| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 24 de setembre de 2006 > La sisena hora necessita millorar
Els docents creuen que la mesura serà positiva, però critiquen que la pressa per aplicar-la els està fent anar de corcollEL PUNT. Barcelona La implantació de la sisena hora porta de cap els mestres de les escoles de primària. Representants d'un centenar dels 1.027 centres que la van començar a aplicar el 12 de setembre passat de forma experimental, fan una primera valoració positiva de la mesura, però critiquen les presses i la falta de previsió del departament a l'hora de posar-la en pràctica. La sisena hora permetrà reforçar, a la llarga, l'aprenentatge d'algunes matèries, però en els primers quinze dies del curs s'ha traduït en dificultats de coordinació entre els mestres, que afirmen tenir menys temps per reunir-se, i en conflictes derivats de la falta de substituts en alguns centres. Són les conclusions d'una enquesta portada a terme aquesta mateixa setmana des de les diferents redaccions d'El Punt.
LEONOR TOUS. DIRECTORA DEL CEIP CASTELLA DE BARCELONA. «Sí. El que més ens ha sorprès és la puntualitat dels pares, que s'han adaptat perfectament. De totes maneres es podria haver enfocat cap a altres activitats com ara els esports.» JORDI CEGARRA. DIRECTOR DEL CEIP PARC DEL GUINARDÓ DE BARCELONA. «És molt aviat per valorar-ho. Fins ara els problemes han estat de coordinació. Això sí, podrem fer coses que no podíem fer per falta de temps: activitats extracurriculars com ara teatre, a més de les acadèmiques.» MARIA LUZ SORRIBES PÉREZ. DIRECTORA DEL CEIP TAXONERA DE BARCELONA. «De moment, va molt bé. La dotació de mestres que venien de reforç va arribar a temps i ens van enviar els mestres promesos. El que ens amoïna és que algun mestre es posi malalt perquè no sabem si hi ha substituts.» ASSUMPTA SOGUES. DIRECTORA DEL CEIP EL SAGRER DE BARCELONA. «En general sí, però trobem que l'aplicació ha estat precipitada i no s'han valorat totes les conseqüències.» BEGOÑA MENAC. CAP D'ESTUDIS CEIP EMILI JUNCADELLA DE BARCELONA. «A la llarga serà positiva per a la canalla. Per al professorat no tant, sobretot pel que fa a la coordinació pedagògica: els horaris són diferents i és difícil coordinar les reunions.» NÚRIA CABODELLÀ. DIRECTORA DEL CEIP JOAN XXIII DE BARCELONA. «La sisena hora és una bona proposta, que ha suposat un esforç molt gran per part de la Generalitat. El problema que hem tingut ha estat la coordinació d'horaris, però s'ha pogut solucionar.» JOSEP MARONELLES. DIRECTOR CEIP DOCTOR FERRAN I CLUA DE BARCELONA. «Sí. Amb la sisena hora es poden equilibrar les desigualtats entre els nens.» JOSÉ PEDRO FERNÁNDEZ. DIRECTOR DEL CEIP MESTRE ENRIC GIBERT I CAMINS DE BARCELONA. «Sí, sobretot per als alumnes, que s'hi han acostumat ràpidament. Els mestres tenen més problemes perquè coordinar els horaris és difícil. Abans tots teníem els mateixos i era més fàcil fer les reunions.» ASUN MONTOLIU. DIRECTORA DEL CEIP TABOR DE BARCELONA. «Ja ho veurem. Tot plegat ha representat molta feina organitzativa i ha faltat temps. Els alumnes estan més cansats i els dies de pluja hi ha més estrès. Ha estat un principi atípic, és difícil fer valoracions.» ELSA ARNÒ. DIRECTORA CEIP AUSIÀS MARCH DE BARCELONA. «Hi ha hagut molts problemes per fer els horaris, però creiem que a la llarga el canvi serà bo. Potser no n'hi haurà prou per millorar el sistema, però és un primer pas.» PEPA CARRERAS. DIRECTORA DEL CEIP TORRENT DE CAN CARABASSA DE BARCELONA. «Els