb bosses d'equipatge ni encara menys amb bicicletes a l'esquena. A dalt, l'escala llarga i dreta amb 40 esglaons que separa les andanes de l'estació de Sant Andreu Comtal. Al mig, el túnel d'accés a l'estació de Passeig de Gràcia des de la parada de la línia verda, on la pudor i les rajoles despreses són una constant, i un detall de la humitat que hi ha a molts d'aquests passadissos subterranis. Sobre aquestes línies, dos detalls de les escales fosques i laberíntiques que hi ha a l'estació d'Arc de Triomf, on com es pot comprovar tampoc no és gaire recomanable entrar-hi carregat amb bosses d'equipatge ni encara menys amb bicicletes a l'esquena. A dalt, l'escala llarga i dreta amb 40 esglaons que separa les andanes de l'estació de Sant Andreu Comtal. Al mig, el túnel d'accés a l'estació de Passeig de Gràcia des de la parada de la línia verda, on la pudor i les rajoles despreses són una constant, i un detall de la humitat que hi ha a molts d'aquests passadissos subterranis. Sobre aquestes línies, dos detalls de les escales fosques i laberíntiques que hi ha a l'estació d'Arc de Triomf, on com es pot comprovar tampoc no és gaire recomanable entrar-hi carregat amb bosses d'equipatge ni encara menys amb bicicletes a l'esquena. A dalt, l'escala llarga i dreta amb 40 esglaons que separa les andanes de l'estació de Sant Andreu Comtal. Al mig, el túnel d'accés a l'estació de Passeig de Gràcia des de la parada de la línia verda, on la pudor i les rajoles despreses són una constant, i un detall de la humitat que hi ha a molts d'aquests passadissos subterranis. Sobre aquestes línies, dos detalls de les escales fosques i laberíntiques que hi ha a l'estació d'Arc de Triomf, on com es pot comprovar tampoc no és gaire recomanable entrar-hi carregat amb bosses d'equipatge ni encara menys amb bicicletes a l'esquena. A dalt, l'escala llarga i dreta amb 40 esglaons que separa les andanes de l'estació de Sant Andreu Comtal. Al mig, el túnel d'accés a l'estació de Passeig de Gràcia des de la parada de la línia verda, on la pudor i les rajoles despreses són una constant, i un detall de la humitat que hi ha a molts d'aquests passadissos subterranis. Sobre aquestes línies, dos detalls de les escales fosques i laberíntiques que hi ha a l'estació d'Arc de Triomf, on com es pot comprovar tampoc no és gaire recomanable entrar-hi carregat amb bosses d'equipatge ni encara menys amb bicicletes a l'esquena.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Punt i a part. Estat i Generalitat remodelaran cinc de les vuit estacions de Renfe a Barcelona

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.