| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 16 de juny de 2019


diumenge, 3 de setembre de 2006
>

Proliferen els ressalts per reduir la velocitat sense cap normativa que els reguli

La majoria es posen a les carreteres locals i els consistoris diuen que és la mesura més efectiva

ORIOL MAS. Girona
De totes formes i mides, més suaus o més bruscos, i més seguits o més espaiats. La proliferació de ressalts, també anomenats bonys o esquenes d'ase, s'ha convertit en pocs anys en un dels principals maldecaps dels conductors, ja que cada vegada és més habitual trobar-ne sobretot a les vies urbanes. Actualment, però, no hi ha cap normativa que en reguli la col·locació, si bé el Servei Català de Trànsit està estudiant fer-ne un catàleg com a pas previ per elaborar una normativa específica. Els ajuntaments diuen que aquesta és la manera més efectiva per aconseguir que els vehicles redueixin la velocitat a dins els pobles, i que, a més, molt sovint són els mateixos veïns els que els demanen. Els ressalts han desplaçat en aquest aspecte els semàfors i les rotondes.


+ Una furgoneta passa per sobre una esquena d'ase. Dos ressalts metàl·lics, més petits, i un de sol però més alt i més brusc, a Vall-llobrega. Per últim, un bony de menor envergadura. Foto: MANEL LLADÓ O.M.



Cada Ajuntament escull el tipus de ressalt que vol, i si bé inicialment es posaven sobretot en llocs estratègics com les entrades dels pobles, prop de rotondes, escoles o zones amb una gran presència de vianants, al final s'han anat escampant per tota classe de carrers. Estudis del RACC han demostrat que aquests elements han fet reduir la velocitat dels vehicles una mitjana de 20 quilòmetres per hora, i fonts d'aquest organisme expliquen que si bé fa encara no deu anys que es van començar a instal·lar, ha sigut en els últims dos quan se n'ha multiplicat l'ús, i que estan reduint la sinistralitat dins de pobles.

Per altra banda, Jan Penya, responsable de gestió de trànsit del Servei Català de Trànsit, explica que no hi ha cap normativa específica, però que l'ens vol fer, juntament amb el Ministeri de Foment, un catàleg d'elements com a pas previ a la normativa, si bé encara no hi ha dates concretes. «Són un element pràctic que està funcionant, però si no es senyalitzen o es posen en vies de molt de trànsit es pot convertir en un problema», tot i que no pensa que actualment se n'estigui abusant. A més, creu que en el futur encara hi haurà més sistemes de reducció de velocitat, com ara més radars.

Precisament el Servei Català de Trànsit ha elaborat un dossier tècnic sobre aquesta qüestió, amb els requisits tècnics recomanats. Aconsella que no facin més de 10 centímetres d'alt, i no col·locar-los en vies molt transitades o per on hi circulin vehicles pesats. Per això diu que «la seva incomoditat ha de ser admissible, no han de constituir un perill i s'han d'implantar amb prudència», ja que si no es fa així «aquests elements poden ser més perillosos que útils». Tot i això, en valora sobretot l'efectivitat.

Abans de l'aparició dels ressalts, els semàfors a l'entrada dels nuclis i les rotondes també es feien servir per reduir la velocitat, i han acabat sent complementaris amb les esquenes d'ase, si bé no tan importants.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Una petició dels veïns

>Els tallers de reparacions asseguren que els ressalts no danyen els cotxes

>Cada cop més ressalts, però sense normativa

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.