alumnes no han notat gaire el canvi. Per als mestres ha estat més conflictiu a causa de l'organització d'horaris. Penso que la sisena hora no és igual a més qualitat. Es necessiten més coses per millorar el sistema, com ara canviar la carrera de magisteri.» AURORA BELLÉS. CAP D'ESTUDIS DEL CEIP ANTONI BALMANYA DE BARCELONA. «En principi, funciona i la nova organització és semblant a la dinàmica de secundària. Ara no tots els mestres estan a l'escola i només es poden fer reunions dos dies a la setmana. És una bona mesura per equiparar horaris amb els centres concertats.» FRANCESC LUCAS. DIRECTOR DEL CEIP LA PALMERA DE BARCELONA. «Nosaltres no entrem a valorar si és positiva o no perquè ve de l'administració i som funcionaris. El departament ha acomplert les promeses: mestres nous i subvencions. Tot i així, el servei d'acollida dels alumnes d'infantil amb germans a primària no funciona gaire bé, perquè rebem ajudes per aules i no per alumnes. Això comportarà una aportació trimestral de les famílies per cobrir el servei.» PILAR ESTEVE. DIRECTORA DEL CEIP ARC DE SANT MARTÍ DE BARCELONA. «No gaire. Tot hauria d'haver estat més paït. El major problema és a l'hora de les sortides. Els reforços han arribat i el servei d'acollida s'ha posat en marxa. Tot i així, no és la mesura més adient per millorar el sistema.» MARIA FORNÓS. DIRECTORA DEL CEIP LOPE DE VEGA DE BARCELONA. «Hem perdut la por i de moment funciona, però hi ha hagut problemes. Els horaris s'han complicat a causa de l'augment d'hores dels nens i la reducció de les lectives dels mestres. No només falla l'escola, s'han de buscar solucions en tots els àmbits.» MARIA BLANCO. DIRECTORA DEL CEIP MIRALLETES DE BARCELONA. «Sí. El problema ha estat la precipitació. Han arribat els reforços però s'han oblidat altres temes com ara les substitucions. Nosaltres encara estem fent retocs als horaris.» CARME REDONT. DIRECTORA DEL CEIP PAU CASALS-GRÀCIA DE BARCELONA. «Sí. Es poden fer més activitats i regula les diferències entre els nens d'un mateix centre. El problema ha estat elaborar uns horaris racionals.» FRANCESC FREIXENET. DIRECTOR DEL CEIP ANTAVIANA DE BARCELONA. «No. S'ha deixat al marge als mestres i no hi ha hagut debat; un pacte com aquest hauria de ser de tots. A nosaltres, per exemple, ens falten mestres per fer activitats didàctiques com ara excursions, i és més difícil organitzar qualsevol activitat. S'ha trencat l'esquema d'una escola que funcionava.» JESÚS DIEZ. DIRECTOR DEL CEIP EULÀLIA BOTA DE BARCELONA. «Sí. Ens sembla una mesura força encertada per millorar el sistema.» LÍDIA DE LA HOZ. MESTRA DEL CEIP MAS CASANOVAS DE BARCELONA. «No. Al claustre en general opinem que ens han fet un gol. El pacte no ha buscat el debat ni s'ha consultat als docents. Potser acabarà sortint bé, però en principi ens sembla una mesura per tenir els nens més temps a l'escola.» ANNA CAMPS. DIRECTORA DEL CEIP SANT JORDI DE MAÇANET DE LA SELVA. «En aquests moments encara no hem pogut comprovar si la sisena hora és beneficiosa. No l'hem pogut implantar perquè encara no tenim prou personal per dur-la a terme.» LLORENÇ PONT. DIRECTOR DEL CEIP SANT JORDI DE SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ. «Sí. L'hem implantada de manera voluntària perquè considerem que té més beneficis que no pas desavantatges. Educació ha complert, ens ha donat tot el que ens pertocava i gairebé en el temps previst.» MAITE MARTÍNEZ. DIRECTORA DEL CEIP GUILLERIES DE SANT HILARI SACALM. «Sí, tot i que tenim una