El fiscal atribueix a la banda liderada pel municipal Jesús Palomo tot un ventall de delictes: associació il·lícita, delicte continuat de robatori amb força en casa habitada, delicte continuat de danys per incendi, delicte continuat de falsificació de documents, desordres públics, tinença d'armes prohibides, dipòsit d'explosius i receptació. Abans de caure en mans dels Mossos, durant gairebé tres anys, la banda de Palomo va fer anar de corcoll les forces de seguretat, les autoritats i les organitzacions empresarials pels seus continus i desconcertants assalts i va obligar la junta de seguretat a reunir-se amb caire extraordinari en més d'una ocasió. El relat del fiscal apunta que va ser a principis del 1994 quan Palomo, Cateura i Alifa, que ja es coneixien d'abans, es van confabular i van organitzar la seva carrera delictiva. El fiscal destaca que es van valer de la condició i coneixements de Jesús Palomo com a agent de la policia local (havia estat destinat a Anglès i Santa Cristina d'Aro) per planificar les seves malifetes i evitar ser descoberts per les forces de seguretat. Actuaven amb roba de color fosc, tipus paramilitar, amb guants negres i feien servir emissores per comunicar-se entre ells. Es repartien les tasques i mentre dos d'ells (normalment Palomo i Cateura) accedien a l'interior dels locals, el tercer vigilava a l'exterior. El fiscal també remarca que la banda va aprofitar la circumstància que Manuel Cateura treballava en una empresa de Girona que fabrica matrícules i que ell sabia fer-ne, per elaborar matrícules amb la numeració de vehicles que no havien estat robats i posar-les als cotxes que robaven i que feien servir per anar a perpetrar els seus assalts. Com que Cateura era un gran aficionat a la informàtica, robaven sobretot material informàtic, però també eines de tota mena i vehicles. I des de finals del 1995, van acordar que, a més de desvalisar comerços i cases, també incendiarien els locals assaltats, causant grans danys i alarma social. Les forces de l'ordre no van trobar explicació a les estranyes actuacions de la banda fins que van ser detinguts el juliol del 1998 i Palomo es va explicar: volien posar en evidència les mancances policials.

El fiscal els acusa d'un total de 57 sortides nocturnes, en algunes de les quals van assaltar més d'un local o establiment, com és el cas de la nit que van actuar a Santa Cristina d'Aro, on van robar la seu de Correus i de la policia local. La banda era sospitosa o havia confessat altres assalts pels quals el fiscal no els porta a judici. Un dels casos que aquí no es jutjarà és el robatori de munició a l'Escola de Policia de Catalunya, que Palomo es va atribuir, i que pertoca a la jurisdicció de l'Audiència de Barcelona