| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 17 d'agost de 2019


dilluns, 17 de juliol de 2006
>

El nou mapa de la televisió local

La TDT deixa les comarques gironines amb 11 televisions privades i 8 de cogestionades pels ajuntaments

GEMMA BUSQUETS.
El futur de la televisió local a Catalunya ja és una realitat: el govern va aprovar el 4 d'abril passat la concessió dels 37 canals de televisió digital als ajuntaments inclosos en el pla tècnic i que n'havien acordat la gestió conjunta. A les comarques gironines, hi haurà, a partir del 2007, 8 canals locals que deixaran de tenir el municipi com a àmbit de referència per passar a un model de televisió pública de proximitat. El 22 de juny passat, a més, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) resolia el concurs de les llicències per al sector privat: 59 canals a tot el Principat. A la demarcació de Girona, se n'han planificat 12, dels quals un ha quedat desert a la Selva. La televisió digital terrestre (TDT) suposarà un canvi de tecnologia, però també un concepte nou: la televisió comarcal.

L'arribada de la televisió digital terrestre (TDT) a l'àmbit local comportarà canvis, com ara la desaparició d'algun dels canals històrics i la irrupció d'un concepte nou de televisió: del municipi a la comarca. En cada demarcació planificada, s'hi veuran quatre canals locals (excepte a la Selva).

ESCENARI NOU AL BAIX EMPORDÀ.
El Baix Empordà és la comarca amb més canvis: hi ha d'haver un canal públic que han de cogestionar els municipis de Begur, la Bisbal, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro i Torroella de Montgrí, i tres de privats. S'han atorgat a una televisió ja existent –TV Costa Brava, que emet des de Castell-Platja d'Aro i que recentment ha entrat en l'òrbita de Canal Català– i a dues empreses que s'hi presentaven: Canal Nord i Epi TV, oferta presentada per l'editora Prensa Ibérica. Dues televisions que emeten actualment amb autorització administrativa hauran de tancar perquè no han passat el concurs: Empordanet TV, dirigida per Jordi Simón i gestionada per la productora Intervídeo, i la històrica TV Palamós, ara Canal 12 Baix Empordà, dirigida per Miquel Figueras. Els responsables dels dos canals estan dolguts pel fet que guanyessin el concurs dos projectes sense tradició en el territori i una de les quals sense experiència en el sector audiovisual. Una de les opcions que tenen és mantenir-se com a productores i treballar per al futur canal públic que gestionin els ajuntaments.

SENSE CANVIS AL GIRONÈS I EL PLA DE L'ESTANY.
Al Gironès i el Pla de l'Estany s'ha resolt tal com era previsible. Els dos canals privats planificats s'han concedit a les dues televisions ja existents: Banyoles TV i TV Girona, que l'any passat va fer 20 anys. L'empresari de Sant Gregori Joaquim Vidal va adquirir a principi d'any Antena Local SL, de Mediapro –la seva participació en la cadena– i amb el 78% es convertia en l'accionista de referència. L'Ajuntament de Girona està obligat per llei a vendre's la seva participació, del 21%.

Al Pla de l'Estany, una altra cadena de gran implantació al territori, Banyoles TV, amb 10 anys d'història, ha aconseguit la llicència de canal privat. Gestionada per l'empresa Dracvisió SL, de Joaquim Fusté, es va presentar al concurs amb la denominació de Canal Català Girona Pla i forma part, així, del grup Canal Català de l'empresari de Sabadell d'origen italià Niccola Pedrazzoli, un dels grans beneficiats del repartiment de llicències. Pel que fa als dos canals públics, el primer inclou Girona, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Sarrià de Ter, Bescanó i Canet d'Adri. El segon està circumscrit al Pla de l'Estany i inicialment el formaran Banyoles i Porqueres, encara que més endavant s'hi podria afegir el Consell Comarcal. Al Pla de l'Estany opera el canal TV Pla de l'Estany, impulsat per l'Ajuntament de Porqueres.



UN CANAL MÉS A L'ALT EMPORDÀ.
El canal públic el cogestionaran cinc municipis: Castelló d'Empúries, l'Escala, Figueres, Roses i Vilafant. De les tres llicències privades planificades, dues han estat per les televisions ja existents, Canal Nord, que té el suport econòmic del grup Miquel Alimentació, i Empordà TV, dirigida per Enric Badosa i que emet des de Roses amb una llarga tradició a la zona. La tercera concessió ha estat per a l'empresa TV Sense Fronteres SL, filial de TV Comtal, de Josep Adolf Estrader, amb una proposta de televisió transfronterera amb seus a Figueres i Perpinyà. N'han quedat fora, en canvi, les ofertes presentades per la premsa escrita: la de l'editora del setmanari L'empordà i la vinculada amb l'editora d'Hora Nova. Telelínia, una empresa madrilenya, ha quedat descartada.

DESERT A LA SELVA.
La Selva queda planificada amb dos canals públics: un per a la Selva marítima (Lloret, Blanes i Tossa) i un segon per a la Selva interior (Santa Coloma de Farners, Amer, Anglès, Arbúcies, Breda, Caldes de Malavella, la Cellera, Maçanet...). De les dues ofertes presentades pels dos canals privats només s'ha atorgat concessió a la televisió ja existent: la històrica emissora de Lloret i que s'ha presentat també sota el paraigua del Canal Català Selva. La proposta de Telelínia ha estat rebutjada pel CAC.

LA GARROTXA I EL RIPOLLÈS.
Dos canals públics que han de cogestionar per una banda els ajuntaments d'Olot, Sant Joan les Fonts i Besalú, i un altre que abraça la zona d'influència de Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses. Pel que fa als dos canals privats previstos, s'han atorgat a les dues televisions ja existents: Televisió del Ripollès i Olot TV, els accionistes privats dels quals són Josep Puigbó, Bartomeu Espadalé, Jesús Vila i Francesc Rubió, amb participació de l'Ajuntament d'Olot. En aquest cas, com passa també a Girona, l'Ajuntament d'Olot té una participació del 20%, que ha de quedar reduïda al límit del 5%. L'empresari Bartomeu Espadalé amb el 15,6% de participació a Olot TV també té el 9,2% de les accions de l'empresa Comunicacions del Ripollès, sòcia majoritària de TV del Ripollès. El CAC estableix que Espadalé ha de rebaixar la participació per sota del 5% en una de les dues societats.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Temps al temps

>El Principat, bipolar

>Un maldecap més per als ajuntaments

>Transport del senyal

>L'arribada de la TDT preocupa els municipis per l'alt cost econòmic

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.