plaça de professor vacant. La valoració s'haurà de fer, però, a final de curs.» LLORENÇ CARRERAS. DIRECTOR DEL CEIP ANNEXA-JOAN PUIGBERT DE GIRONA. «No, però la llei ens hi obliga. Hi ha altres formes de fer-ho, com ara mantenir el nombre de mestres que ara s'ha previst i repartir més els grups. Resem perquè les decisions polítiques es prenguin amb criteris pedagògics i consensuats.» NÚRIA RAMOS. DIRECTORA DEL CEIP PERE TORRENT DE LLORET DE MAR. «Sempre hi hem estat en contra. No per tenir una hora més al centre els nens aprendran més. Amb les mateixes hores que abans i amb menys nens per aula podríem treballar millor.» MARIA TERESA COLL. DIRECTORA DEL CEIP POMPEU FABRA DE LLORET DE MAR. «No tinc clar que serveixi perquè els nens puguin aprendre més. A més, amb la quantitat que ens dóna la Generalitat per tenir un monitor per als alumnes d'infantil no n'hi ha prou.» PEP HERRERO. DIRECTOR DEL CEIP IGNASI MELÉ DE TOSSA DE MAR. «Està bé, però els diners que costa es podrien haver invertit millor si s'hagués demanat l'opinió als professors. Ara ens trobem que ens falta espai per fer més desdoblaments.» LURDES GUITART. DIRECTORA DEL CEIP LA DRAGA DE BANYOLES. «En línies generals, sí. Trobem, però, que a partir de dos quarts de cinc, la mainada comença a estar força cansada. Hem d'acabar de concretar quina activitat farem a la tarda. Segurament, deures.» DOLORS PEÑASCAL. DIRECTORA DEL CEIP SANT ROC D'OLOT. «Està sent molt complicat. Tant els alumnes com els professors arribem al final de la jornada esgotats. Porta molta feina i si vols preparar bé les activitats, no dones l'abast.» ILDEFONS MADROÑERO. DIRECTOR DEL CEIP JOAN MARAGALL DE RIPOLL. «De moment ens està anant molt bé.» JOAN ESTRAGÓ. DIRECTOR DEL CEIP MAS CLARÀ DE LA BISBAL D'EMPORDÀ. «Sí. Permet un esponjament i ens treu pressió. No crec que sigui contraproduent ni tampoc la panacea.» JOSEP PIFERRER. DIRECTOR DEL CEIP TORRES JONAMA DE PALAFRUGELL. «Sí. Calia reforçar les temàtiques instrumentals, llengua i mates, fet que s'havia perdut en els últims anys amb l'increment de les activitats curriculars.» CARME PANTINAT. DIRECTORA DEL CEIP VILAROMÀ DE PALAMÓS. «Per als pares sí, ja que els nens es queden una hora més a l'escola, però per als mestres no, ja que en falten i s'ha desestructurat el col·lectiu educatiu.» ROSA SABRIÀ. DIRECTORA DEL CEIP BARCELÓ I MATAS DE PALAFRUGELL. «Sembla que sí. Ara anem més tranquils, ja que podem fer coses que abans s'havien de fer en hores extraescolars.» DOLORS CORNELL. DIRECTORA DEL CEIP BALDIRI REIXAC DE SANT FELIU DE GUÍXOLS. «Falten mestres i els petits es cansen molt. Hi ha aspectes positius, però encara no podem dir que sigui positiva la seva aplicació. No serà la solució.» ANTONI GUSTEMS. DIRECTOR DEL CEIP JOAN MARGARIT DE LA BISBAL D'EMPORDÀ. «En principi sí, perquè ens equipara amb l'escola privada concertada i permet conciliar la vida familiar i laboral. També és positiu perquè tenim una dotació econòmica per poder contractar monitors per atendre els alumnes d'educació infantil que tenen germans a primària.» ANNA ROCA. DIRECTORA DEL CEIP FONT DE LA PÓLVORA DE GIRONA. «El principal problema és que els nens d'infantil i els de primària surten a hores diferents. Pedagògicament són massa hores i als nens el matí se'ls fa llarg.» JOSEP FERNÀNDEZ. DIRECTOR DEL CEIP MARIA ÀNGELS ANGLADA DE FIGUERES. «La sisena hora no és igual a una millora de la qualitat i dels resultats. Crec que no calia.» IRENE MIRA. DIRECTORA DEL CEIP VICENS VIVES DE ROSES. «Sí. El