El fracàs comercial de Manderley, la segona part de la trilogia sobre els EUA que va començar amb Dogville i hauria d'acabar amb Washington, ha fet que Lars von Trier s'hagi plantejat la realització d'una pel·lícula molt menys costosa econòmicament i que, com si volgués treure pesantor al seu cinema, presenta com una comèdia. Impulsor de l'anomenat Dogma, el cineasta danès sempre s'ha d'inventar alguna cosa per vendre el producte: a propòsit d'El jefe de todo esto, parla del sistema Automavisió, pel qual selecciona l'enquadrament a partir de les opcions que li presenta l'ordinador. Però, a part d'aquests recursos de venedor, el talent de Lars von Trier sovint es fa incontestable. En aquest cas munta una comèdia plena d'intel·ligència a partir d'una ocurrència: un actor és contractat perquè representi el paper del «cap de tot això» al qual el vertader amo apel·la per donar-li la culpa de les decisions contràries als treballadors. De fet, l'actor és l'home de palla que, assumint un paper al capdavall inexistent, ha de signar el contracte amb un empresari islandès (que sempre crida en contra dels danesos: «Durant 400 anys, Dinamarca va dominar Islàndia», argumenta el cineasta), que comportarà l'acomiadament dels treballadors de l'empresa. Von Trier reparteix arreu amb sornegueria fent una comèdia brillant i singular sobre l'absurd del món laboral que condemnen a assumir un paper dins d'una representació diària.

El jefe de todo esto va projectar-se a fora de concurs, segons voluntat del mateix Lars von Trier. Hauria estat una bona candidata a un palmarès incert. Es fa difícil destacar les favorites d'una secció oficial més que discreta a la qual ahir es va afegir Puesto fronterizo, del cineasta croata Rajko Grlic. Aquest fa present un altre món absurd (el d'un quarter militat i, al capdavall, el de la guerra als Balcans que, com es recorda al final del film, va començar poc temps després) a través d'una ficció localitzada l'any 1987 en què un tinent que pateix sífilis, per tal que no ho descobreixi la seva dona, s'inventa que Albània és a punt de tancar per immobilitzar els soldats en un lloc fronterer. Bona part dels tòpics a l'entorn d'un quarter militar, que han convidat a explicar tantes batalletes, es fan presents en aquest film de Grlic que aspira al palmarès oficial que, com a presidenta del jurat, anunciarà avui l'actriu Jeanne Moureau. El pronòstic és incert entre una selecció oficial de la qual pot destacar-se Forever, el documental de Heddy Honigmann sobre el cementiri parisenc de Pierre Lachaise, i Delirious, la comèdia de Tom diCillo sobre la frivolitat del món dels famosos a través de la mirada d'un paparazzi que interpreta Steve Buscemi. A la gala de clausura hi assistirà Jim Jarmusch (amic de Tom diCillo i present a Sant Sebastià perquè la seva esposa, la cineasta Sara Driver, és membre del jurat) i l'actor Mat Dillon, que ahir va recollir el premi Donostia al conjunt de la seva carrera.