problema és que veig que no hi ha mestres per a les substitucions. La idea és magnifica, però hi ha falta de previsió.» NARCÍS VIDAL. DIRECTOR DEL CEIP EMPÚRIES DE L'ESCALA. «No gaire. La qualitat no s'aconseguirà amb una hora més. Ara no hi ha substituts i hagués estat millor dotar les escoles de més mestres per fer desdoblaments i atendre menys alumnes per aula.» XAVIER DE VEGA. CAP D'ESTUDIS DEL CEIP SILVESTRE SANTALÓ DE SALT. «Hauria estat millor que s'haguessin mantingut les cinc hores i tenir un mestre més, la qual cosa hagués permès desdoblar els grups.» JOSEP BOFILL. DIRECTOR DEL CEIP PUIG D'ARQUES DE CASSÀ DE LA SELVA. «Sí. Amb més hores es pot reforçar i consolidar l'aprenentatge dels alumnes i, a més, l'angoixa dels mestres desapareix perquè no han de fer tanta feina amb poc temps. A nosaltres no ens tocava, però vam demanar fer-la.» FERRAN JAMBERT. DIRECTOR DEL CEIP EL VEÏNAT DE SALT. «Per fer una hora més no es milloren els aprenentatges. A Salt, a causa de la diversitat d'alumnes i dels diferents nivells, se n's retarda molt l'aprenentatge. Ens cal més personal per dividir més les classes. La sisena hora ens va més bé que hi sigui, però no es una solució per nosaltres.» MONTSE RODRÍGUEZ. CAP D'ESTUDIS DEL CEIP LA PAU DE SANT SADURNÍ D'ANOIA. «No perquè s'ha fet a corre-cuita i ha reduït el temps de coordinació. Ara no ens veiem mai. Mantenir la qualitat costarà més.» FERNANDO RODRÍGUEZ. DIRECTOR DEL CEIP IGNASI IGLESIAS DE TORDERA. «De moment no va massa bé. Hem tingut força problemes amb les substitucions. L'adaptació costarà, sobretot en l'àmbit de l'organigrama intern.» MAGDA ROMAN. DIRECTORA DEL CEIP JOAN MARAGALL D'ARENYS DE MAR. No l'hem pogut aplicar bé perquè ens faltaven els tutors fins ara. Farem el que podrem, però el departament ha fallat en la previsió i ha jugat amb la bona voluntat dels mestres, que sap que faran un esforç i respondran.» JAVIER MADRID. DIRECTOR DEL CEIP CARLES SALICRÚ DE CALELLA. «Serà positiva per als infants. A nivell d'organigrama del professorat ja és una altra cosa i quan comencin a haver-hi baixes de mestres patirem.» RICARD FURONES. CAP D'ESTUDIS DEL CEIP JAUME I DE PINEDA DE MAR. «D'entrada, sí. És un augment d'hores que ens permet aprofundir en l'ensenyament. Tot i això, dóna la sensació que s'ha aplicat de forma precipitada i internament significa un gir de 180º per a l'organització dels mestres.» MARIA TERESA SADURNÍ. DIRECTORA DEL CEIP DOCTOR SAMARACH I FINA DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. «Nosaltres no tenim l'obligació d'aplicar-la, però el claustre va apostar-hi. Pensem que pot afavorir l'aprenentatge.» MONTSE CERVERA. DIRECTORA DEL CEIP ESTALELLA I GRAELLS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. «A la llarga, sí. Calia uniformitzar les dues xarxes d'escoles, les públiques i les concertades, però ara això ens porta problemes, sobretot organitzatius.» MARTÍN NOGUERO. DIRECTOR DEL CEIP SALVADOR ESPRIU DE MONTGAT. «Serà positiu perquè tindrem més hores per fer la mateixa feina i la matèria hauria de quedar més clara. La implantació ha estat bona i no hem rebut cap queixa.» MERCÈ PUGIDUETA. DIRECTORA DEL CEIP ÍTACA DE BADALONA. «Es podria fer el mateix sense la sisena hora, amb més mestres i més recursos. Tot i així esperem que amb l'esforç de la comunitat escolar ho tirem endavant.» MIQUEL ÀNGEL LOU. DIRECTOR DEL CEIP CATALUNYA DE SANT ADRIÀ DE BESÒS. «Ja es veurà. Ara són dies d'adaptació i d'anar apagant focs perquè ens falten mestres. Però crec que amb la sisena hora es carrega massa els infants.» CLAUDINA REVERTER. DIRECTORA DEL CEIP PAU PICASSO DE BADALONA. «Serà positiva, però ho hauria estat més si s'hagués implantat a partir de P-3, sobretot pels horaris. Si no s'aprofita, ens convertirem en una guarderia.» ASSUMPTE INGLADA. DIRECTORA DEL CEIP GITANJALI DE BADALONA. «Des del punt de vista organitzatiu ha estat una feinada. Els resultats amb els nens els veurem a la llarga. Amb la sisena hora podrem fer coses que fèiem abans però les podrem desenvolupar millor.» ANNA MAINAN. DIRECTORA DEL CEIP BALDIRI REIXAC DE BADALONA. «Si haguéssim tingut tots els recursos a l'hora que tocava, sí. D'aquesta manera, sense previsió, no. Fins aquesta setmana ens faltava un mestre.» JOSE ELBAILE. DIRECTOR DEL CEIP FOLCH I TORRES DE BADALONA. «Encara és un misteri. Cal deixar clar que no som una guarderia.» NEUS CANYELLES. DIRECTORA DEL CEIP ESTEVE BARRACHINA DE SITGES. «Tenim tota la plantilla i no hi ha hagut cap incident. El problema el tenim amb les baixes, que no s'estan cobrint.» ANTONI MARRUGAT. DIRECTOR DEL CEIP GINESTA DE VILANOVA I LA GELTRÚ «Depèn. Dificulta la coordinació entre els mestres, però permet dedicar més temps a altres activitats, com la informàtica.» JOSEP SÁNCHEZ. DIRECTOR DEL CEIP POMPEU FABRA DE VILANOVA I LA GELTRÚ. «Hauria de ser-ho. Però de la manera que s'ha aplicat, amb tan poc temps, provoca problemes organitzatius, anem de bòlit.» MARGARIDA TRISTAN. DIRECTORA DEL CEIP CRISTÒFOL MESTRE DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. «Ja ho veurem. Per a algunes famílies és un problema, ja que hi ha menys temps per dinar. Jo sóc del parer que caldria estudiar la implantació de la jornada intensiva.» MARIA OLIVARES. DIRECTORA DEL CEIP RAMON LLULL DE RUBÍ. «La planificació la vam fer a partir del juny, hem tingut poc temps per plantejar-nos certes coses. No hem tingut cap problema amb els increments de mestres i cap pare hi està en contra. Una cosa positiva és que tots els alumnes tindran a partir d'ara una hora de tutoria.» ANNA FITÓ. DIRECTORA DEL CEIP GERBERT D'ORLACH DE SANT CUGAT DEL VALLÈS. «És d'hora per dir-ho. Està costant l'organització. Amb la sisena hora ens han assignat més mestres, però ja tenim una baixa d'un mestre i no la tenim coberta. Portem set dies sense un mestre i això és un problema.» ISABEL SOLER. DIRECTORA DEL CEIP ISAAC PERAL DE TERRASSA. «Estem expectants per veure què passa al llarg del curs, quan surtin les incidències reals. Hem de dir que hi ha hagut molt d'esforç per part del professorat per poder començar amb normalitat.» IVAN GALAN. MESTRE DEL CEIP MIQUEL CARRERAS DE SABADELL. «El sistema educatiu i l'estat del benestar estan tocats de mort, no podem amagar que necessitem totes les hores per sobreviure a l'hipoteca i a les despeses. I què fem? Treballar i contemporitzar amb els fills. La sisena hora no serveix per res. El que s'ha de fer és posar fi a les subvencions a les concertades, especialment les catòliques, i fomentar l'ensenyament públic de veritat.» ALBERT MARCOS. MESTRE DEL CEIP TERESA ALTET DE RUBÍ. «Jo d'entrada no hi estic gens conforme. No hi ha hagut diàleg, ni previsió i és com un bolet que ens hem trobat a cada centre i que hem hagut de resoldre com hem pogut. Tinc la sensació que els sindicats no han fet front a una decisió tan important.» ANNA CARDÚS. DIRECTORA DEL CEIP LA RODA DE TERRASSA. «L'organització és més complicada. No podem fer tantes trobades de mestres de tots els cicles. Hi ha l'avantatge que els alumnes tenen més atenció per part de l'escola, però als més menuts se'ls fa una mica pesada.» PEPA AGUILERA. DIRECTORA DEL CEIP JOAN MONTLLOR DE SABADELL. «En general, sí. L'hora anirà molt bé com a reforç de diferents matèries. En canvi, les hores per fer reunions de coordinació entre mestres són poques.» JULIO HERNÁNDEZ. DIRECTORA DEL CEIP CA N'ALZAMORA DE RUBÍ. «S'ha dissenyat pensant en els alumnes i en els pares, però l'organització ens ha creat algun problema. D'una banda oferirem una hora de reforç, però de l'altra perdrem una mica de qualitat per la falta de personal.» RAQUEL GONZÁLEZ. DIRECTORA DEL CEIP CONCÒRDIA DE SABADELL. «És positiva, i hem començat amb els horaris preestablerts. Però no estem d'acord amb el decret de plantilla, ja que disposem de 2,5 persones i per les nostres característiques hauríem de tenir-ne 3. Esperem poder cobrir aquesta mancança.» FRANCISCO CALDERERO. MESTRE DEL CEIP TERESA ALTET DE RUBÍ. «Per alguns pares potser els horaris són complicats i per als nens, ara d'entrada, és més dur. S'acabaran acostumant i haurem de tendir a fer les classes més feixugues de bon matí i deixar les més lleugeres per abans de plegar.» DIEGO ARROYO. DIRECTOR DEL CEIP TORRE BALLDOVINA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET. «Sí, perquè es dóna més atenció als nens. Ara bé, ja es veu a venir que els problemes vindran a l'hora de cobrir les substitucions per malaltia. Això serà un cacau gros.» LÍDIA MONTERO. DIRECTORA DEL CEIP BEETHOVEN DE SANTA COLOMA DE GRAMENET. «És massa d'hora per valorar res. Té avantatges i inconvenients, però penso que tot se solucionarà i que en un futur pot ser bona.» ISABEL MARTÍNEZ. DIRECTORA DEL CEIP PALLARESA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET. «És positiu sempre i quan es puguin substituir els mestres que hi hagi de baixa. Ara mateix, tinc una baixa i ja fa dos dies que intento parlar amb el departament, però comuniquen.» MAGDA SALVADÓ. DIRECTORA DEL CEIP MAS I PERERA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. «És d'hora per dir-ho. Ens porta un gran esforç de reorganització interna. A més, ens falta cobrir una baixa des de principi de curs.» PERE MOYANO. DIRECTOR DEL CEIP MOWGLI DE REUS. «No per fer més hores s'aprèn més, potser s'hauria d'haver intervingut més en l'àmbit familiar, tot i que és més complex. És massa aviat per fer una valoració.» FRANCESC SABATÉ. DIRECTOR CEIP CIUTAT DE REUS. «La intenció és millorar, però per poder veure-ho s'haurà d'esperar que passi més d'un curs, i ens hem d'adaptar al canvi organitzatiu.» MARIA DOLORS CROS. DIRECTORA CEIP JOAN REBULL DE REUS. «Depèn de com s'enfoca, però jo crec que els resultats s'han de veure. Ara portem poc temps però s'ha de fer l'esforç perquè sigui beneficiós.» LÍDIA MASÓ. MESTRA DEL CEIP LA MARINADA DE CAMBRILS. «Se suposa que l'ampliació d'hores ha de ser beneficiosa. Volíem jornada continuada perquè creiem que al matí és quan els alumnes rendeixen més, però no ho hem aconseguit. També seria millor si es pogués fer amb grups més reduïts.» JOSÉ ANTONIO MUÑOZ. DIRECTOR DEL CEIP CÈSAR AUGUST DE TARRAGONA. «El canvi de xip és important. Falten espais per als desdoblaments i més mestres, i també es redueix el temps per fer activitats extraescolars. No m'atreveixo a dir si serà beneficiosa, però negativa no ho hauria de ser.» CARLES CEPERO. DIRECTOR DEL CEIP CAMPCLAR. «És aviat per saber-ho. Suposem que sí perquè les hores s'aprofiten per reforçar aspectes importants i els alumnes poden agafar més agilitat en algunes matèries. No notem cansament en l'alumnat.» MIGUEL PÉREZ. DIRECTOR DEL CEIP LLUÍS VIÑAS DE MÓRA D'EBRE. «Els problemes no són tant per la sisena hora sinó per compaginar horaris. Els alumnes fan feina i hi ha més temps per treballar algunes matèries. Penso que ha de ser beneficiós, però alguns alumnes van més estressats perquè també tenen activitats extraescolars.» ÀNGELS SEBASTIÀ. MESTRA DEL CEIP MOLÍ DE VENT DE TORREDEMBARRA. «Potser d'aquí a uns mesos es podrà veure si és beneficiosa perquè ara de progrés no se'n pot veure cap i a més ens falten especialistes. Aquesta hora ha de ser de suport, però ja es valorarà.» JOSEP MARIA BADIA. DIRECTOR DEL CEIP BALTASAR SEGÚ DE VALLS. «A mitjan de la setmana passada encara ens faltaven mestres i hi ha dificultats per cobrir plantilles. Hem de valorar el cansament que pot suposar una hora més perquè l'experiència és nova. És bo que hi hagi un reforç en algunes matèries.» ÀNGEL ISMAEL. DIRECTOR DEL CEIP LA MERCÈ DE TORTOSA. «Està anant bé. Hi ha un gran canvi però els alumnes no estan cansats. No és una vareta màgica, però crec que serà beneficiós.» JOAN ANTONIO. MESTRE DEL CEIP PUIG I CAVALLER DE GANDESA. «Se suposa que una hora més s'aprofita, però més quantitat no és igual a més qualitat i una cosa és l'educació i l'altra les necessitats familiars. Crec que s'hi haurien d'haver implicat d'altres departaments, com ara el de Benestar i Família.»(Enquesta feta per Laia Ruíz, Montse Cartañà, Laia Brufau, Lluís Arcal, Albert Mercader, Míriam Delamo, Emili Agulló, Laura Juanola, Montse Barrera, Anna Puig, David Brugué, Ramon Esteban, Albert Vilar, Joan Trillas i Robert Carmona. Malgrat que el conseller d'Educació, Joan Manuel del Pozo, predeia que la sisena hora «quedaria absorbida en el dia a dia» dels centres en dos mesos, el cert és que, quinze dies després del començament del curs, el cos docent no està plenament satisfet amb la mesura. Tot i que la majoria dels enquestats creu que a la llarga l'ampliació de l'horari escolar a primària reportarà beneficis educatius, ja que es disposarà de més temps per reforçar habilitats bàsiques i fer activitats extracurriculars, uns quants manifesten que estan descontents amb la manera com s'ha aplicat la mesura i no pas amb el fons. La majoria dels directors i mestres dels centres públics creuen que la sisena hora s'ha aplicat amb precipitació, només cinc mesos després de l'aprovació del Pacte Nacional per a l'Educació. Parlen dels maldecaps dels claustres per adequar els horaris dels professors i lamenten que s'ha reduït el temps per fer reunions organitzatives. Molts dels enquestats reconeixen que la conselleria ha complert els compromisos pel que fa a la contractació de mestres per oferir una hora més de classe i a la reducció de les hores que passen els mestres a l'aula. No ha estat així amb les substitucions i denuncien que en alguns casos no s'han pogut cobrir les baixes. També hi ha divisió sobre les subvencions que el departament ha donat per contractar monitors per atendre els alumnes d'infantil amb germans a primària. Alguns opinen que la sisena hora no millorarà la qualitat educativa i creuen que hauria estat més profitós dedicar els esforços econòmics al desdoblament de grups. Altres insinuen que l'objectiu és que els nens passin més temps a l'escola. Per últim, n'hi ha que destaquen que per fi s'equipararan als col·legis concertats. |
)
)
)
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|